Anar al contingut

Formació Pisco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Pisco és una formació geològica situada en Perú, en la costa desértica meridional d'Ica i Arequipa. Esta formació d'aproximadament 640 metros de gruixa va ser depositada en la Conca Pisco, comprenent un periodo que va des del Mioceno Mig fins a l'inici del Pleistoceno, aproximadament entre fa 15 a 2 millons d'anys. La areniscas de toba, les lutitas en diatomees, els conglomerats i dolomites varen ser depositats en un ambient d'estanys o propenc a la costa, en baïes similars a les d'atres formacions del Pacífic suramericà tals com Baïa Anglesa i la Formació Coquimbo en Chile.

Varis especialistes consideren que la Formació Pisco és un dels més importants Lagerstätten,[1][2] basant-se en la gran cantitat de fòssils marins excepcionalment preservats, incloent taburons (sent el més notable el "megalodonte"), pingüins, ballenes, delfins, aus marines, crocodilianos i pereosos aquàtics.

Entre els fòssils famosos trobats en estes capes s'inclou al jagantesc cachalote depredador Livyatan,[3] el pereós Thalassocnus,[4] el cachalote Acrophyseter, i el cetàceu similar a una morsa Odobenocetops.[5]

Paleofauna

La Formació Pisco ha demostrat ser un ric jaciment de fauna marina extinta, incloent mamífers marins com cetàceus i foques, grans peixos, reptils i pingüins.[6] També és una de les més riques localitats del món en matèria de fòssils de cetáceos, en prop de 500 eixemplars trobats en esta formació.[7]

Els més antics fòssils del pereós aquàtic Thalassocnus (T. antiquus) provenen de l'horisó Aguada de Lomas de la Formació Pisco i han segut datats en aproximadament 7 millons d'anys. L'espècimen més recent (T. carolomartini) va ser trobat en l'horisó Sacaco i va ser datat en aproximadament 3 millons d'anys.[8] Thalassocnus era depredado pels possibles superpredadors d'este ambient, Livyatan i el megalodonte.[9][10] Els estrats més recents pertanyents a esta formació tenen una edat de prop de 2 millons d'anys, corresponent al Pleistoceno enjorn (Uquiense). Es varen trobar fòssils del pingüí de Humboldt en estos depòsits en la localitat de Yauca.[11]

Mamífers

Gènero
  1. T. antiquus
  2. T. carolomartini
  3. T. littoralis
  4. T. natans
Un pereós amfibi marí.

Cetáceos

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. A. deinodon
  2. A. robustus
Un cachalote raptorial menut.
Gènero
  1. A. iquensis
Un odontoceto menut.
Gènero
  1. A. intermija
Una marsopa en un llarc hocico.
Gènero
  1. B. siberi
Un rorcual.
Gènero
  1. B. peruanus
Un delfínido allargat.
Gènero
  1. B. jahuayensis
  2. B. mazeasi
Un delfínido primerenc.
Gènero
  1. B. ankylorostris
Un delfí de riu.
Gènero
  1. H. oligodon
Una orca primerenca.
Gènero
  1. I. anillodefuego
Un balénido menut.
Gènero
  1. K. pescei
Un cachalote menut.
Gènero
  1. L. melvillei
Un cachalote raptorial de18 metros de llongitut, i dents de fins a 36 cm.
Gènero
  1. L. ginsburgi
Una marsopa.
Gènero
  1. M. pulchra
Un cetoteríido.
Gènero
  1. N. platyrostris
Un berardio primitiu.
Gènero
  1. O. leptodon
  2. O. peruvianus
Un parent del narval en dos claus.
Gènero
  1. P. nana
Un rorcual menut.
Gènero
  1. P. sacaco
Un misticeto esxtinto.
Gènero
  1. P. aenigmaticus
Una marsopa.
Gènero
  1. P. littoralis
Un delfínido primerenc
Gènero
  1. S. cochlearis
Una espècie extinta de cógido.

Pinípedos

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. A. longirostirus
Una gran foca, provable el ancestro de la foca lleopart.
Gènero
  1. A. changorum
Una foca nana.
Gènero
  1. H. martini
Una foca verdadera.
Gènero
  1. H. lomasiensis
Un parent propenc dels artocefalinos.
Gènero
  1. P. pacifica
Una foca.

Peixos

Peixos Cartilaginosos

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. C. taurus
El taburó bou.
Gènero
  1. C. sp. indent
Una de les múltiples espècies del gènero.
Gènero
  1. C. carcharias
  2. C. hubbelli
El taburó blanc i un parent propenc.
Gènero
  1. C. hastalis
El mako de dents amples.
Gènero
  1. H. gigues
Un taburó vaca.
Gènero
  1. I. oxyrhincus
El taburó mako d'aleta curta.
Gènero
  1. M. sp
Una espècie de ralla àguila.
Gènero
  1. Megalodon
Els taburons més grans.

