Anar al contingut

Ficus drupacea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ficus drupacea (Ficus drupacea)


El ficus drupacea, també cridat ficus mysorensis, ficus payapa o higuera de Mysore, és un arbre que pertany a la família de les moráceas, gènero ficus. És natiu de China, Índia, Indochina, Nepal, Filipines i norest d'Austràlia. Fòra de les seues regions d'orige es pot trobar com a arbre ornamental en parcs i jardins de molts llocs, inclós Espanya, encara que no és una espècie molt usual.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre sempre vert en fulls perennes i coriáceas que permaneixen durant tot l'any. Pot aplegar als 15 metros d'altura, no presenta a penes raïls aérees a diferència d'atres espècies de ficus. La corfa té un to grisàceu clar i és de superfície plana.

Els fulls són grans de 10 - 20 cm de llarc i 4 - 8 cm d'ample, tenen forma obovada o elíptica i terminen bruscament en un àpiç acuminado de menys d'un cm de llongitut, mentres que la base és redonejada o subcordada. Posseïxen entre 12 i 15 parells de nervis prominents sobretot en l'envés. El peciol medix entre 1 i 4.5 cm de llarc.

Els fruts que es diuen siconos com en tots els ficus, es disponen solitaris o per parells en les aixelles dels fulls, no en forma d'arracades, són sésiles, és dir carixen de pedúncul que si està present en atres espècies. Poden medir fins a 4.3 x 2.5 cm, són glabros i de color anaranjado que va convertint-se en púrpura obscur quan maduren.

Propietats

[editar | editar còdic]

En la medicina tradicional s'usa com tònic i astringente en diabetis, disenteria i hemorràgies.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Va ser descrit per a la ciència pel botànic Carl Peter Thunberg, discípul de Linneo, en la seua obra Ficus genus, dissertatione botanica (1786).[2][3][4]

Varietats
  • Varietat pubescens.[5]
  • Varietat subrepanda.
Etimologia

Ficus: nom genèric que es deriva del nom donat en llatí al figa.[6]

drupacea: epítet latino que significa "en drupa".[7]

Sinonímia
  • Ficus auranticarpa Elmer
  • Ficus chrysochlamys K.Schum. & Lauterb.
  • Ficus chrysocoma Blume
  • Ficus citrifolia Willd.
  • Ficus ellipsoidea F.Muell. ex Benth.
  • Ficus gonia Buch.-Ham.
  • Ficus indica L.
  • Ficus mysorensis B.Heyne ex Roth
  • Ficus mysorensis Roth ex Roem. & Schult.
  • Ficus mysorensis var. dasycarpa (Miq.) M.F.Barrett
  • Ficus mysorensis f. parvifolia Miq.
  • Ficus mysorensis var. pubescens Roth ex Roem. & Schult.
  • Ficus mysorensis var. subrepanda Wall. ex King
  • Ficus payapa Blanco
  • Ficus pilosa Reinw. ex Blume
  • Ficus pilosa var. chrysocoma (Blume) King
  • Ficus rupestris Buch.-Ham.
  • Ficus subrepanda (Wall. ex King) King
  • Ficus vidaliana Warb.
  • Urostigma bicorne Miq.
  • Urostigma chrysotrix Miq.
  • Urostigma dasycarpum Miq.
  • Urostigma drupaceum Miq.
  • Urostigma mysorense Miq.
  • Urostigma subcuspidatum Miq.[8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • arbre de raïl (Filipines), higuera de l'Índia, higuerón del Perú.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ficus drupacea». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 13 de març de 2014.
  2. Arbres ornamentals: Ficus drupacea. Consultat el 10 de febrer de 2012
  3. Juan Manuel Sánchez de Lorenzo Càceres: Aportacions al coneiximent del gènero Ficus L. (moracea) en Múrcia. Catàlec descriptivo i ilustrat. Consultat el 13 de febrer de 2012
  4. «Ficus drupacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de febrer de 2013.
  5. [enllaç trencat] Consultat el 10 de febrer de 2012.
  6. «Page F» (en en). www.calflora.net. Consultat el 11 de giner de 2017.
  7. «Dictionary of Botanical Epithets» (en en). www.winternet.com. Consultat el 11 de giner de 2017.
  8. «Ficus drupacea — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Consultat el 11 de giner de 2017.
  9. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.