Economia d'Àfrica

Archiu:Egypt-2B-002 - Cairo at Night (2217349566).jpg

Economia d'Àfrica

La economia d'Àfrica es basa en el comerç, l'indústria i els recursos naturals. Per al 2019, aproximadament 1320 millons de persones habitaven en 55 països diferents. Àfrica és un dels continents més pobres i pijor gestionats. Encara que algunes regions han millorat en els últims anys, dels 175 països estudiats en l'Informe sobre Desenroll Humà de les Nacions Unides en 2003, 25 països africans es troben en el rànquing d'aquells en pijor índex de desenroll humà.

Història

Artícul principal → Història econòmica d'Àfrica.

Durant milenis, l'economia d'Àfrica ha segut diversa, impulsada per extenses rutes comercials que es varen desenrollar entre ciutats i regnes. Algunes rutes comercials eren per terra, algunes implicaven navegar per rius i unes atres es desenrollaven al voltant de ciutats portuàries. Els grans imperis africans es varen enriquir per les seues rets comercials, per eixemple, l'Antic Egipte, Nubia, Mali, Ashanti, l'Imperi Oyo i l'Antiga Cartago. Algunes parts d'Àfrica tenien estretes relacions comercials en els regnes àraps, i en l'época de l'Imperi Otomà, els africans ya havien començat a convertir-se al Islam. Este desenroll, junt en el potencial econòmic per a trobar una ruta comercial cap al Oceà Índic, va dur als portuguesos a l'Àfrica subsahariana com una força imperial. Els interessos colonials varen crear noves indústries per a alimentar les ganes europees per bens com l'oli de palma, el caucho, el cotó, els metals preciosos, les espècies, els cultius comercials i atres bens, i varen integrar especialment les àrees costeres en l'economia atlàntica.

Condicions actuals

Des dels anys 2000, any rere any, hi ha hagut molts intents infructuosos de millorar economies a escala nacional en diferents països, de fet, les senyes més recents sugerixen millores en algunes parts del continent que experimenten un creiximent per damunt de la mija. Segons el banc mundial, els països subsaharians han creixcut a taxes paregudes a la mija mundial.

Les economies que més ràpit han creixcut han segut les de Mauritània en un creiximent del 19,8%, Angola en un 17,6%, Sudan en un 9,6%, Moçambic en un 7,9% i Malaui en un 7,8%. Moltes agències internacionals estan confirmant el seu interés en estes noves i emergents economies, especialment en un moment de crisis financera mundial com la crisis financera del 2008. en a on 5 millons dels seus 13 millons de persones varen necessitar ajuda alimentària d'emergència.

A principis de 2021, el Banc Europeu d'Inversions, en l'ajuda de Making Finance Work for Africa Partnership (MFW4A), va enquestar a 78 bancs en Àfrica subsahariana per a l'estudi EIB Banking in Africa. Els bancs que varen participar controlen casi el 30% dels actius del continent. Casi dos terços dels bancs enquestats varen endurir les normes de préstam, pero més del 80 % va ampliar el seu us de reestructuracions o moratòria de préstams. A pocs bancs se'ls va exigir modificar els seus nivells d'empleats, mentres que alguna cosa menys d'un terç va ajustar els seus preus. Aproximadament la mitat dels bancs que varen respondre tenien garanties d'empleats, la majoria de les quals provenien del banc central, el govern o una institució financera internacional.

Els paquets d'estímul fiscal en els països africans fins a mediats de 2020 varen ascendir a aproximadament l'1-2 % de el PIB, i l'estímul monetari va ascendir a al voltant del 2 % de el PIB. Açò està prop del promig mundial de el FMI per a les nacions en desenroll de baixos ingressos, que és d'al voltant del 2% de el PIB de 2020 durant un periodo d'un any des del començ de la pandèmia de COVID-19. Al mateix temps, els mercats en desenroll varen adoptar un paquet per valor d'al voltant del 4 % de el PIB, mentres que els països desenrollats varen eixecutar un paquet per valor d'aproximadament el 16 % de el PIB. Mentres les nacions africanes lluitaven per abordar les repercussions econòmiques i de salut de la pandèmia, el dèficit fiscal promig en tota Àfrica va aumentar del 5 % de el PIB en 2019 a més del 8 % en 2020. Per la falta de marge fiscal, el dèficit va resultar en un aument dels préstams, que per als països africans resulta més difícil de pagar en comparació a atres economies desenrollades.

Els països del nort i sur d'Àfrica han pres la major cantitat de mides per a abordar la crisis del sector financer resultant de la pandèmia, en un promig de 14 mides per país. La mida més utilisada ha segut modificar el tractament de la morositat per mig de la reducció dels requisits de recaptes. Per a ajudar als bancs a superar la crisis de la COVID-19, les autoritats varen llimitar els dividents o atres usos dels guanys, varen permetre la lliberació temporal de reserves de capital, varen relaixar els requisits de capital o liquidea o varen realisar atres ajusts temporals a les normes prudencials.

Intercanvi econòmic

l'African Economic Outlook destaca el fet de que el comerç entre Àfrica i China s'ha multiplicat per 10 des de 2001, en un montant de 7000 millons d'euros (al voltant de 10 000 millons de dólars) en 2008. Les economies de China i Índia han creixcut ràpidament, mentres Llatinoamèrica ha experimentat un creiximent moderat, obtenint millons per damunt de la mera supervivència. En contrast, en la major part d'Àfrica l'economia s'ha estancat i inclús decrementado en térmens de comerç exterior, inversions, renda per càpita i atres valors de creiximent econòmic.

Emprendimiento

El emprendimiento és clau per al creiximent. Els governs deuran garantisar entorns normatius favorables a les empreses per a ajudar a fomentar l'innovació. En 2019, la finançació inicial de capital de risc va créixer a 1.300 millons de dólars, aumentant ràpidament. Les causes encara no estan clares, pero l'educació és certament un factor important.