Fons Monetari Internacional
El Fondo Monetari Internacional (FMI; en anglés, International Monetary Fund o IMF) és una organisació financera internacional de les Nacions Unides en sèu en Washington D. C. (Estats Units). Va nàixer en 1944 en els acorts de Bretton Woods, principalment de les idees d'Harry Dexter White i John Maynard Keynes,[1] en una reunió de 730 delegats de 44 països aliats de la Segona Guerra Mundial, entrant en vigor oficialment el 27 de decembre de 1945 en 29 països membres en l'objectiu de reconstruir el sistema monetari internacional. Despuix de 1976 i de la desaparició del sistema de canvi fix, el FMI pren un paper preponderant en el otorgamiento de crèdits als Estats a canvi de que estos implementen les seues recomanacions.[2] En 2010, durant la 14.ª revisió general de quotes els fondos financers disponibles del FMI se situaven en 755 700 millons de dólars nortamericans.[3]
A través del fondo i atres activitats com la recolecció d'estadístiques i senyes, monitoreo de les activitats econòmiques dels països membres, i la demanda de polítiques concretes,[4] el FMI proclama treballar per a millorar l'economia dels seus països membres.[5] Els objectius proclamats per l'organisació són:[6] promoure la cooperació monetària internacional, comerç internacional, reduir la desocupació, conseguir taxes de canvi sustentables, conseguir creiximent econòmic, i otorgar raonablement recursos a països membres en dificultats econòmiques. El FMI es finança en dos grans ferramentes: quotes i préstam. Les quotes són aportes realisats pels països membres al fondo comú de l'organisació. Les majors economies fan aportes proporcionals majors que les economies més menudes. Ademés, les obligacions de quotes aumenten periòdicament com a forma d'aumentar els recursos dels que pot dispondre el FMI en forma de drets especials de gir.[7]
Creació
[editar | editar còdic]El FMI va ser creat en juliol de 1944 durant la conferència d'acorts de Bretton Woods a fi de garantisar l'estabilitat del Sistema Monetari Internacional despuix de la Segona Guerra Mundial. Va començar a existir oficialment el 27 de decembre de 1945, quan els primers 29 països varen ratificar el conveni corresponent.[8]
El nou orde econòmic que proponia el representant nortamericà i, segons es va saber més vesprada, comunista i espia de l'Unió Soviètica,[9] Harry Dexter White, reposava en tres regles:
Cada Estat devia definir la seua moneda en relació en l'or o en el dólar nortamericà. El valor de la moneda devia fluctuar únicament en un marge de 1 % con relación a la seua paritat oficial. Cada Estat estava encarregat de defendre esta paritat velant per l'equilibri de la balança dels pagaments.
Per lo tant, el paper del sistema monetari internacional és promoure l'ortodòxia monetària per a que es mantinga un context favorable al desenroll del comerç mundial, despuix de concedir préstams a alguns països en dificultats en el context de la reconstrucció despuix de la Segona Guerra Mundial. Segons els seus estatuts, els seus objectius són «fomentar la cooperació monetària internacional; facilitar l'expansió i el creiximent equilibrat del comerç internacional; fomentar l'estabilitat cambiaria; contribuir a establir un sistema multilateral de pagaments per a les transaccions corrents entre els països membres i eliminar les restriccions cambiarias que dificulten l'expansió del comerç mundial; infundir confiança als països membres posant a la seua disposició temporalment i en les garanties adequades els recursos del Fondo, donant-los aixina oportunitat de que corrigguen els desequilibris de les seues balances de pagaments sense recórrer a mides pernicioses per a la prosperitat nacional o internacional, per a acurtar la duració i aminorar el desequilibri de les seues balances de pagaments».[10]
El FMI és més o menys, complementari d'atres grans institucions econòmiques de l'época com el Banc Mundial, el BIRD (Banc Internacional de Reconstrucció i Desenroll), creats al mateix temps, i l'Acort General sobre #Aranzel GATT firmat poc temps despuix.
Durant les negociacions de Bretton Woods, el representant britànic, l'economiste John Maynard Keynes, va sugerir la creació d'una institució més important, una verdadera Banca Central Mundial que emetera una moneda internacional: el «bancor». Esta proposició va ser rebujada perque hauria significat per als Estats Units, una pèrdua de la seua influència en el dólar.
