Font de llum sincrotrón llimitada per difracció
Les fonts de llum sincrotrón llimitades per difracció són aquelles a on l'emitancia del fes d'electronés en l'anell d'almagasenament és menor o comparable a la emitancia del fes de rajos X que generen. Estes instalacions suministren radiació electromagnètica extremadament lluenta (1021-1022 fotonés/s/m²/mrad2 en un ample de banda de el 0.1 %)[1] que comprén un espectre electromagnètic entre els 100 ev i els 100 keV.
Junt en els làsers d'electrons lliures, els sincrotrones llimitats per difracció formen part de les fonts de llum de quarta generació, caracterisades per un fluix coherent alt, que possibilita nous experiments científics i la caracterisació física i química de la matèria a un nivell nanoscópico.[2]
Instalacions
[editar | editar còdic]El Laboratori MAX IV, en Lund, Suècia, es considera la primera font de llum llimitada per difracció. En 2019 va entrar en funcionament la segona instalació d'este tipo, Sirius, situat en Campinas, Brasil. l'ESRF, en Grenoble, França, va reconstruir en accelerador per a transformar-se en una font quarta generació. Vàries fonts de tercera generació, com l'APS, en Argonne, Estats Units, tenen també proyectes en marcha per a remodelar les seues instalacions.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de luz sincrotrón limitada por difracción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.