Franco CFP

Archiu:100 Franc coin (CFP), reverse.png

Franco CFP

El franc CFP és l'unitat monetària de curs llegal en els territoris francesos d'ultramar de la Polinèsia Francesa, Nueva Caledonia i Wallis y Futuna. Les sigles CFP es corresponien originalment en Colonies françaises du Pacifique (Colónies franceses del Pacífic), i va ser canviat per "Comunitat Financera del Pacífic". En l'actualitat el nom es correspon en Comptoirs français du Pacifique (Acorts financers França-Pacífic). El còdic ISO 4217 que li correspon és XPF.

El franc CFP té una taxa de canvi fixa de 1000 francs CFP = 8,38 euros, lo que equival aproximadament a 119,331742 francs CFP per 1 euro. Fins a l'introducció del euro, el franc CFP estava lligat al franc francés en una taxa de canvi fixa de 100 francs CFP per 5,50 francs francesos.

Història

1945-1949

El franc CFP es va crear en decembre de 1945 junt al franc CFA. La raó per a la creació d'estes dos monedes va ser la debilitat del franc francés despuix de l'II Guerra Mundial. Quan França va ratificar els Acorts de Bretton Woods en decembre de 1945, el franc es devaluó per a crear una taxa fixa de canvi respecte al dólar. Es varen crear noves monedes en les colónies franceses per a apartar-les de la forta devaluación de 1945. El ministre d'economia René Pleven va dir: "en un gest de generositat desinteressada, la França metropolitana en el seu desig de no impondre a les seues filles (les colónies) les conseqüències de la seua pròpia pobrea, s'han fixat diferents taxes de canvi per a les seues pròpies monedes". El Franco CFA i atres monedes dels territoris francesos varen fixar les seues taxes de canvi respecte al franc francés. No obstant, el franc CFP va fixar la seua taxa de canvi front al dólar, ya que est ha jugat un paper important en l'economia dels territoris francesos del Pacífic des de la II Guerra Mundial. Esta situació va terminar en setembre de 1949, quan es va crear una taxa fixa de canvi entre el franc CFP i el franc francés.

1949-1985

El franc CFP ha segut emés per el IEOM (Institut d'émissió d'outre-mer) des de 1967. El IEOM té la seua sèu en París. Al principi la moneda es va emetre diferenciant els territoris de la Polinèsia Francesa, Nueva Caledonia i les Noves Hébridas. Wallis y Futuna va utilisar, per rodalia, el franc emés per a Nueva Caledonia. Encara que els billets de les Noves Hébridas tenien imprés el nom del territori, les emissions de la Polinèsia Francesa i Nueva Caledonia no ho duyen, i solament podien diferenciar-se pel nom de les seues capitals: Papeete (Polinèsia Francesa) i Noumea (Nueva Caledonia).

En 1969, el franc de les Noves Hébridas es va separar del franc CFP per a ser substituït pel vatu en 1982, data en la que el territori es va independisar creant-se la República de Vanuatu.

1985-

En 1985 es va introduir un billet de 10 000 francs, el més alt en denominació, i va anar el primer en no dur imprés el nom de cap ciutat en el revers. En 1992 es varen emetre nous billets de 500, 1000 i 5000 francs que també suprimien la ciutat. El disseny d'estos tres últims billets no va variar respecte a la série anterior.

Hui en dia tots els billets de Nueva Caledonia i la Polinèsia Francesa són idèntics. En un costat apareixen paisages o personages històrics de la Polinèsia Francesa, mentres que en l'atre costat del billet apareixen paisages i personages de Nueva Caledonia.

Les monedes es falquen diferenciant el territori, encara que poden ser utilisades en abdós.

Una ordenança del 15 de setembre de 2021, que va entrar en vigor el 26 de febrer de 2022, definix el nom franc CFP com el "franc de les comunitats franceses del Pacífic".

Monedes

Franco de Nueva Caledonia

Este franc es falca per als territoris de Nueva Caledonia i Wallis y Futuna per la seua rodalia, no obstant poden utilisar-se en la Polinèsia Francesa. Es dividixen en 100 cèntims.

Història

Fins a 1873, el franc francés va circular en Nueva Caledonia. Es varen emetre billets específics per a que circularen en l'illa junt a les monedes de francs francesos. En 1945 es va introduir el franc CFP, en una série de monedes específiques per a Nueva Caledonia en 1949.

Monedes

Es varen falcar monedes en alumini de 50 cèntims, 1, 2 i 5 francs (esta última en 1952). Les monedes de 50 cèntims solament es varen falcar en 1949. En 1967 es varen afegir monedes de níquel de 10, 20 i 50 francs, seguida de la denominació de 100 francs de bronze en 1976.

