Anar al contingut

Franc CFA d'Àfrica Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Países que utilizan el Franco CFA de África Occidental

El franc CFA d'Àfrica Occidental, també conegut com franc CFA de la UEMOA (per la comunitat econòmica que fa us d'esta moneda) és la moneda de huit Estats independents d'Àfrica Occidental: Benín, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Guinea-Bisáu, Mali, Níger, Senegal i Togo.


La moneda és emesa pel Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental (BCEAO), en sèu en la ciutat capital de Senegal, Dakar, per als membres de l'Unió Econòmica i Monetària d'Àfrica Occidental (UEMOA).


El seu equivalent en Àfrica Central és el franc CFA d'Àfrica Central (també conegut com a franc CFA de la CEMAC). Encara que abdós monedes posseïxen la mateixa taxa de canvi fixa (655,957 francs sobre l'euro), el seu us no és intercanviable (lo que significa, per eixemple, que un producte de l'Àfrica Occidental no es podrà pagar en el franc CFA d'Àfrica Central).


Fins a l'introducció de l'euro, el franc CFA estava lligat al franc francés en una taxa de canvi fixa de 100 francs CFA per 1 franc francés.

Història

Artícul principal → Franco CFA.

El franc CFA es va introduir per primera volta en 1945 en les colónies franceses d'Àfrica, substituint al franc de l'Àfrica occidental francesa. Les primeres colónies i territoris en utilisar el nou franc varen ser Costa d'Ivori, Dahomey (hui Benín), el Sudan francés (hui Mali), Mauritània, Níger, Senegal, Togo i l'Alt Volta (hui Burkina Faso). La moneda va seguir utilisant-se despuix de l'independència d'estos territoris, llevat en Mali, que va substituir el franc CFA pel seu propi franc en 1961. En 1973 Mauritània va substituir el franc CFA per l'uguiya en una taxa de canvi de 1 MRO = 5 XOF. En 1984 Mali readoptó de nou el franc CFA en una taxa de canvi de 2 MLF = 1 XOF. L'antiga colónia portuguesa de Guinea-Bisáu va adoptar el franc CFA el 2 de maig de 1997, substituint el pese en una taxa de canvi de 1 XOF = 65 GWP.[1]

Billets

Quan es va crear el franc CFA el Banc Central dels Estats de l'Àfrica Occidental va escomençar a emetre billets en denominacions de 5, 10, 25, 50, 100 i 1000 francs. En 1946 es varen afegir els de 500 francs, seguits dels de 5000 francs en 1948. En 1955 el Institut d'émission de l'Afrique de l'ouest française et Togo va prendre el control de l'emissió del paper moneda, imprimint billets de 50, 100, 500 i 1000 francs.


En 1959, el BCEAO va assumir la competència d'emetre els billets i va introduir una nova denominació de 5000 francs. Exceptuant les primeres séries, els billets emesos pel BCEAO tenen una lletra que identifica al país emissor del billet. L'últim billet de 50 francs es va emetre en 1959, i les denominacions de 100 francs no s'emeten des de 1965. En 1977 s'introduïxen noves denominacions de 10 000 francs, seguides de les de 2500 francs en 1992.


En l'any 2004 una nova série de billets va ser introduïda aplicant moderns dissenys gràfics i noves tècniques d'impressió i seguritat, els colors principals varen permanéixer invariables, en l'excepció del billet de 5000 francs, que va canviar el seu color predominant de blau a vert. En novembre de 2012 va ser afegit un nou billet de 500 francs emmarcat dins d'esta mateixa série.[2]

Primera série

Séries de 1961-1965
Denominació Color predominant Image de l'anvers Image del revers
100 francs Taronja
500 francs Vert
1000 francs Marró/Vert

Segona série

Séries de 1977-1992
Denominació Color predominant Image de l'anvers Image del revers
500 francs Vert
1000 francs Taronja/Marró
5000 francs Blau/Violeta
10 000 francs Rojo

Tercera série

Séries de 1992-2002
Denominació Color predominant Image de l'anvers Image del revers
500 francs Vert
1000 francs Taronja/Marró
2500 francs Violeta
5000 francs Blau
10 000 francs Marró

Quarta série

Séries de 2003-2012
Denominació Color predominant Dimensions Image de l'anvers Image del revers
500 francs Taronja 66 x 120 mm
1000 francs Rojo 66 x 125 mm
2000 francs Blau 66 x 130 mm
5000 francs Vert 74 x 140 mm
10 000 francs Violeta 74 x 145 mm

Monedes

En 1948, les monedes es varen emetre per al seu us en totes les colónies en denominacions d'1 i 2 francs, sent falcades en alumini. Totes elles duyen gravada la llegenda "Àfrica Occidental Francesa". En 1957 es varen posar en circulació monedes de 10 i 25 Francs baix el nom de Togo.