Otorgamiento de recursos financers
[editar | editar còdic]
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Otorga temporalment aquells recursos financers als membres que experimenten problemes en la seua balança de pagaments.
Un país membre té accés automàtic al 25 % de la seua quota si experimenta dificultats de balança de pagaments. Si necessita més fondos, té que negociar un pla d'estabilisació. S'aspira a que qualsevol membre que reba un préstam ho pague lo abans possible per a no llimitar l'accés de crèdit a atres països. Ans que açò succeïxca, el país solicitant del crèdit deu indicar en quina forma es propon resoldre els problemes de la seua balança de pagaments de manera que li siga possible reembossar els diners en un periodo d'amortisació de tres a cinc anys, encara que a voltes alcança els quinze anys.
Servicis financers
[editar | editar còdic]Els acorts de dret de gir formen el núcleu de la política de crèdit del FMI. Un acort de dret de gir oferix la seguritat al país membre de que podrà girar fins a una determinada cantitat, habitualment durant un periodo de 12 a 18 mesos, per a fer front a un problema de balança de pagaments a curt determini.
Servici ampliat del FMI. El respal del FMI a un país membre a l'ampar del servici ampliat del FMI oferix la seguritat de que el país membre podrà girar fins a una determinada cantitat, habitualment durant un periodo de tres a quatre anys, per a ajudar a solucionar problemes econòmics de tipo estructural que estiguen causant greus deficiències en la balança de pagaments.
Servici per al creiximent i la lluita contra la pobrea (va reemplaçar al servici reforçat d'ajust estructural en novembre de 1999). Un servici en el que es cobren taxes d'interés baixes per a ajudar als països membres més pobres que enfronten problemes persistents de balança de pagaments (vejau en la pàgina 46 “Nou enfocament per a reduir la pobrea”). El cost que paguen els prestataris està subvencionat en els recursos obtinguts de la venda d'or propietat del FMI, més préstams i donacions que els països membres concedixen al FMI en eixe fi.
Servici de complementación de reserves. Oferix als països membres financiamiento adicional a curt determini si experimenten dificultats excepcionals de balança de pagaments per una pèrdua súbita i amenazadora de confiança del mercat que conduïxca a una eixida de capital. La taxa d'interés per als préstams en virtut d'este servici entranya un recàrrec sobre el nivell habitual del crèdit del FMI.
Assistència d'emergència. Finestreta oberta en 1962 per a ajudar als països membres a superar els problemes de balança de pagaments deguts a #catàstrofe naturals repentines i imprevisibles; el servici es va ampliar en 1995 per a tindre en conte certes situacions sorgides en un país membre despuix d'un conflicte que haja alterat la seua capacitat institucional i administrativa.
Directors gerents
[editar | editar còdic]Històricament, el director gerent del FMI sempre ha segut europeu mentres que el president del Banc Mundial ha segut nortamericà. No obstant, esta tradició està cada volta més qüestionada, i la competència per a estos dos llocs pot obrir-se per a incloure a unes atres i atres candidats calificats de qualsevol part del món. Els consellers eixecutius, els qui conformen el director gerent, els elegixen els ministres de finances dels països que representen. El primer subdirector gerent del FMI, el segon al mando, tradicionalment ha segut —i és hui en dia— un nortamericà.