El disseny de totes les monedes no va canviar des de que es varen falcar les primeres peces. En l'anvers apareix la deesa Minerva assentada en un tro en una cornucopia, una antorcha i les taules de la Llei. En les denominacions superiors apareix el retrat de la Marianne. L'únic canvi produït va ser la substitució del text Union Française despuix de 1952 per les sigles de el IEOM en 1972.

Hui en dia circulen les denominacions d'1 a 100 francs. Solament la de 50 cèntims va ser retirada de la circulació. Els reversos de les denominacions d'1, 2 i 5 francs tenen en el seu disseny el pardal nacional, el kagu. La moneda de 10 francs té una embarcació indígena. La moneda de 20 francs té els caps de tres cebúes. Les monedes de 50 i 100 francs tenen una cabanya dels pobles indígenes rodejada per palmeres.

Billets

Entre 1873 i 1878, la Companyia de Nueva Caledonia va emetre billets de 5 i 20 francs, seguits en 1875 de billets emesos pel Banc de Nueva Caledonia en denominacions de 5, 20, 100 i 500 francs. Des de 1890, el Banc de Indochina va imprimir billets en Noumea en denominacions de 5, 20, 100 i 500 francs.

Entre 1914 i 1923, es varen utilisar sagells de correus com a mig de pagament. Els primers es pegaven a trossos de cartó i eren denominacions de 25 i 50 cèntims, i 1 i 2 francs. La segona série d'este mig de pagament consistia en sagells de 25 i 50 cèntims pegats a trossos d'alumini.

Entre 1918 i 1919 es varen introduir billets de 50 cèntims, i 1 i 2 francs. En 1942 es varen tornar a emetre les mateixes denominacions en nom de les Forces Lliures Franceses, en l'introducció de les denominacions de 5 i 20 francs en 1943.

Archiu:CFP 1000 recto.jpg

Billet de 1000 francs CFP en dissenys de la série de 2014.

En 1969, el IEOM en Noumea es va fer càrrec de l'emissió de paper moneda, introduint denominacions de 100, 500, 1.000 i 5.000 francs. Els billets de 100 i 1.000 francs tenien dos variants. La primera emissió tenia imprés el nom de la metròpoli, "République française". Les denominacions de 500 i 1.000 francs havien tingut el nom de la metròpoli des de la seua primera emissió. En 1976 els billets de 100 francs varen ser substituïts per monedes.

En 1985 es va introduir un nou billet comú per a tots els territoris francesos del Pacífic, seguits en 1992 i 1996 per denominacions de 500, 1.000 i 5.000 francs.

En 2014 el IEOM va emetre una nova série de billets i els billets antics varen ser retirats de circulació el 30 de setembre d'eixe mateix any. Per al disseny de la nova série de billets, es varen triar símbols neutres, principalment de la flora i fauna de les tres colectivitat franceses.

Franco de la Polinèsia Francesa

Este franc es falca per a la Polinèsia Francesa, no obstant pot utilisar-se en Nueva Caledonia i en Wallis y Futuna. Es dividixen en 100 cèntims.

Història

Fins a 1914, el franc francés va circular en la Polinèsia Francesa. En enguany es varen emetre billets específics per a usar-se en la colónia junt a les monedes de francs francesos. En 1945 es va introduir el franc CFP, en monedes falcades per a la "Oceania Francesa" (coneguda com Établisements françaises de l'Océanie) des de 1949. Des de 1965 es va canviar el nom del territori al de Polinèsia Francesa (Polynésie Française).

Monedes

En 1949 es varen introduir monedes en denominacions de 50 cèntims, 1 i 2 francs, junt a la de 5 francs d'alumini en 1952. La moneda de 50 cèntims solament es va falcar en 1949. Estes monedes tenien de nom el territori de "Océanie". Des de 1965 el nom va canviar a Polinèsia Francesa. En 1967, es varen introduir denominacions de 10, 20 i 50 francs de níquel, seguides de la de 100 francs de bronze en 1976.

El disseny de totes les monedes no ha canviat des del seu primer acunyament. El seu anvers és idèntic al dels francs de Nueva Caledonia: la deesa Minerva en les denominacions de 50 cèntims, 1, 2 i 5 francs, i el retrat de la Marianne per a les denominacions superiors. L'únic canvi notable va ser el de suprimir el text Union Française i substituir el de Établesiments françaises de l'Océanie per Polinèsia Francesa despuix de 1952, i afegir les inicials de el IEOM en 1972.

Les denominacions que circulen hui en dia són totes llevat la de 50 cèntims. En el revers de les monedes de 50 cèntims i 1, 2 i 5 francs apareix un paisage polinesio. La moneda de 10 francs té dos tiki. La 20 francs du el frut del arbre del pa, i les de 50 i 100 francs un paisage polinesio.