Peixos Òsseus

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. A. indent
Un tipo d'arenc.
Gènero
  1. C. aff. Psamoperca
Un parent del furta-ho.
Gènero
  1. T. indent
Una de les vàries espècies de escarchos.
Gènero
  1. X. ident
Un peix espasa.
Gènero
  1. X. sp
Un gènero extint de peix espasa.
Gènero
  1. S. sp.
Un gènero de sardina.

Reptils

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. S. cordovai
Un gaviálido.
Gènero
  1. P. jugaliperforatus
Un gaviálido de la família extinta Gryposuchinae.
Eusuchia Un eusuquio indeterminat.

Aus

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. S. humboldti
  2. S. megarhampus
  3. S. muizoni
  4. S. urbinai
El pingüí de Humboldt, i varis parents extints.
[33][34][35]
Gènero
  1. R. aguierrei
  2. R. ramirezi
Un gènero de súlido.
Gènero
  1. S. brandi
  2. S. magna
  3. S. sulita
Espècies extintes de pardals becos.
Gènero
  1. Morus peruvianus
Una espècie extinta de Alcatraz.
Gènero
  • Perugyps
  1. Perugyps diazi
Una espècie extinta de buitre.
Gènero
  1. Fulmarus indet.
Una espècie de fulmar.
Gènero
  1. Pelagornis indet.
Possiblement Pelagornis chilensis, de la propenca, si ben més jove, Formació Baïa Anglesa.
Gènero
  1. Pelecanus indet.
Una espècie indeterminada de pelícano.
Gènero
  1. P. aff. bougainvillii
  2. cf. Phalacrocorax sp.
Una o vàries espècies de cormorán.

Tortugues

Tàxon Breu Descripció Imàgens Referències
Gènero
  1. P. urbinai
Una tortuga marina.
Cheloniidae indet. Un quelónido indeterminat, possiblement del gènero Chelonia.


Referències

  1. ↑ Brand et al., 2004
  2. ↑ Brand et al., 2011
  3. ↑ 3,0 3,1 Lambert et al., 2010
  4. ↑ 4,0 4,1 De Muizon et al., 2003
  5. ↑ 5,0 5,1 De Muizon & Domning, 2002
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Báez Gómez, 2006, p.66
  7. ↑ Poma Porras et al., 2009, p.86
  8. ↑ De Muizon et al., 2004, p.287
  9. ↑ 9,0 9,1 Parham & Pyenson, 2010, p.231
  10. ↑ Bianucci et al., 2015, p.543
  11. ↑ Stucchi, 2007, p.370
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 Sud Sacaco West at Fossilworks.org
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Sud Sacaco at Fossilworks.org
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Sacaco at Fossilworks.org
  15. ↑ Lambert et al., 2008
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Cerro la Bruixa at Fossilworks.org
  17. ↑ De Muizon, 1988, p.131
  18. ↑ De Muizon, 1988, p.88
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 Aguada de Loma at Fossilworks.org
  20. ↑ Demeré et al., 2005, p.115
  21. ↑ De Muizon, 1988, p.192
  22. ↑ De Muizon, 1988, p.82
  23. ↑ De Muizon, 1988, p.108
  24. ↑ Lambert et al., 2017
  25. ↑ Marx & Kohno, 2016, p.5
  26. ↑ Collareta et al., 2017, p.261
  27. ↑ De Muizon, 1988, p.27
  28. ↑ Miocaperea pulchra at Fossilworks.org
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Os Blanco at Fossilworks.org
  30. ↑ De Muizon, 1988, p.66
  31. ↑ Amson & De Muizon, 2014, p.524
  32. ↑ Sales-Gismondi, R.; Ochoa, D.; Jouve, S.; Romero, P.E.(2022-05-11).«Miocene fossils from the southeastern Pacific shed light on the last radiation of marine crocodylians».Proceedings of the Royal Society B.289(1974)doi:10.1098/rspb.2022.0380.
  33. ↑ Stucchi, 2007, p.370
  34. ↑ Göhlich, 2007, p.287
  35. ↑ Stucchi, 2007, p.369
  36. ↑ Stucchi et al., 2016, p.423
  37. ↑ Stucchi et al., 2016, p.419
  38. ↑ Chávez et al., 2007
  39. ↑ Altamirano Serra, 2013, p.6
  40. ↑ Yauca at Fossilworks.org
  41. ↑ Cerro Colorat Pisco at Fossilworks.org