Laboratori MAX IV
.jpg)
El laboratori MAX IV, conegut abans de 2011 com MAX-lab, és una instalació científica sueca de física d'acceleradors per a l'investigació en la radiació de sincrotrón. A data de la seua construcció, és la font de llum sincrotrón més lluenta del món.[1] El laboratori està ubicat en el nort de Lund i la seua administració corre a càrrec de l'universitat de Lund.
MAX IV té dos anells d'almagasenament d'electrons (d'1,5 i 3 GeV) i un accelerador llineal que alberga una font de polsos curts d'electrons (SPF). Les instalacions de l'antic MAX-lab es varen tancar en decembre de 2015. MAX IV va rebre als seus primers usuaris en 2017.
Història
MAX-lab va començar les seues activitats en 1986 i des de llavors ha s'ha ampliat considerablement. L'obertura del segon sincrotrón Max II en 1996 va marcar un punt important en l'història del laboratori.[2] El 27 d'abril de 2009, l'universitat de Lund, el Consell Suec d'Investigació, la província de Escania i Vinnova (Oficina Nacional Sueca de Sistemes d'Innovació) varen decidir finançar la construcció del sincrotrón de quarta generació Max IV.[3] La construcció de Max IV es va iniciar en 2010 en Brunnshög, en el noreste de Lund i va ser inaugurat el 21 de juny de 2016, en la presència del rei Carlos XVI Gustavo i el primer ministre Stefan Löfven.
Una volta que el laboratori estiga completament desenrollat, cap a 2026, es preveu la seua utilisació per fins a 3000 usuaris de tot lo món, en àrees científiques que comprenen la física, la química, la biologia, la medicina i l'arquitectura.
MAX I
MAX I és l'anell d'almagasenament més antic de MAX-lab. Va entrar en funcionament en 1985. Tenia una circumferència de 32,4 metros i funcionava a una energia de 550 MeV. Encara que al principi l'objectiu era construir una instalació per a experiments de física nuclear, la creixent atenció rebuda per l'investigació basada en llum sincrotrón va influir en el disseny de MAX I en una fase primerenca[4] i es va dedicar a abdós usos, encara que l'utilisació de la radiació sincrotrón estava llimitada als espectres ultravioleta i infrarroig per la baixa energia de l'anell.[5]
Referències
- ↑ «European Facilities». League of European Accelerator-based Photon Sources. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2019. Consultat el 19 de giner de 2019.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Consell Suec d'Investigació. «Ett steg närmare MAX IV». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2009. Consultat el 19 de giner de 2019.
- ↑ (2011).«Growing Big Science in a Small Country: MAX-Iab and the Swedish Research Policy System».Historical Studies in the Natural Sciences.41(2)
- 179-215.
- ↑ «The saga of MAX IV, the first multi-bend achromat synchrotron light source».Nuclear Instruments and Methods in Physics Research Section A: Accelerators, Spectrometers, Detectors and Associated Equipment.907
- 97–104.ISSN 0168-9002.doi:10.1016/j.nima.2018.03.018.Consultat el 13 de giner de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laboratorio MAX IV» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.