Feromones dels insectes
Les feromones dels insectes servixen per a la comunicació entre membres d'una mateixa espècie d'insectes. Són possiblement la forma més important de comunicació en els insectes.[1]
Existixen diferents tipos de feromonas: sexuals, de dispersió o espaciamiento, d'alarma, de rastre i unes atres. Possiblement, les feromones d'insectes més estudiades són les de l'abella domèstica. Estes feromones posseïxen una varietat de funcions de comunicació entre els membres de l'eixam. Atres insectes socials com a formigues i termites també posseïxen una gran varietat de feromones.
Atres feromones molt estudiades són les feromones sexuals de Lepidoptera, especialment la del cuc de seda, Bombyx mori, bombicol. Esta va ser la primera feromona identificada, en la década de 1950.[2] Es coneixen més de 500 feromones sexuals de lepidòpters.[1]
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha dos tipos de feromones, les d'acció immediata, liberador, i les que duen més temps, cebadoras, estes causen canvis fisiològics que duen més vesprada a canvis de comportament.[3]
Les feromones sexuals millor estudiades són les de palometes nocturnes (o arnes). La majoria són produïdes per les femelles per a atraure als machos. Estan compostes de molècules derivades de àcit grassos. Són volàtils i tenen la funció de dispersar-se a llargues distàncies. Les feromones de moltes arnes són hidrocarburs insaturados en una funció terminal alcohol, aldehit o acetat, i són sintetisades per gándulas abdominals.[4]
Per la gran varietat dels lepídopteros, en més de 150 000 espècies descrites, hi ha molts sistemes de feromones sexuals específics de certes espècies. S'han identificat les hormones femenines de més de 530 espècies de diferents parts del món. Li les agrupa en Tipo I (75%), Tipo II (15%) i miscelànees (10%), basant-se en la seua estructura química.[4]
Els mascles d'algunes espècies de palometes (per eixemple, Danainae i Arctiinae) produïxen feromones sexuals. Les glándulas es troben en les ales i es diuen androconios. Els de Danainae s'originen en alcaloide vegetals que ingerixen com a larves i metabolizan.[4]
Els insectes socials posseïxen una gran varietat de feromones que no tenen una funció sexual: atrauen o repelixen a coespecíficos, servixen per a marcadors d'aliments, de rastres o de grups socials, ademés d'atres funcions, com impedir que les obreres depositen ous, formació d'eixams i atres aspectes de la regulació de la colónia.[4][3]
Glándulas
[editar | editar còdic]Es coneixen per lo manco quinze tipos de glándulas productores de feromones en insectes. Les més estudiades són: la glándula de Dufour, la glándula de Nasonov i la glándula de Koschevnikov.
Els androconios de palometes poden trobar-se dispersos per ales, cos o pates.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Baker, T. Insect Pheromones: Useful Lessons for Crustacean Pheromone Programs?
- ↑ Fleischer , J. Insect Pheromone Receptors – Key Elements in Sensing Intraspecific Chemical Signals
- ↑ 3,0 3,1 Regnier, F., Law, J. Insect pheromones
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kaissling, K. Neurobiology of Chemical Communication. Pheromone Reception in Insects.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feromonas de los insectos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.