Anar al contingut

Comunitat Africana Oriental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comunitat Africana Oriental (CAO), també denominada Comunitat d'Àfrica Oriental i Comunitat d'Àfrica de l'Est (CAU), (en anglés East African Community, EAC) és una unió aduanero del Àfrica Oriental, formada per Kènia, Uganda, Tanzània, Burundi, Ruanda, Sudan del Sur. Congo i Somàlia. Es va fundar en giner de 2001 en una cerimònia celebrada en la ciutat d'Arusha, en Tanzània, en la que es troba la seua sèu, revivant un proyecte similar abandonat en 1977. El nou tractat EAC aplanava el camí per a una unió econòmica i, en un futur, política entre els tres països inicials. Un tractat posterior, firmat en març de 2004 va establir una unió aduanero, que va començar l'1 de giner de 2005. Segons el tractat, Kènia, el més ric dels tres països inicials, anava a pagar aranzel per les mercaderies que entren en Uganda i Tanzània fins a 2010. Burundi i Ruanda es varen incorporar en 2007, i Sudan del Sur en 2016. En 2022 es va adherir la República Democràtica del Congo i l'any següent es va adherir Somàlia.

Els sèt països que integren la Comunitat d'Àfrica Oriental, han acordat adoptar una moneda única, que comprendria a 135 millons de persones.[1] La CAO és un dels pilars de la Comunitat Econòmica Africana; té una unió aduanero des de 2005 i un mercat comú des de 2010.[1]

La CAO és un precursor potencial de l'establiment de la Federació d'Àfrica Oriental, una proposta de federació dels seus membres en un únic Estat sobirà.[2] En 2010, la CAO va posar en marcha el seu propi mercat comú per a bens, treball i capital dins de la regió, en l'objectiu de crear una moneda comuna i, en el temps, una federació política completa.[3] En 2013, es va firmar un protocol en el que s'esbossaven els seus plans per a posar en marcha una unió monetària en un determini de 10 anys. [4] En setembre de 2018, es va formar un comité per a iniciar el procés de redacció d'una constitució regional.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Formació i reforma

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
D'esquerra a dreta: El president Yoweri Museveni d'Uganda, el president Mwai Kibaki de Kènia i el president Jakaya Kikwete de Tanzània durant l'octau cim de la CAO en Arusha, novembre de 2006.

Kènia, Tanzània i Uganda cooperen entre sí des de principis d'el XX. l'East African Currency Board va proporcionar una moneda comuna de 1919 a 1966. A l'unió aduanero entre Kènia i Uganda en 1917, a la que Tanganica es va unir en 1927, varen seguir l'Alta Comissió d'Àfrica Oriental (EAHC) de 1948 a 1961, l'Organisació de Servicis Comuns d'Àfrica Oriental (EACSO) de 1961 a 1967, i la CAO[6] de 1967 a 1977. Burundi i Ruanda es varen adherir a la CAO el 6 de juliol de 2009.[7]

La cooperació interterritorial entre la Colónia de Kènia, el Protectorat d'Uganda i el Territori de Tanganica va ser formalisada en 1948 per la EAHC. En ella s'establia una unió aduanero, un aranzel exterior comú, moneda i franqueig. També s'ocupava dels servicis comuns de transport i comunicacions, investigació i educació. Despuix de l'independència, estes activitats integrades es reconstituyeron i la EAHC va ser substituïda per la EACSO, que molts observadors varen pensar que conduiria a una federació política entre els tres territoris. La nova organisació va entropeçar en dificultats per la falta de planificació i política fiscal conjuntes, les polítiques polítiques separades i la posició econòmica dominant de Kènia. En 1967, la EACSO va ser substituïda per la CAO. L'objectiu d'este organisme era reforçar els llaços entre els membres per mig d'un mercat comú, un aranzel aduanero comú i una série de servicis públics per a conseguir un creiximent econòmic equilibrat en la regió.[8]

En 1977, la CAO es desmoronó. Les causes del colapse varen ser, entre unes atres, les exigències de Kènia de tindre més escans que Uganda i Tanzània en els òrguens de decisió,[9] desacorts en el dictador ugandés Idi Amin, que exigia que Tanzània, com estat membre de la CAO, no donara covil a forces que lluitaren per derrocar al govern d'un atre estat membre, i els dispars sistemes econòmics del socialisme en Tanzània i el capitalisme en Kènia.[10] Els tres Estats membres varen perdre més de xixanta anys de cooperació i els beneficis de les economies d'escala, encara que alguns funcionaris del Govern kenià varen celebrar el colapse en champany.[11]

Els presidents Daniel arap Moi de Kènia, Ali Hassan Mwinyi de Tanzània i Yoweri Kaguta Museveni d'Uganda varen firmar el Tractat de Cooperació d'Àfrica Oriental en Kampala el 30 de novembre de 1993 i varen establir una Comissió Tripartita/Tripartida de Cooperació. 1993 i va establir una Comissió Tripartita/Tripartida de Cooperació.[12] Es va iniciar un procés de reintegrament que incloïa programes tripartits de cooperació en els àmbits polític, econòmic, social i cultural, investigació i tecnologia, defensa, seguritat i assunts jurídics i judicials.

La CAO es va reactivar el 30 de novembre de 1999, quan es va firmar el tractat per al seu restabliment. Va entrar en vigor el 7 de juliol de 2000, 23 anys despuix del colapse de l'anterior comunitat i els seus òrguens. En març de 2004 es va firmar una unió aduanero, que va entrar en vigor l'1 de giner de 2005. Kènia, el major exportador de la regió, va seguir pagant drets sobre les mercaderies que entrabar en els atres quatre països en una escala decreixent fins a 2010. S'aplicarà un sistema comú d'aranzel a les mercaderies importades de tercers països.[13] El 30 de novembre de 2016 es va declarar que l'objectiu immediat seria la confederació en lloc de la federació. [14]

La regió africana oriental comprén casi 2 millons de quilómetros quadrats, unes 100 millons de persones (aprox. 2005) i importants recursos naturals. Mentres Kènia i Tanzània han conseguit una pau relativa des de la seua independència; Uganda, Burundi, Ruanda, Sudan del Sur i Somàlia han sofrit guerres i devastación. Aixina la CAO buscaria mantindre l'estabilitat i prosperitat en mig de conflictes actuals com el del sur de Sudan, banya d'Àfrica i la zona del Congo.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]