| Dates | Nom | Nacionalitat |
|---|---|---|
| 6 de maig de 1946-5 de maig de 1951 | Camille Gutt | Archiu:Flag of Bèlgica.png |
| 3 d'agost de 1951-3 d'octubre de 1956 | Ivar Rooth | Archiu:Flag of Suècia.png |
| 21 de novembre de 1956-5 de maig de 1963 | Per Jacobsson | Archiu:Flag of Suècia.png |
| 1 de setembre de 1963-31 d'agost de 1973 | Pierre-Paul Schweitzer | Archiu:Flag of França.png |
| 1 de setembre de 1973-16 de juny de 1978 | Johannes Witteveen | Archiu:Flag of Països Baixos.png |
| 17 de juny de 1978-15 de febrer de 1987 | Jacques de Larosière | Archiu:Flag of França.png |
| 16 de febrer de 1987-14 de febrer de 2000 | Michel Camdessus | Archiu:Flag of França.png |
| 1 de maig de 2000-4 de març de 2004 | Horst Köhler | Archiu:Flag of Alemània.png |
| 4 de març de 2004-7 de juny de 2004 (interina) | Anne Osborn Krueger | 
|
| 7 de juny de 2004-31 d'octubre de 2007 | Rodrigo Temps | 
|
| 1 de novembre de 2007-18 de maig de 2011 | Dominique Strauss-Kahn | Archiu:Flag of França.png |
| 18 de maig de 2011-5 de juliol de 2011 (interí) | John Lipsky |
|
| 5 de juliol de 2011-12 de setembre de 2019 | Christine Lagarde | Archiu:Flag of França.png |
| 2 de juliol de 2019-1 d'octubre de 2019 (interí) | David Lipton | Plantilla:Estats Units |
| 1 d'octubre de 2019-#present | Kristalina Gueorguieva | Plantilla:Bulgària |
Directors eixecutius i poder de vot
[editar | editar còdic]Cada país té un determinat poder de vot dins de l'organisme, depenent del tamany de la seua economia (PIB), conte corrent, reserves internacionals i atres variables econòmiques. Les decisions es prenen per una majoria calificada del 70 %, encara que algunes decisions més importants (16 de 40) s'adopten per una majoria qualificada del 85 %. Ya que Estats Units posseïx el 16,74 %, este sistema li otorga de facto un poder de vet sobre les decisions preses per l'organisme financer, ya que el seu vot en contra o abstenció impedix l'adopció de decisions importants que requerixen el 85 % de majoria.[11]
En total, hi ha 25 directors eixecutius elegits entre els països membres del Fondo. Solament Estats Units, Japó, Alemània, França i el Regne Unit poden elegir un director sin ayuda de cap atre país. China i Aràbia Saudita elegixen de facto un director cada u. Els demés 16 directors són elegits per blocs de països. Cada director té un dret de vot que pot anar des de 16,74 % (Estats Units) fins a l'1,34 % (de 24 països d'Àfrica junts).[12]
.png){kind=small}
Resorgiment
[editar | editar còdic]En el cim de G20 de 2009 el FMI cuadriplicó la seua capacitat financera a un billó de dólars. Ademés, se li va encarregar supervisar si els països estan estimulant suficientment a les seues economies i si estan reformant els seus sistemes regulatorios, ademés d'alertar sobre problemes financers.[13] Prop de 500.000 millons de dólars seran destinats per a rescatar a les economies en problemes[14] i l'organisme dispon d'una llínea de crèdit que no els exigix als deutors portar a terme reformes econòmiques no populars,[14] com la reducció de la despesa fiscal, encara que només alguns països califiquen per a eixe tipo de crèdit.[14] Per als atres països, el fondo obligarà a que es reduïxquen les despeses fiscals o s'eleven les taxes d'interés encara que es tractarà de protegir els programes per als més pobres.[14]
En març de 2008 les accions en dret a vot dels països en desenroll en el FMI varen créixer 5,4 punts percentuals. Per a Brasil això significa un 1,7 %. La participació de China és de 3,8 %. Estos auments marginals encara no entren en efecte.[15] Durant la reunió del FMI en abril, els països li varen encarregar la missió de combatre l'actual recessió global i impedir que es produïxquen noves recessions.[14] Per a açò últim, està portant a terme una prova del sistema d'advertència primerenca, donant advertències i dictant polítiques als països de manera privada.[14]