Des de l'any 1959, vàries denominacions de monedes són emeses per orde del BCEAO. Una moneda de 100 francs de níquel va ser introduïda en 1967, seguida d'un facial de 50 francs en 1972. Les monedes d'alumini d'1 franc varen ser substituïdes per atres més chicotetes d'acer inoxidable en 1976, sent emeses ininterrompudament fins a 1995. Entre 1981 i 1982 els dissenys de les monedes de 10 i 25 francs varen canviar, i entre 1992 i 1996 es va falcar una moneda bimetálica de 250 francs. En 2003, monedes bimetálicas de 200 i 500 francs varen ser afegides al con monetari. Les característiques de les monedes actualment en circulació són les següents:


Denominació Emissió Metal Forma Diàmetro<br>(mm) Pes<br>(g) Vora Anvers Revers Image
Anell Centre
1 franc
1976
Acer
Circular
15,00
1,60
Pla
Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Valor facial<br>UNION MONETAIRE OUEST-AFRICAINE<br>any d'acunyament
Detall en<br>"ficha de moneda"
5 francs
1959
Bronze d'alumini
Circular
20,00
3,10
Pla
Órix<br>Dacsa i sorgo<br>any d'acunyament
Valor facial<br>Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Detall en<br>"ficha de moneda"
10 francs
1981
Bronze d'alumini
Circular
23,50
4,10
Pla
Dòna traent aigua d'un pou<br>en una bomba hidràulica<br>any d'acunyament
Valor facial<br>Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
25 francs
1980
Bronze d'alumini
Circular
27,00
8,10
Estriado
Dòna abocant recipient<br>dins d'una canya<br>any d'acunyament
Valor facial<br>Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
50 francs
1972
Cuproníquel
Circular
22,00
5,00
Estriado
Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Valor facial<br>Cacao, cacaus, café...<br>UNION MONETAIRE OUEST-AFRICAINE<br>any d'acunyament
Detall en<br>"ficha de moneda"
100 francs
1967
Níquel
Circular
26,00
7,00
Estriado
Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ETATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Valor facial<br>Flores<br>UNION MONETAIRE OUEST-AFRICAINE<br>any d'acunyament
Detall en<br>"ficha de moneda"
200 francs
2003
Cuproníquel Latón
Circular
24,50
7,00
Estriado<br>discontinu
Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ÉTATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Valor facial<br>Dacsa, sorgo, bananes...<br>UNION MONÉTAIRE OUEST-AFRICAINE<br>any d'acunyament
Detall en<br>"ficha de moneda"
500 francs
2003
Latón Cuproníquel
Circular
28,00
10,70
Estriado
Emblema del BCEAO<br>BANQUE CENTRALE DONES ÉTATS<br>DE L'AFRIQUE DE L'OUEST
Valor facial<br>Cacao, cacaus, café...<br>UNION MONÉTAIRE OUEST-AFRICAINE<br>any d'acunyament
Detall en<br>"ficha de moneda"

Propostes per al futur

Els països anglófonos de Gàmbia, Ghana, Nigèria i Sierra Leona, junt a Guinea, han format la Zona Monetària de l'Àfrica Occidental (WAMZ) i pretenen introduir una moneda comuna, l'Eco. S'espera que Llibèria s'una també a la zona monetària comuna, l'objectiu final de la qual ha segut unir-se a la UEMOA i a la WAMZ per a formar una zona única monetària en l'Àfrica Occidental.

Referències

  1. ↑ Fondo Monetario Internacional. «Annual Report on Exchange Arrangements and Exchange Restrictions».
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de noviembre de 2012.