Feromones de les abelles domèstiques
Les feromones de les abelles domèstiques (Apis mellifera) són mescles de substàncies químiques produïdes per abelles individuals dins de la seua colónia o fòra d'ella que produïxen canvis en la fisiologia i comportament d'atres abelles.
Introducció
[editar | editar còdic]L'abella domèstica (Apis mellifera) té un dels sistemes de comunicació per mig de feromonas més complexos trobats en la naturalea. Es coneixen quinze glàndules que produïxen un número de composts químics.[1][2] Estos mensagers químics són segregats per la reina, els zánganos i les obreres, per adults i per larves, i induïxen respostes en atres membres de la colónia. Els mensages químics són percebuts per les antenes o atres parts del cos. Són produïts com un compost volàtil o no volàtil, estos últims són transmesos per contacte directe. Una feromona pot ser una substància química o una mescla complexa de vàries o moltes substàncies químiques en certs percentages diferent.[3][4]
Tipos de feromones
[editar | editar còdic]Feromona d'alarma
[editar | editar còdic]S'han identificat dos feromones d'alarma principals en les abelles obreres. Una és produïda per la glàndula de Koschevnikov, prop de la base del aguijón; consistix de 40 composts químics que inclouen acetat de isoamilo (IPA), acetat de butil, 1-hexanol, n-butanol, 1-octanol, acetat de hexilo, acetat de octilo, n-acetat de pentilo i 2-nonanol. Estos composts tenen baix pes molecular, són molt volàtils i semblen ser específics de totes les feromones. Esta feromona d'alarma es llibera quan l'abella pica a un animal i servix per a atraure a atres abelles al lloc i les du a actuar en forma defensiva, picar o atacar. Té olor a bananas.[5] El fum pot emmaixquerar a la feromona d'alarma.
L'atra feromona d'alarma és produïda per glàndules mandibulars i consistix de 2-heptanona, que també és altament volàtil. Té un efecte repelent i s'ha propost que és usada per a alluntar a enemics potencials i a abelles lladres. La cantitat de 2-heptanona aumenta en l'edat de l'abella i és més alta en les pecoreadoras o forrajeras. Per això es pensa que les forrajeras l'usen per a marcar llocs ya visitats a on queda poc material útil. És una forma d'avisar a les companyeres que no perguen temps visitant eixe lloc. Ara es creu que açò és fals. Descobriments recents indiquen que les abelles usen 2-heptanona com un anestésico per a paralisar als intrusos. En acabant de que l'intrús estiga paralisat, li'l pot traure de la colmenta.[6]
Feromona de reconeiximent de la cría
[editar | editar còdic]La feromona del reconeiximent de la cría impedix que les abelles obreres tinguen crío. Tant les larves com les bues emeten una feromona de reconeiximent de les crío. Açò inhibix el desenroll dels ovaris de les obreres i ajuda a les abelles nodrices a distinguir les larves i bues d'obreres de les de zánganos. Esta feromona és una mescla de dèu components éster de àcit grassos, que també modula les proporcions de castes i l'ontogènia de forrajeras. S'ha comprovat que els components d'esta feromona varien en l'edat de la larva en desenroll. Una hormona d'crío va ser inventada per Yves Li Conte, Leam Sreng, Jérome Trouiller, i Serge Henri Poitou i patentada en 1996.[7]
Feromona de zánganos
[editar | editar còdic]Els zánganos produïxen una feromona que atrau a atres zánganos que van volant, aixina formen agrupacions que servixen per a atraure a les reines vérgens en les que es aparean.
Feromona de la glàndula de Dufour
[editar | editar còdic]La glàndula de Dufour (nomenada en honor del naturaliste francés Léon Dufour) s'obri en la paret vaginal dorsal. No se sap molt d'esta glàndula i les seues funcions. La glàndula secreta productes alcalinos en la cavitat vaginal i es pensa que és depositada en els ous quan són posats. Les secrecions de la glàndula de Dufour permeten a les obreres distinguir ous posats per la reina, que són atractius, d'ous posats per obreres. El complex de fins a 24 composts químics és diferent en obreres de colónies en reines i sense reines. En les colmenas sense reines. En les colónies a on falta la reina, la glàndula de Dufour de les obreres produïx una feromona similar a la produïda per la reina.[8]
Feromona marcadora d'ous
[editar | editar còdic]Esta feromona, similar a la feromona anterior, ajuda a les abelles nodrices a distinguir els ous depositats per la reina i els depositats per abelles obreres.
Feromona de chafades
[editar | editar còdic]Esta feromona és depositada per les abelles en caminar i potència a la feromona de Nasonov en la busca de néctar. En la reina és una secreció aceitosa de les glàndules tarsales i és depositada en el panal quan pansa per el. Inhibix la construcció de celdillas reals, i per lo tant la formació d'eixams. La producció d'esta feromona disminuïx en l'edat.
Feromona de pecoreo
[editar | editar còdic]l'oleato d'etil emés per les pecoreadoras retarda la maduració de les abelles nodrices.[9] Esta hormona cebadora servix com un regulador per a mantindre la proporció de nodrices i pecoreadoras en l'equilibri més beneficiós per a la colmena.
Feromona de Nasonov
[editar | editar còdic]La feromona de Nasonov és produïda per les abelles obreres i usada per a orientació i reclutament. Inclou un número de terpenoides com geraniol, àcit nerólico, citral i àcit geránico.
Atres feromones
[editar | editar còdic]Atres feromones produïdes per la majoria de les abelles inclouen la feromona de la glàndula rectal, feromona tarsal, feromona de la cera i panal i feromona de la glàndula de terguitos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Free, John B., Pheromones of social bees. Ithaca, N.Y.: Comstock, 1987.
- ↑ Blum, M.S. 1992. Honey bee pheromones in The Hive and the Honey Bee, revised edition (Dadant and Sons: Hamilton, Illinois), pages 385–389.
- ↑ For Imrie, George Georg Imrie's, Pink Pages
- Archivat el 17 de juliol de 2012 archivat en Wayback Machine. Nov. 1999
- ↑ Katzav-Gozansky Tamar (2002). “Review” (PDF). Apidologie 33: 525–537. doi:.
- ↑ «Analysis of Honeybee Aggression».
- ↑ «Honeybee Bites Ca Act As Anesthetics». Medical News Today.
- ↑ «US Patent 5695383 A». Consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ Katzav-Gozansky T., Soroker V., Hefetz A. (2002). “Honeybees Dufour's gland - idiosyncrasy of a new queen signal”. Apidologie 33 (6): 525–537. doi:.
- ↑ Leoncini I., Li Conte Y., Costagliola G., Plettner E., Toth A. L., Wang M., Huang Z., Bécard J.-M., Crauser D., Slessor K. N., Robinson G. E. (2004). “Regulation of behavioral maturation by a primer pheromone produced by adult worker honey bees.”. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 101: 17559–17564. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feromonas de las abejas domésticas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.