Anar al contingut

Fibrat vectorial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica a on a cada punt d'un espai topològic (o varietat, o varietat algebraica) unim un espai vectorial d'una manera compatible, de modo que tots eixos espais vectorials, "pegats junts", formen un atre espai topològic (o varietat o varietat diferenciable).

Un eixemple típic és el fibrat tangente d'una varietat diferenciable: a cada punt de la varietat associem l'espai tangente de la varietat en eixe punt. O considere una curva diferenciable en R, i una a cada punt de la curva la normal de la llínea a la curva en eixe punt; açò dona el "fibrat normal" de la curva. Este artícul tracta sobretot dels fibrats vectorials reals, en fibres finit-dimensionals. Els fibrats vectorials complexos són importants en molts casos, també; són un cas especial, significant que poden ser vists com una estructura adicional en un fibrat real subjacent.

Definició i primeres conseqüències

Un fibrat vectorial real ve dau per les senyes següents:

  • espais topològics X (el "espai de base") i I (el "espai total")
φ:U×ℝn→π−1(U)

tals que per a cada punt x en O

* πφ(x, v) = x per a tots els vectores v en Rn
* la funció v |-> φ(x, v) dona un isomorfisme entre l'espai vectorial Rn i π-1({x}).

El veïnat obert O junt en l'homeomorfisme φ es diu una trivialisació local del fibrat. La trivialisació local mostra que localment la funció π assembla la proyecció de O x Rn en O.

Un fibrat vectorial es diu trivial si hi ha una "trivialisació global", és dir si assembla la proyecció X x Rn → X. Cada fibrat vectorial π : I → X és sobreyectivo, ya que els espais vectorials no poden ser buits. Cada fibra π-1({x}) és un espai vectorial real finit-dimensional i per lo tant té una dimensió dx. La funció x |-> dx és localment constant, és dir és constant en tota component conexa de X. Si és constant global en X, cridem esta dimensió el ranc del fibrat vectorial. Un fibrat vectorial de ranc 1 es diu un fibrat de llínea.

Morfismos

Un morfismo des del fibrat vectorial π1: I1 → X1 al fibrat vectorial π2: I2 → X2 ve dau per un parell de funcions contínues f: I1 → I2 i g: X1 → X2 tals que

  • gπ1 = π2f
  • per a cada x en X1, la funció π1-1({x}) → π2-1({g(x)}) induïda per f és una transformació llineal entre els espais vectorials.

La composició de dos morfismos és una atra volta un morfismo, i obtenim la categoria dels fibrats vectorials.

Podem també considerar la categoria de tots els fibrats vectorials sobre un espai base fix X. Com morfismos en esta categoria prenem eixos morfismos de fibrats vectorials la funció dels quals en l'espai base és la funció identitat de X.

(Note's que esta categoria no és abeliana. El núcleu d'un morfismo de fibrats vectorials no és, en general, un fibrat vectorial de manera natural.)