Forma normal algebraica
En Àlgebra booleana, la forma normal algebraica (FNA) és una manera d'expressar fòrmules llògiques en una dels següents tres subformas:
- La fòrmula sancera és purament verdadera o falsa:
- 1
- 0
- Una o més variables estan unides per mig de conjunció llògica per a formar un terme. Un o més térmens estan units per mig de disjunció exclusiva en FNA. No es permeten negacions llògiques:
- a ⊕ b ⊕ ab ⊕ abc
- pot escriure l'expressió anterior en un terme purament verdader adicional:
- 1 ⊕ a ⊕ b ⊕ ab ⊕ abc
Les fòrmules escrites en FNA també es coneixen com a polinomis de Zhegalkin ((rus) полиномы Жегалкина) i com expressions de Reed-Muller de polaridad (o paritat) positiva.
Usos
La forma normal algebraica (FNA) és una forma canònica, lo que significa que dos fòrmules equivalents es poden transformar en la mateixa FNA, lo que permet comprovar si dos fòrmules són equivalents. Açò és particularment útil en sistemes de demostració automàtica de teoremes. Al contrari que atres formes normals, la FNA es pot representar com una llista senzilla de llistes de noms de variables. Les formes normals conjuntiva i disyuntiva també requerixen determinar si cada variable està negada o no. La forma normal negativa no servix per a este propòsit, ya que no usa l'igualtat com una relació d'equivalència: "a ∨ ¬A" no es reduïx a "1", encara que són expressions equivalents.
Si s'expressa una fòrmula en forma normal algebraica, llavors és fàcil identificar funcions llineals (utilisades, per eixemple, en registres de desplaçament en retroalimentació llineal (linear feedback shift registers): una funció llineal és aquella que és suma de lliterals simples. Es poden deduir les propietats dels registres de desplaçament a partir de certes propietats de la funció de retroalimentació en FNA.
Operacions en forma normal algebraica
Existixen formes directes per a transformar les operacions booleanas estàndars sobre fòrmules en FNA per a obtindre resultats en FNA.
La disjunció llògica exclusiva (XOR) es realisa directament:
- (Plantilla:Fontcolor) ⊕ (Plantilla:Fontcolor)
- Plantilla:Fontcolor ⊕ Plantilla:Fontcolor
- 1 ⊕ 1 ⊕ x ⊕ x ⊕ i
- i
La negació llògica (NOT) és el mateix que aplicar un XOR en 1:[1]
- Plantilla:FontcolorPlantilla:Fontcolor
- Plantilla:FontcolorPlantilla:Fontcolor
- 1 ⊕ 1 ⊕ x ⊕ i
- x ⊕ i
La conjunció llògica (AND) es transforma per mig de la propietat distributiva[2]
- (Plantilla:Fontcolor ⊕ Plantilla:Fontcolor)Plantilla:Fontcolor
- Plantilla:FontcolorPlantilla:Fontcolor ⊕ Plantilla:FontcolorPlantilla:Fontcolor
- (1 ⊕ x ⊕ i) ⊕ (x ⊕ x ⊕ xy)
- 1 ⊕ x ⊕ x ⊕ x ⊕ i ⊕ xy
- 1 ⊕ x ⊕ i ⊕ xy
La disjunció llògica (OR) usa o be 1 ⊕ (1 ⊕ a)(1 ⊕ b)[3] (més senzill quan els dos operants tenen térmens purs verdaders), o be a ⊕ b ⊕ ab[4]
- (Plantilla:Fontcolor) + (Plantilla:Fontcolor)
- 1 ⊕ (1 ⊕ Plantilla:Fontcolor)(1 ⊕ Plantilla:Fontcolor)
- 1 ⊕ x(x ⊕ i)
- 1 ⊕ x ⊕ xy
Referències
Vore també
- Funció booleana
- Grafo llògic
- Polinomi de Zhegalkin
- Forma normal negativa
- Forma normal conjuntiva
- Forma normal disyuntiva
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forma normal algebraica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.