El 5 de setembre de 2011 la llavors directora del FMI Christine Lagarde va advertir del risc d'una recessió global que va arrastrar eixe mateix dia a les bosses a greus caigudes per tot lo món.[16]
Reformes
[editar | editar còdic]Modernisar la condicionalidad: les condicions dels préstams seran d'objectius precisos i els criteris d'eixecució estructural s'eliminaran de tots els programes.[17]
Llínea de Crèdit Flexible: per a països en fonaments polítics i econòmics sòlits. No estan subjectes als objectius de polítiques acordats pel país. Els seus determinis de reembós seran de 3 anys i un quatrimestre a 5 anys, seran renovables i es podrà usar per a la balança de pagaments i contingents.[17] Enfortir els acorts stand-by: en major flexibilitat.[17] Duplicació dels llímits de l'accés al financiamiento: els nous llímits anual i acumulatiu d'accés al financiamiento no concessionari del FMI són de 200 % i 600 % de la quota, respectivament.[17] Simplificar els costs i venciments.[17] Simplificar els servicis: s'eliminaran els servicis poc usats que seran inclosos en les LCF (llínees de crèdit flexible).[17] Reforma dels servicis per als països de baix ingressos.[17]
Informes
[editar | editar còdic]2013: confisc d'aforros privats per a reduir el deute en els països rics
[editar | editar còdic]En un document de treball de 2013,[18] dels autors Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff, es planteja la necessitat de la condonació dels deutes públics —deutes sobirans— ademés de la expropiació d'una part dels aforros privats dels particulars i famílies en l'objectiu de reduir la deute públic dels països desenrollats —bàsicament els països d'Europa, Japó i Estats Units—. El FMI ya va indicar en octubre de 2013[19] la possibilitat d'establir un corralito i el consegüent confisc d'aforros privats en fins a un 10 % del patrimoni familiar en l'objecte de reduir el deute públic a sifres de 2007 -anteriors a la crisis financera de 2008 i la posterior gran recessió.[20]
Clients històrics del FMI
[editar | editar còdic]
Principals intervencions del FMI
[editar | editar còdic]- 1994: Plantilla:Mèxic; crisis econòmica de Mèxic; 18.000 millons de dólars.
- 1997: Àsia; crisis financera asiàtica; 36.000 millons de dólars.
- 1998: Plantilla:Rússia; crisis financera russa; 22.600 millons de dólars.
- 1998: Plantilla:Brasil; 41.500 millons de dólars.
- 2000: Plantilla:Turquia; 11.000 millons de dólars.
- 2001: Plantilla:Argentina; crisis econòmica argentina (1998-2002); 21.600 millons de dólars.
- 2010:
| Història de Grècia Archiu:Acropolis-panorama-night.jpg | |
|---|---|
| Civilisació egea | abans del 1600 aC |
| Civilisació micènica | ca. 1600 aC - 1200 aC |
| Edat fosca grega | ca. 1200 aC - 800 aC |
| Antiga Grècia | 776 aC - 323 aC |
| Grècia helenística | 323 aC - 146 aC |
| Grècia romana | 146 aC - 330 dC |
| Imperi bizantí | 330 dC - 1453 dC |
| Grècia otomana | 1453 dC - 1832 dC |
| Grècia contemporània | en acabant del 1832 dC |
- crisis financera en Grècia; 110.000 millons d'euros (139.730 millons de dólars).
- 2011: Plantilla:Portugal; crisis financera en Portugal; 78.000 millons d'euros (99.080 millons de dólars).
- 2018: Plantilla:Argentina; Crisis econòmica en Argentina (2018-#present); 57.100 millons de dólars.[23]
Crítiques
[editar | editar còdic]De tipo tècnic: anàlisis insuficient i falta de métodos de supervisió
