Thoreaulita
_(cropped).jpg)
La thoreaulita o thorolita és la forma mineral d'un òxit múltiple la composició del qual és (Sn2+,Pb)(Nb,Ta)2O6. Va ser descrit per primera volta per Henri Buttgenbach en 1933 i deu el seu nom al professor de mineralogia belga Jacques Thoreau (1886-1973).[1][2]
Propietats
La thoreaulita és un mineral de translúcido a subopaco i lluentor adamantino, resinoso. De color pardo o groc, passa a roig quan s'altera, mentres que en llum transmesa la seua coloració és també groga.[3] Té una durea entre 5,5 i 6 en l'escala de Mohs i una densitat entre 7,6 i 7,9 g/cm³.[1][4]
Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica (2/m). Conté entre un 70 i un 77% de Ta2O5, un 21% de SnO, un 4,1% de Nb2O5 i un 2,8% de PbO. Com a impurea pot incloure antimoni.[3] És membre del grup mineralógico de la foordita, sent este mineral l'atre únic membre del grup, en el que forma una série en la que va variant el contingut de plom.[5]
Morfologia i formació
La thoreaulita forma toscos cristals prismàtics a lo llarc de [001], aixina com agregats de fins a 10 cm. Aixina mateix, forma maclas en cares compostes. És un mineral escàs que s'ha trobat en pegmatitas de granit deficients en O, Fe, Mn, Na, Ca i F. Apareix associat a cassiterita, litiotantita, microlita, calciotantita i cesplumtantita.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thoreaulita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.