Federació d'Àfrica Oriental
Federació d'Àfrica Oriental (Plantilla:Lang-sw) és el nom propost d'una unió política de l'actual Comunitat Africana Oriental (CAO) formada per sèt nacions: Burundi, Kènia, Ruanda, Tanzània, Uganda, Sudan del Sur, República Democràtica del Congo i Somàlia.[1] En setembre de 2018, es va formar un comité per a començar el procés de redacció d'una constitució regional,[2] i s'esperava que es redacte un proyecte de constitució per a la confederació per a l'any 2021, en la seua implementació per a 2023.[3] El procés està sent complex i s'ha pospost en els últims anys.[4]
En giner de 2023, la Comunitat d'Àfrica Oriental (EAC) planeja emetre una moneda única dins dels pròxims quatre anys. El Consell de Ministres de l'organisació deu decidir sobre l'ubicació de l'Institut Monetari d'Àfrica Oriental i l'establiment d'un full de ruta per a l'emissió de la moneda única.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]En 2.467.202 quilómetros quadrats (952.592 milles quadrades), la Federació d'Àfrica Oriental seria el país més gran d'Àfrica i el dècim més gran del món. En una població de 183.625.246 habitants des de 2019, també seria la segona nació més poblada d'Àfrica (despuix de Nigèria) i l'octava del món. La seua població seria major que la de Rússia, Japó i Mèxic, i aproximadament la mitat de la dels Estats Units.
El swajili seria la llengua franca, mentres que el segon idioma oficial seria l'anglés. Donar és-Salam seria la ciutat més poblada de la federació proposta. La capital proposta és Arusha, una ciutat en Tanzània prop de la frontera en Kènia, que també és la sèu actual de la Comunitat Africana Oriental.[6]
La moneda proposta per l'unió seria el Chelin d'Àfrica Oriental, que segons un informe publicat en 2013 es convertirà en la moneda comuna de cinc dels sis països membres per a 2023.[7] L'estimació del PIB (PPA) seria de 602.584 millons de dólars i seria la 34.ª[8] més gran del món i la quarta més gran d'Àfrica, despuix d'Egipte, Nigèria i Suràfrica. L'estimació del PIB per càpita (PPA) seria d'US $ 3286, lo que situa al EEP en el lloc 156 del món.
Història
[editar | editar còdic]Proposta de la década de 1960
[editar | editar còdic]A principis de la década de 1960, quan Kènia, Tanganica, Uganda i Zanzíbar s'estaven independisant del Regne Unit, els líders polítics de les quatre nacions s'havien interessat en formar una federació. Julius Nyerere inclús va oferir en 1960 retardar l'imminent independència de Tanganica (prevista en 1961) per a que tots els territoris d'Àfrica Oriental conseguixquen l'independència junts com a federació.
En juny de 1963, Jomo Kenyatta es va reunir en el president de Tanganyikan, Julius Nyerere, i el president d'Uganda, Milton Obote, en Nairobi. El trio va discutir la possibilitat de fusionar les seues tres nacions (més Zanzíbar) en una sola Federació d'Àfrica Oriental, declarant que açò es conseguiria per a fins d'any.[9] Posteriorment, es varen iniciar discussions sobre la planificació de tal unió.
En privat, Kenyatta era més contrari sobre l'acort i, a mida que s'acostava 1964, la federació no s'havia complit. En maig de 1964, Kenyatta va rebujar una resolució negativa que demanava una federació més ràpida. Va dir públicament que parlar d'una federació sempre havia segut una artimaña per a accelerar el ritme de l'independència de Kènia de Gran Bretanya, pero Nyerere va negar que açò fora cert. Casi al mateix temps, Obote es va opondre a una Federació d'Àfrica Oriental a favor de l'unitat panafricana, en part per les pressions polítiques internes en el regne semiautónomo de Buganda oponent-se a estar en una federació d'Àfrica Oriental com a part d'Uganda, sino més be com una unitat per dret propi.[10]
A finals de 1964, les perspectives d'una federació més àmplia d'Àfrica Oriental havien mort, encara que Tanganica i Zanzíbar varen formar una unió en abril de 1964, que finalment es va convertir en Tanzània.
Proposta de 2010, a través de la Comunitat de l'Àfrica Oriental
[editar | editar còdic]S'ha discutit la federació de l'actual Comunitat d'Àfrica Oriental en un sol estat, en estimacions preliminars de la fundació de la federació en 2013.[11] En 2010, el CAO va llançar el seu propi mercat comú de bens, treball i capital dins de la regió, en l'objectiu d'una moneda comuna per a 2013 i una federació política plena en 2015.[12]
Sudan del Sur va ser aprovat com a membre de la CAO en març de 2016 i va accedir en setembre de 2016.[13] Es convertiria en el sext membre de la Federació d'Àfrica Oriental. No està clar cóm el possible adheriment de Sudan del Sur a la CAO pot afectar la llínea de temps per a la federació o l'alcanç de la mateixa, pero donats els problemes d'infraestructura que persistixen en el país incipient des de que el president Salva Kiir Mayardit va tallar el comerç de petròleu en Sudan, el Sur ha decidit invertir en la construcció de canonades que eludixquen a Sudan, que havia estat utilisant fins a eixe moment. Estes noves canonades s'estendrien a través d'Etiopia fins als ports de Djibouti, aixina com cap al surest fins a la costa de Kènia. Estes colaboracions podrien aumentar la provabilitat de que Sudan del Sur s'una a la Federació d'Àfrica Oriental en algun moment.