[editar | editar còdic]Un equip de funcionaris del FMI es reunix, generalment tots els anys, en autoritats del govern i del banc central (sindicats, associacions de empleadores, catedràtics, òrguens llegislatius i operadors financers) de cada u dels països membres A fi d'examinar l'evolució i la política i econòmica del país. Per a realisar la supervisió dels països, un equip del FMI visita el país, obtenen informació econòmica i financera i analisa en les autoritats nacionals lo ocorregut recentment en el pla econòmic i les polítiques monetària i fiscal, aixina com les mides estructurals. Normalment, els funcionaris preparen una declaració final que resumix lo discutit en el país membre deixant-ho en mans de les autoritats els qui tenen l'opció de publicar-ho. En el pla global, el Directori Eixecutiu part en gran mida dels informes elaborats pels funcionaris tècnics sobre les perspectives de l'economia mundial i els mercats financers. No obstant, un informe independent elaborat per un equip de la Oficina d'Evaluació Independent del FMI (OIE) per al periodo (2004-2007), que va precedir a la crisis econòmica de 2008[24] va senyalar l'incapacitat del FMI de prevore la crisis durant estos anys. L'informe senyala que durant este periodo "el mensage repetit constantment era el d'un optimisme permanent" i el FMI compartia l'idea estesa de que "una crisis greu dels principals països industrialisats era poc provable". Fins als primers moments de la crisis i inclús en abril de 2007, "el mensage del FMI presentava un entorn econòmic internacional favorable". El FMI havia prestat poca atenció a la deterioració dels balanços dels sectors financers, els possibles vínculs entre la política monetària i els desequilibris mundials i l'expansió del crèdit. El FMI no hi havia vist els principals components subjacents de la crisis en gestació. El president rus Vladímir Putin també ha destacat este problema, demanant una reforma del FMI per a que siga més ràpit en la presa de decisions efectives en un entorn financer molt canviant ràpidament.[25]
En Estats Units, el FMI no va analisar la degradació de les regles per a la concessió d'hipoteques, ni el risc d'esta situació per a les institucions financeres i "es va mantindre optimiste sobre el clim a la titulización per a diluir els riscs". En febrer de 2006 el denominat "Programa d'Evaluació del Sector Financer (PESF) que tractava sobre el Regne Unit afirma que "les carteres de préstams hipotecaris dels bancs no semblen representar una font important de vulnerabilitat directa". Sobre Islàndia, en a on el creiximent del sector bancari va aumentar del 100 % al 1 000 % del PIB en 2003, la supervisió del FMI "ha fallat notòriament al no senyalar els perills d'un sistema bancari #sobredimensionat". En 2007, els informes del FMI afirmen que "les perspectives a mig determini d'Islàndia seguixen sent envejables". El FMI saludava les "innovacions financeres" i recomanava a atres països alvançats l'us dels mateixos métodos que els Estats Units i el Regne Unit. En este context, el FMI criticava en 2006 a Alemània i a Canadà. Per a este últim país, declarava que "les tímides estratègies del sistema bancari de Canadà oferien rendiments dels actius molt més baixos que en els Estats Units". Els consells del FMI a estos països se centraven específicament en contra de les "barreres estructurals, algunes de les quals han ajudat a protegir a estos països dels factors que varen desencadenar la crisis".[26]
Si l'informe de primavera boreal de 2008 "Sobre l'estabilitat financera en el món" (GFSR), informava de que les principals institucions financeres podrien tindre problemes de solvència en l'estiu de 2008, el FMI "afirmava en émfasis que la crisis estava baix control". En maig de 2008 en la capital belga de Brusseles, Dominique Strauss-Kahn va dir sobre el sector financer que "les pijors notícies les hem deixat arrere".[27]
L'informe de la OIE explica l'incapacitat del FMI per a identificar els riscs i donar avisos per mig de varis factors: Métodos d'anàlisis incomplets i un "alt grau de pensament doctrinario". El punt de vista predominant de que "la autorregulación dels mercats seria suficient per a eliminar qualsevol problema important de les institucions financeres". Insuficient vinculació entre l'anàlisis macroeconòmic i el del sector financer. Estanys en la governabilitat interna.
