Fernandino (Guinea Equatorial)
Els fernandinos són un grup multiétnico de Guinea Equatorial. El seu nom deriva de l'illa de Fernando Poo, antic nom colonial de l'actual illa de Bioko.
Cada població va tindre en els seus inicis un distint orige ètnic, social, aixina com una història cultural i llingüística pròpia. Els membres d'estes comunitats varen proporcionar la majoria de la mà d'obra per a la construcció i expansió de l'indústria agrícola del cacao en Fernando Poo entre 1880 i 1900.[1] Per l'història de treball en esta regió, a on els treballadors eren reclutats principalment en Sierra Leona, Camerún, Cuba i Nigèria, els fernandinos també varen mantindre llaços familiars en aquells territoris.[2] Finalment es varen produir entre persones d'estos grups ètnicament distints matrimonis que varen favorir l'integració entre grups de diferents orígens. En el Bioko del XXI les diferències entre els diferents grups fernandinos es consideren insignificants.
Una característica que distinguix als fernandinos del restant d'ètnia ecuatoguineanas és que posseïxen llinages europeus, principalment d'orige espanyol o britànic.
Fernandinos indígenes
El grup de fernandinos indígenes estava compost per mulatos fills de mare bubi i pare espanyol, formant part en la Guinea Espanyola de la classe social dels emancipats. Molts chiquets de tals unions no varen ser reclamats pel pare; aixina i tot, es varen produir algunes parelles casades baix la llei catòlica. Degut a que les mares bubis generalment eren les responsables del conte dels seus fills mulatos, estos eren generalment acceptats pel clan bubi.
Idioma
Els fernandinos indígenes parlen espanyol ecuatoguineano, francés, bubi i una forma de pidgin anglés cridat pichinglis. El pichinglis va ser dut a l'illa per colon efik de l'antic Akwa Akpa (conegut en l'época colonial com Estat de Calabar), en l'actual Nigèria. El dialecte va ser utilisat en activitats comercials, i pot haver variat llaugerament per regió. Durant el règim de Franco, este dialecte criollo va ser estigmatizado encara que no oficialment perseguit.
Religió
La majoria dels bubis que viuen en Bioko es varen convertir al catolicisme en els temps colonials. Els mulatos fernandinos es varen convertir també principalment a la fe catòlica.
Fernandinos krio
L'atre grup de fernandinos de Guinea Equatorial és descendent d'esclaus lliberats procedents de les actuals Sierra Leona i Llibèria. Essencialment els krio són descendents de negres que eren reasentados en Àfrica des de Londres, el Carib i Nova Escòcia (Canadà) entre els sigles XVIII i XIX. Alguns varen anar anteriorment esclaus en els EE. UU., i havien segut lliberats pels britànics despuix de la Guerra d'Independència Nortamericana.
Els krio varen aplegar des de Sierra Leona a l'illa de Fernando Poo en 1827. Els primers grups de krio es varen establir entorn al port conegut com Clarence Cove.[3]
Llengua
Durant generacions, els fernandinos krio varen mantindre la seua llengua criolla, l'anglés criollo de Fernando Poo. Actualment, la població d'orige krio es concentra al voltant de Malabo, la capital del país. A pesar de que suponen un grup ètnic distint en Guinea Equatorial, el seu dialecte pidgin és parlat únicament en 6 comunitats (Musola, les Palmas, Sampaca, Basupu, Fiston i Balveri de Crist Rei). En 1998 es va estimar que el número de parlants decorreguts d'este idioma criollo era de 5000 persones, aproximadament un quint d'ells ho té com la seua llengua única. Fins a 70 000 ecuatoguineanos pot utilisar-ho com a llengua de comerç. En el sigle XXI, l'anglés criollo de Fernando Poo i el pichinglis s'han segut fusionat donant lloc a un únic dialecte criollo, l'idioma pichi, el qual està cada volta més influenciat pel espanyol ecuatoguineano, principal idioma del país que goja d'oficialitat en tot el territori junt al francés i el portugués.
Religió
La majoria dels fernandinos krio practica el catolicisme.[4] No obstant, la comunitat krio també ha contribuït al desenroll del protestantisme en Bioko.
Vore també
Referències
- ↑ [W. G. Clarence-Smith, "African and European Cocoa Producers on Fernando Póo, 1880s to 1910s," The Journal of African History, Volume 35, Issue 02, Jul 1994, pp 179–199, doi:10.1017/S0021853700026384, Published online by Cambridge University Press 22 Jan 2009]
- ↑ I. K. Sundiata, From Slaving to Neoslavery: The Bight of Biafra and Fernando Po in the Era of Abolition, 1827–1930; Univ of Wisconsin Press, 1996; ISBN 0-299-14510-7, ISBN 978-0-299-14510-1; p.152
- ↑ Glimpses of Africa, West and Southwest coast.
- ↑ Glimpses of Africa, West and Southwest coast, By Charles Spencer Smith; A. M. I. Sunday School Union, 1895.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fernandino (Guinea Ecuatorial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.