Spheniscus urbinai
Spheniscus urbinai és una espècie de pingüí extint fòssil, que es caracterisa per ser més gran que les espècies actuals del gènero Spheniscus i posseir una proporció del rostre o pico en relació en el cràneu major que en les espècies actuals, pero menor a la de Spheniscus megaramphus. Va ser trobada en Perú, i descrit per l'investigador peruà Marcelo Stucchi Portocarrero, en 2002.
El nom de l'espècie és en honor a l'investigador peruà Mario Urbina, qui va recolectar els fòssils de Spheniscus urbinai entre 1995 i 2000. El holotip es troba actualment depositat en la colecció del departament de Paleontologia de Vertebrats de l'Universitat Major de Sant Marcos en Llima, Perú.
Els eixemplars provenen dels nivells Sacaco Sur, Montemar i Aguada de Lomas de la formació geològica Pisco, d'edat Mioceno tardà - Plioceno, és dir, entre 7 a 5 millons d'anys arrere.
Descripció
[editar | editar còdic]
Es diferencia de les demés espècies del gènero sol a nivell craneal; els restants post-craneals trobats i atribuïts a Spheniscus urbinai no presenten diferències en les atres espècies, solament el mantindre la proporció de fins a un 25% més gran que les espècies actuals.
Les principals característiques de l'espècie són ser fins a un 25% més gran que les espècies actuals del gènero Spheniscus, posseir el rostre fins a un 40% més llarc en relació en el neurocràneu, més ample en la seua base, més alt i curve dorsoventralmente i llaugerament més curt que el de Spheniscus megaramphus. Es diferencia d'este últim per posseir un articular llarc i mandíbula curta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Spheniscus urbinai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.