Sobre les condicions anomenades d'ajust estructural per a accedir a crèdits
[editar | editar còdic]Crítica al FMI
[editar | editar còdic]Les crítics del FMI argumenten que pel paper dominant que tenen els països desenrollats dins de l'organisme fa que el FMI oriente les seues polítiques globals al foment del capitalisme de Mercat lliure .[28] a causa d'haver impost als països en vies de desenroll —i més recentment a alguns països europeus— els seus programes econòmics basats en el Consens de Washington que consistixen en la reducció del dèficit i del despesa pública i conseqüentment de servicis i prestacions socials, en fonament en les polítiques i teories monetarista i en el principi de lliure mercat,[29] que deuen portar-se a terme com a condicions dels préstams realisats i que segons els seus crítics han provocat un aument de la brecha entre rics i pobres i un empijorament dels servicis públics, com la sanitat.[30] Els crítics sostenen que l'enfocament de lliure mercat del FMI contribuïx a la desigualtat social,[30] #regressió en la distribució de l'ingrés i perjuïns a les polítiques socials. Algunes de les crítiques més conegudes en el món acadèmic han partit de l'economiste socialdemócrata Joseph Stiglitz, economiste cap del Banc Mundial de 1997 a 2000 i Premi Nobel d'Economia 2001.[31]
També es critica al FMI per haver recolzat i finançat a les dictadures militars en Llatinoamèrica i Àfrica.[32] Atres fonts li han criticat puntualment les seues polítiques sobre mig ambient[33] i alimentació.[34]
Algunes de les polítiques criticades són: Sanejament del presupost públic a costa de la despesa social. El FMI apunta que l'Estat no deu otorgar subsidis o assumir despeses de grups que poden pagar per les seues prestacions, encara que en la pràctica açò resulte en la disminució dels servicis socials als sectors que no estan en condicions de pagar-los. Generació de superàvit primari per a cobrir els compromisos de deute extern. Eliminació de subsidis, tant en l'activitat productiva com en els servicis socials, junt en la reducció dels #aranzel. Reestructuració del sistema impositiu. En la finalitat d'incrementar la recaptació fiscal, ha impulsat generalment l'implantació d'imposts regresivos de fàcil percepció (com l'Impost al Valor Agregat) El concepte de servicis, en l'interpretació del FMI, s'estén fins a incloure àrees que tradicionalment s'interpreten com a estructures d'assegurament de drets fonamentals, com l'educació, la salut o la previsió social. Polítiques de flexibilitat laboral, entés com la lliberalisació del mercat de treball.
Estos punts varen ser centrals en les negociacions del FMI en Llatinoamèrica com a condicionants a l'accés dels països de la regió al crèdit, en els anys huitanta. S'argumenta que varen provocar una desacceleració de l'industrialisació, o desindustrialización en la majoria dels casos. Les recessions en varis països llatinoamericans a fins dels anys noranta i crisis financeres com la d'Argentina a finals de 2001, són usades com a eixemples del fracàs de les polítiques del Fondo Monetari Internacional, por cuanto eixos països varen determinar la seua política econòmica sobre la base de recomanacions de l'organisme.
El FMI i Líbia
[editar | editar còdic]Atres crítics del FMI s'enfoquen que este també aplega a acorts en dictadors sense importar el seu signe ideològic. El 18 de novembre de 2008, el llavors director del FMI, Dominique Strauss-Kahn, va resumir la seua reunió en el líder libio Muamar el Gadafi de la següent manera: "Les trobades que hem mantingut són mostra del nostre punt de vista comuna sobre les realisacions de Líbia i sobre els principals desafius als que s'enfronta. Les reformes ambicioses dels últims anys han produït un fort creiximent […]. El repte principal és mantindre el ritme de les reformes en curs en vistes a reduir el tamany de l'Estat".[35]
Este anàlisis econòmic es va confirmar sis dies despuix del començ dels tumults en Bengasi que signifiquen el començ de la Guerra de Líbia el 15 de febrer de 2011. Un informe del FMI alaba la bona gestió econòmica de la Líbia del coronel Gadafi, li anima a "continuar millorant l'economia", mencionant el seu "ambiciós programa de reformes".[36]
Vore també
[editar | editar còdic]- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països PIB (nominal) per càpita
- Llista de països PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita (PPA)
- Banc Interamericano de Desenroll
- Banc Mundial
- Consens de Washington
- Nou Banc de Desenroll
- Organisació de les Nacions Unides
- Sistema monetari internacional
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Why White, Not Keynes? Inventint the Postwar International Monetary System». IMF.org.
- ↑ «El FMI ya té oficina en l'Argentina: pel moment funcionarà en el Banc Central». infobae.
- ↑ «IMF Executive Board Approves Major Overhaul of Quotas and Governance» (en anglés). Fondo Monetari Internacional. Consultat el 30 de decembre de 2014.
- ↑ «There is No Invisible Hand». Harvard Business Review. Harvard Business Review.
- ↑ Escobar, Arturo (1980). "Power and Visibility: Development and the Invention and Management of the Third World". Cultural Anthropology 3 (4): 428–443.
- ↑ «imf.org: "Articles of Agreement, International Monetary Fund" (2011)».
- ↑ «IMF Quotas» (en en). IMF. Consultat el 4 de febrer de 2020.