Billets

En 1914 el Banc de Indochina en Papeete va emetre billets de 5, 20 i 100 francs. En 1919, la Cambra de comerç va introduir billets de 25 i 50 cèntims, i 1 i 2 francs. En 1920 el Banque André Krajweski també va emetre les mateixes denominacions. En 1923 el Banc de Indochina va emetre billets de 500 francs, seguits dels d'1.000 francs en 1940.

En 1969 el IEOM en Papeete es va fer càrrec de l'emissió de paper moneda, emetent billets de 100, 500, 1.000 i 5.000 francs. Els billets de 100 i 1.000 francs tenien dos versions. Les primeres emissions tenien el nom de la metròpoli, "République Française", i les denominacions de 500 i 5.000 francs duyen el nom des de les seues primeres emissions. En 1976 el billet de 100 francs va ser substituït per una moneda.

En 1985, es va introduir un billet de 10.000 francs comú per a tots els territoris francesos del Pacífic. A est li varen seguir denominacions de 500, 1.000 i 5.000 francs entre 1992 i 1996 sense la distinció de la ciutat a on s'havien emés. El disseny no ha canviat des de 1969.

Franco de les Noves Hébridas

El franc de les Noves Hébridas va ser la moneda de curs llegal de l'archipèlec que posteriorment s'independisaria en 1980 en el nom de Vanuatu. Va circular junt a la lliura esterlina i més vesprada junt al dólar australià. Estava dividit en 100 cèntims, encara que mai es varen emetre denominacions d'est. Entre 1945 i 1969 va formar part del franc CFP.

Història

Fins a l'II Guerra Mundial en les Noves Hébridas s'utilisava el franc francés junt a les lliures australiana i britànica. En 1945 es va introduir el franc CFP per a no danyar l'economia de les colónies franceses del Pacífic per la devaluación del franc francés. Durant este periodo es varen utilisar emissions locals junt a emissions de Nueva Caledonia.

En 1949 la relació del franc CFP i el franc francés es va fixar a 5,50 FF = 1 CFP. Des de 1959 el canvi en la lliura australiana es va fixar en 200 CFP = 1 AU£. En 1966 esta taxa es va establir en 100 AUD = 1 CFP.

Des de 1966 es varen falcar monedes específiques per a les Noves Hébridas. En 1969 el franc es va deslligar del franc CFP i va mantindre la seua relació en el dólar australià fins a 1973. En 1982 el franc va ser substituït pel vatu despuix de l'independència de l'archipèlec. El mateix any el dólar australià va deixar de ser una moneda de curs llegal.

Monedes

En 1966 es varen falcar monedes d'argent de 100 francs, seguides de 10 i 20 francs de níquel en 1967, 1, 2 i 5 francs de latón en 1970 i 50 francs de níquel en 1972. Solament les denominacions de 10, 20 i 50 francs es corresponien en tamany, pes i composició en els francs de Nueva Caledonia i la Polinèsia Francesa. Les característiques de les monedes es mostren a continuació:

Denominació	Emissió	Metal	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Anvers	Revers	Image
1 Franco	1970-1982	Alumini	17,00	2,00	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 1 FRANC Au NOUVELLES - HÉBRIDES
2 Francs	1970-1982	Alumini	20,00	3,00	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 2 FRANCS Au NOUVELLES - HÉBRIDES
5 Francs	1970-1982	Alumini	23,50	4,10	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 5 FRANCS Au NOUVELLES - HÉBRIDES
10 Francs	1970-1982	Níquel	23,90	6,00	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 10 f Tiki NOUVELLES - HÉBRIDES
20 Francs	1970-1982	Níquel	28,50	10,10	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 20 f Tiki NOUVELLES - HÉBRIDES
50 Francs	1970-1982	Níquel	33,00	15,10	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 50 f Hei tiki NOUVELLES - HÉBRIDES
100 Francs	1970-1982	Bronze de Níquel	37,40	25,00	Marianne RÉPVBLIQVE FRANÇAISE I·I·O·M any d'acunyament	Valor facial 100 f Hei tiki NOUVELLES - HÉBRIDES

Billets

El primer billet emés va ser de 25 francs el 22 d'agost de 1921. En 1941 es varen tornar a emetre billets, que es corresponien a billets del Banc de Indochina de Nueva Caledonia en denominacions de 5, 20, 100, 500 i 1.000 francs. Les mateixes denominacions es varen emetre en 1943 pels Services Nationaux Français dones Nouvelles Hébrides.

En 1965, el IEOM va prendre el control de l'emissió de paper moneda i va introduir denominacions de 100, 500 i 1.000 francs fins a 1972. Al contrari que la Polinèsia Francesa i Nueva Caledonia, les Noves Hébridas no varen emetre billets de 5.000 francs.

A continuació es mostren els detalls de l'última série de billets emesos:

Denominació	Color predominant	Image de l'anvers	Image del revers
100 Francs	Violeta
500 Francs	Blau
1.000 Francs	Taronja

Vore també

• Franco CFA