Foordita
La foordita és la forma mineral d'un òxit múltiple la composició del qual és Sn2+(Nb,Ta)2O6. Va ser descobert per Petr Cerny, André M. Fransolet, T. Scott Ercit i R. Chapman en el riu Sebeya (Ruanda) en 1988. Deu el seu nom al mineralogista nortamericà Eugene Edward Foord (1946-1998).[1][2]
Propietats
La foordita té color pardo obscur, pardo groguenc o pardo oliváceo. És un mineral semitransparente de lluentor vítreo o adamantino, apagat en superfícies erosianadas. És fràgil i té una durea de 6 en l'escala de Mohs i una densitat de 6,73 g/cm³.[1]
Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica (2/m). Conté entre un 27 i un 42% de Ta2O5, entre un 27 i un 40% de Nb2O5 i aproximadament un 26% de SnO. La principal impurea que sol tindre és plom, podent el contingut de PbO alcançar el 6%.[3] És membre del grup mineralógico que du el seu nom, grup de la foordita; l'atre únic membre d'este grup és la thoreaulita, en la que forma una série en la que va variant el contingut de plom.[4]
Morfologia i formació
La foordita té hàbit massiu, com a grans extremadament fins formats per intercreiximent en atres minerals. Apareix associada en columbita-(Fe), cassiterita, plumbomicrolita d'estany i ixiolita. És un mineral molt poc freqüent que s'ha trobat en vores aluvials provinents d'una pegmatita de granit formada en condicions reductores deficients en Fe, Mn, Na, Ca i F.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foordita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.