El 14 d'octubre de 2013, els líders d'Uganda, Kènia, Ruanda i Burundi varen començar una reunió en Kampala en l'intenció de redactar una constitució per a la Federació d'Àfrica Oriental, pero en decembre de 2014, els esforços per a una federació política completa s'havien retardat per a 2016 o posterior.[14]
En febrer de 2016, el president d'Uganda, Yoweri Museveni, va descriure al sindicat com "l'objectiu número un al que devem apuntar".[15] En novembre de 2016, el Consell de Ministres de la CAO va acordar crear una Confederació d'Àfrica Oriental ans que finalment es creara la Federació d'Àfrica Oriental.[16]
En setembre de 2018 es va formar un comité d'experts i redactors constitucionals regionals per a començar el procés de redacció d'una constitució regional. El comité es va reunir per a una reunió de consulta de cinc dies en Burundi del 14 al 18 de giner de 2020, a on va anunciar que es redactaria una constitució de la confederació per a fins de 2021. Despuix de l'aprovació del borrador pels sis estats de la CAO despuix d'un any de consultes, la Confederació d'Àfrica Oriental s'establiria en 2023. El full de ruta cap a una federació política completa es discutirà en detalle en futures reunions.[3][17]
El 29 de març de 2022, la República Democràtica del Congo va accedir oficialment a l'estatus de membre de la CAO. Convertint-se en el sèptim membre de la Federació d'Àfrica Oriental.[18]
En 2023, el secretari general de la Comunitat d'Àfrica Oriental (CAO), Peter Mathuki, va dir que Somàlia havia donat un pas fonamental per a convertir-se en l'octau membre del bloc, i que les negociacions sobre l'admissió durarien del 22 d'agost al 5 de setembre. Els representants de Somàlia varen solicitar ser membres de la CAO des de març de 2012. El 24 de novembre de 2023, Somàlia va ser invitada formalment a unir-se al bloc com a membre de ple dret durant la 23.ª cim ordinari de caps d'Estat, despuix d'una reunió a porta tancada de cinc hores.[19][20] El tractat d'adheriment es va firmar el 15 de decembre de 2023 en la residència presidencial en Kampala, Uganda, i Somàlia va tindre 6 mesos per a completar la ratificació del tractat.[21][22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Uganda Sunday Vision (2004-11-28): One president for EA by 2010. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Ready for a United States of East Africa? The wheels llaure already turning» (en en). The East African. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ 3,0 3,1 «Regional experts draft confederation constitution» (en en). The East African. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ James Shikwati (2006-06-14) The Benefits of the East Africa Federation to the Youth. The African Executive. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «La Communauté d'Afrique de l'Est prévoit l'émission d'unix monnaie unique d’ici quatre ans» (en fr-fr). Agence Ecofin. Consultat el 2023-02-21.
- ↑ «Welcome To The Sunday Vision online: Uganda's leading weekly». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2012. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ «[3]». Consultat el 2021-02-04 (en en).
- ↑ «Report for Selected Countries and Subjects». www. imf. org. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ doi:10.1057/9780312292720.Consultat el 2021-02-04.
- ↑ Arnold, Guy. ([1974]). Kenyatta and the politics of Kenya., Dent. OCLC 951249. ISBN 0-460-07878-X.
- ↑ «The African Executive | The Benefits of the East Africa Federation to the Youth». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2012. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ Bulletin of the Oxford University Institute of Economics & Statistics.28(1)
- 1–18.ISSN 0140-5543.doi:10.1111/j.1468-0084.1966. mp28001001. x.Consultat el 2021-02-04.
- ↑ «South Suen joins East African regional bloc - Daily Nation». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2016. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ «allAfrica. com: East Africa: Further Delays for the EAC Political Federation». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2015. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ «Ahead of election, Museveni says he wants to build East African superstate UgandaDecides» (en en). Newsweek. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ Ubwani, Zephania (30 November 2016). "East Africa: Finally, East African Nations Agree to Disagree On Federation". The Citizen (Donar és Salaam).
- ↑ «Regional experts gather for federation law» (en en). The East African. Consultat el 2021-02-04.
- ↑ «[4]».
- ↑ «Somàlia officially admitted into EAC» (en en). The East African. Consultat el 2024-01-19.
- ↑ «East African Community continues on a trajectory of expansion as Summit admits Somàlia into the bloc». www. eac. int. Consultat el 2024-01-19.
- ↑ «Somàlia Joins East Africa Trade Bloc» (en en). Voice of America. Consultat el 2024-01-19.
- ↑ «Somali to sign Treaty of Accession with the East African Community today». www. eac. int. Consultat el 2024-01-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Federación de África Oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.