Anar al contingut

Fibrat principal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un G-fibrat principal és una classe especial de fibrat para la qual les fibres són totes espais homogéneus principals respecte a un grup topològic.

Els G-fibrats principals són G-fibrats en el sentit que el grup G també servix com el grup estructural del fibrat. Els fibrats principals tenen usos importants en la topologia i la geometria diferencial. També han trobat l'ús en física de l'a on formen la part de la teoria de gauge. Els fibrats principals proporcionen un marc unificador en la teoria dels fibrats en el sentit que tots els fibrats en grup estructural G determinen un únic G-fibrat principal des del qual pot ser reconstruït el fibrat original.

Definició formal

Un G-fibrat principal és un fibrat π:P→X junt a una acció a dreta contínua P×G→P per un grup topològic G tal que G preserva les fibres de P i l'acció és lliure i transitiva. La fibra abstracta del fibrat li la pren com G (a sovint es requerix que l'espai base X siga un espai de Hausdorff i possiblement paracompacto).

Se seguix que les òrbites de la G-acció són precisament les fibres del fibrat i l'espai d'òrbites és homeomorfo a l'espai homogéneu P/G.

Un G-fibrat principal pugues també ser caracterisat com un G-fibrat π:P→X en fibra G a on el grup de l'estructura actua en la fibra per la multiplicació a esquerra. ya que la multiplicació a dreta per G en la fibra commuta en l'acció del grup estructural, existix una noció invariant de multiplicació a dreta de G sobre P.

La noció de fibrat principal es pot estendre a la categoria de lesvarietats diferenciables, requerint que π:P→X siga una aplicació diferenciable entre varietats, G un grup de Lie i que l'acció de G sobre P siga diferenciable.

Eixemples

L'eixemple més comú d'un fibrat principal diferenciable és el fibrat de referències, també cridat fibrat de marcs, d'una varietat M. La fibra sobre un punt x∈M és el sistema de tots les referències (és dir bases ordenades) del [[espai tangent]] TxM. El grup general llineal GL(n,ℝ) actua en forma simple i transitiva sobre el conjunt de bases. Estes fibres es poden unir de manera natural per a obtindre un GL(n,ℝ)-fibrat principal sobre M.

Variacions en l'eixemple anterior inclouen el fibrat de referències ortonormals d'una varietat riemanniana. Ací les referències deuen ser bases ortonormals respecte a la mètrica. El grup estructural és el grup ortogonal O(n).

Si X és un espai topològic i p:C→X és un cubrimiento normal (regular), açò últim pot ser considerat un fibrat principal a on el grup estructural π1(X)/p*π1(C) actua sobre C via l'acció de monodromía. En particular, el cubrimiento universal d'un espai topològic X és un fibrat principal sobre X en grup estructural π1(X).

Siguen G un grup de Lie i H un subgrup tancat (no necessàriament normal). Llavors G és un H-fibrat principal sobre l'espai cocient (esquerre) G/H. Ací l'acció de H en G és la multiplicació a dreta. Les fibres són els coconjuntos a esquerra de H (en este cas hi ha una fibra distinguida, la que conté l'identitat, que és naturalment isomorfa a H).

Considerem la proyecció π:S1→S1 donada per z↦z2. Este ℤ2-fibrat principal és el fibrat associat a la banda de Moebius.


Els espais proyectivos proporcionen eixemples interessants de fibrats principals. Recordem que la n-esfera Snés un cubrimiento doble de l'espai proyectivo real ℝℙn. L'acció natural de O(1) sobre Sn dona l'estructura de O(1)-fibrat principal sobre ℝℙn. Aixina mateix, S2n+1 és un U(1)-fibrat principal sobre ℂℙn i S4n+3 és un Sp(1)-fibrat principal sobre l'espai proyectivo cuaterniónico ℍℙn. Llavors tenim una série de fibrats principals per a cada sancer positiu n:

O(1)→S(ℝn+1)→ℝℙn
U(1)→S(ℂn+1)→ℂℙn
Sp(1)→S(ℍn+1)→ℍℙn


Ací S(V) denota l'esfera unitat en V. Per tots estos eixemples el cas n=1 dona els fibrats de Hopf.

Vore també

Referències

  • Bleecker, David (1981). Gauge Theory and Variational Principles, Addison-Wesley Publishing. ISBN 0-486-44546-1 (Dover edition).
  • Jost, Jürgen (2005). Riemannian Geometry and Geometric Analysis, (4th ed.) edició, New York: Springer. ISBN 3-540-25907-4.
  • Sharpe, R. W. (1997). Differential Geometry: Cartan's Generalization of Klein's Erlangen Program, New York: Springer. ISBN 0-387-94732-9.
  • Steenrod, Norman (1951). The Topology of Fibre Bundles, Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-00548-6.