Anar al contingut

Flora Antarctica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Flora Antarctica

Flora Antarctica (abreviat Fl. Antarct.)[1] és un llibre de botànica escrit per Joseph Dalton Hooker i editat en 1844–1859. Flora Antarctica: the botany of the Antarctic voyage. Té 3 volums.

Viage a l'Antàrtida

Joseph Dalton Hooker es va educar en l'institut de Glasglow i la seua formació acadèmica va ser en l'Universitat de Glasgow, a on es va graduar com a mege en 1839. Esta llicenciatura li capacitava per al Servici Mèdic Naval, per lo que despuix de firmar un contracte com a assistent de cirugià del Erebus, es va unir a l'expedició antàrtica al pol sur magnètic de Sir James Clark Ross.

L'expedició estava formada per dos barcos, el HMS Erebus i el Terror. Va ser l'últim gran viage d'exploració realisat íntegrament marítim.[2] Hooker era el més jove dels 128 tripulants. Va navegar en el Erebus com a ajudant de Robert McCormick, qui, ademés de ser el cirugià del barco tenia la missió d'arreplegar espècimen zoològics i geològics.[3]
Els barcos varen salpar el 30 de setembre de 1839 i, abans de dirigir-se a l'Antàrtida, varen visitar Madeira, Tenerife, Santiago, Illa de Quail en l'archipèlec de Cap Vert, Archipèlec de Sant Pedro i Sant Pablo, Trinitat a l'est de Brasil, Santa Helena i el Cap de Bona Esperança.

Hooker va arreplegar coleccions de plantes en cada punt visitat i durant la travessia les va dibuixar, aixina com espècimen d'algues i vida marina que eren pujats a bordo per mig de rets.

Des del Veta es varen dirigir a l'oceà austral. La seua primera parada varen ser les illes Crozet ancorant en Illa Possession per a fer una entrega de café als caçadors de foques. Despuix varen partir cap a les illes Kerguelen a on varen passar varis dies. Joseph va identificar 18 plantes, 35 verdets i hepàtiques, 25 líquenes i 51 algues incloent algunes que no havien segut descrites pel cirugià William Anderson quan James Cook va visitar en 1772.[4] L'expedició va passar algun temps en Hobart i la Terra de Van Diemen para, a continuació, traslladar-se a les illes Auckland, a les illes Campbell i continuar cap a l'Antàrtida per a localisar el pol sur magnètic. Despuix de 5 mesos en l'Antàrtida varen retornar a Hobart per a reabastecerse i varen salpar cap a Sídney i les Bay of Islands en Nova Zelanda. Varen deixar Nova Zelanda per a retornar a l'Antàrtida i despuix de passar 138 dies en la mar i una colisió entre El Erebus i el Terror, varen navegar cap a les illes Malvines, Terra del Fòc, de regrés a les Malvines i per tercera volta a l'Antàrtida. L'expedició va fer una parada en l'illa Cockburn i despuix de partir de l'Antàrtida es varen detindre en la Veta, Santa Helena i Isla Ascensión. Els barcos varen retornar a Anglaterra el 4 de setembre de 1843; el viage va ser un èxit per a Ross, ya que va ser el primer en confirmar l'existència del continent austral i cartografiar bona part de la seua llínea costera.[5]

Referències

  1. ↑ en Tròpics
  2. ↑ Ward, P. 2001. Antarctic expedition, 1839-1843, James Clark Ross
  3. ↑ Desmond, R. 1999. Sir Joseph Dalton Hooker: Traveller and Plant Collector. Antique Collectors' Club and The Royal Botanic Gardens, Kew ISBN 1-85149-305-0 p 18
  4. ↑ Desmond. 1999. p 36-42
  5. ↑ Desmond. 1999. p 85