- ↑ Somanath, V. S. (1 de febrer de 2011). International Financial Management ("Gestió financera internacional"), p. 79. ISBN 9789381141076.
- ↑ «Francisco Cabrillo - Harry Dexter White: un comuniste en el FMI». Lliure Mercat. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ «Conveni constitutiu del FMI.».
- ↑ Dominique Strauss-Kahn dimitix com a director del FMI, en "El País, el 19/05/2011. Consultat el 19/05/2011.
- ↑ «IMF Executive Directors and Voting Power (Directors Eixecutius del FMI i poder de vot)». Consultat el 19 de setembre de 2025 autor= FMI.
- ↑ The Wall Street Journal (ed.): «El FMI resulta el gran triumfador del cim». Consultat el 7 d'abril de 2009.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 «Junt en nous recursos, el FMI assumix majors riscs polítics». The Wall Street Journal. Consultat el 30 d'abril de 2009.
- ↑ Bob Davis. «Els països BRIC busquen més influència». The Wall Street Journal. Consultat el 30 d'abril de 2009.
- ↑ «[1]», 20 minuts. Consultat el 30 de decembre de 2014.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 (2009).
- ↑ «Financial and Sovereign Debt Crises: Some Lessons Learned and Those Forgotten». IMF.
- ↑ «Fiscal Monitor, octubre de 2013, World Economic and Financial Surveys ("Enquestes econòmiques i financeres mundials"), FMI.».
- ↑ a-reduir-deute-publica-1276507734/ El FMI insistix en el possible confisc d'aforro privat per a reduir deute públic, LibreMercado 8/1/2014
- ↑ «La relació en el FMI: Argentina és el país que durant més anys encapçala el rànquing de deutors de l'organisme». Info Bae. Consultat el 22 de març de 2025.
- ↑ «[2]». Consultat el 14 de maig de 2025.
- ↑ «[3]». Consultat el 22 de juny de 2018 (en és).
- ↑ Eixercite del FMI durant el periodo previ a la crisis financera i econòmica: La supervisió del FMI entre 2004-07. Oficina d'Evaluació Independent del FMI, Ruben Lamdany i Nancy Wagner, 10 de giner de 2011
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2014. Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ «Home». IMF.
- ↑ FMI - Li pixa culpa de DSK, Li Point, 9 de febrer de 2011
- ↑ Alexander, Titus (1996). Unravelling Global Apartheid: an overview of world politics. Polity press. p. 133.
- ↑ Nistan Chorev i Sarah Babb The crisis of neoliberalism and the future of international institutions: a comparison of the IMF and the WTO ("La crisis del neoliberalisme i el futur de les institucions internacionals: una comparació del FMI i la OMC [Organisació Mundial de Comerç]"), Springer Science and Business Mija, juny de 2009.
- ↑ 30,0 30,1 Hertz, Noreena. The Debt Threat ("L'amenaça del deute"), Nova York: Harper Collins Publishers, 2004.
- ↑ Vejau especialment El malestar en la globalisació, Taurus, Madrit, 2002. ISBN 978-84-306-0478-4
- ↑ Eric Toussaint. «El respal del Banc Mundial i del FMI a les dictadures». Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ «IMF Staff Position Note» (en anglés). Consultat el 30 de decembre de 2014.
- ↑ «Death on the Doorstep of the Summit (""Mort en el llindar del cim)» (en anglés). Oxfam. Consultat el 30 de decembre de 2014.
- ↑ «Press Release: Déclaration de Dominique Strauss-Kahn, Directeur général du FMI, à l'issue de sa visite en Gran Jamahiriya arabe libyenne populaire et socialiste». IMF.
- ↑ (en anglés) rapport du FMI
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Fons Monetari Internacional.
- Pàgina oficial del FMI.
- Organigrama de les Nacions Unides en espanyol.
- Artícul crític "FMI i Banc Mundial l'Holocaust Silenciat".
- Artícul sobre el Fondo Monetari Internacional.
- El FMI reestructura els seus mecanismes de crèdit.
- Un devastador informe del FMI critica el paper de Rodrigo Temps al front de l'institució.
- Cóm funciona el FMI. Entrevista a Joseph Eugene Stiglitz, Premi Nobel d'Economia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fondo Monetario Internacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.