Anar al contingut

Formació Sant Dumenge

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La formació Sant Dumenge és una formació geològica sedimentaria principalment marina de l'época del Mioceno, localisada en el sur de Chile.[1] La formació va ser definida per R. Martínez Pardo i Mario Pi en 1979 i du el nom de la localitat del desmonte que varen estudiar, propenc al riu Sant Dumenge, aproximadament 19 quilómetros al surest de la ciutat de Valdivia.[2] Els sediment de la formació són acumulats en les conques de Valdivia i Osorno–Llanquihue.[3]

Geologia

[editar | editar còdic]

Les formacions se superponen al basamento, que consta de roques metamòrfiques i ígneas; el complex metamòrfic Baïa Mansa i granitoides cretácicos, respectivament. En parts, se superpon encara més a la formació Pupunahue–Catamutún, que conté carbó.[1] Les facies sedimentàries de la formació de Sant Dumenge estan compostes d'arenisca, limolita i lutita, i cantitats més chicotetes de conglomerats.[2] En la formació subyacer sediment del Plioceno i del Cuaternario.

En l'àrea entre Fresia i Els Muermos, la formació està exposta com una franja contínua en el sector nort-oriental que cobrix una superfície aproximada de 50 km2 i les litologia reconegudes representen associacions de facies marines.[4]

Fòssils

[editar | editar còdic]

Alguns dels icnofósiles que pot ser trobat en formació Sant Dumenge són Zoophycos isp., Chondrites isp., Phycoshiphon isp., Ophiomorpha isp. Thalassinoides isp., Asterosoma isp. i Terebellina isp.[5]

Les foraminíferas bénticas trobades en la formació Sant Dumenge són en térmens generals similars a aquelles trobades en atres formacions sedimentàries chilenes del Neógeno com la formació Nadal en Chile Central, la formació Ránquil en la província d'Arauco i la formació Lacuy en Chiloé.[6] Les espècies de foraminíferas més comunes en la formació Sant Dumenge són Hansenisca altiformis, Rectuvigerina transversa i Sphaeroidina bulloides.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Carrasques et al., 2008
  2. 2,0 2,1 Elgueta et al.., 2000, p.16
  3. Elgueta et al.., 2000, p.10
  4. Consultat el 01-03-2024.
  5. Carrasques et al., 2012
  6. Finger, 2013, p.374
  7. Finger, 2013, p.367