Anar al contingut

Feísmo (arquitectura gallega)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Feísmo (arquitectura gallega)
Feísmo en Sanxenxo

El feísmo, aplicat a l'entorn, urbanisme i l'arquitectura de Galícia (Espanya), és un terme informal i ambigu, amprat per a caracterisar cert estil constructiu del mig urbà i rural gallec. El feísmo (terme general, aplicable a totes les arts i a la lliteratura)[1] no és tant una escola artística ni una tendència estètica, sino un concepte recent que descriu un conjunt més o menys uniforme d'usos i solucions arquitectòniques localisades en la comunitat autònoma de Galícia des de la década de 1960.

En realitat en el terme feísmo es fa referència a la percepció colectiva en fonament i objectiva sobre matèria urbanística, migambiental, paisagística i social. La seua localisació és genuinamente de la regió de Galícia, corresponent-se d'algun modo en el chabolisme en Espanya, i provablement únic d'Europa, puix els promotors de l'aplicació del terme en este context exponen que el fenomen termina just en la frontera en Astúries, León i Portugal.[2] Fenomens pareguts es donen en Canàries i en certes ciutats d'Amèrica Llatina.cita requerida

Definició

Feísmo en Meicende, Arteijo.

S'ha definit el feísmo com el conjunt de “construccions, infraestructures i atres obres humanes en alt grau de mediocritat que degraden d'algun modo el seu entorn”, si ben no existix encara un acort generalisat sobre cóm aplicar el vocable en este context, el seu us s'ha estés entre cert grup d'experts en urbanisme i arquitectura.

La peculiaritat i extensió d'esta corrent arquitectònica informal és tal que ya s'han realisat congressos i fòrums d'experts per a analisar l'existència de la problemàtica del feísmo i les seues eventuals solucions (per eixemple, el Fòrum del Feísmo celebrat en Orense en novembre de 2004[3]). Per un atre costat, la possibilitat de publicar fotografies en internet ha contribuït a estendre l'us del concepte feísmo, i a facilitar la comprensió i denúncia d'este fenomen.[4][5]

Característiques

Erro al crear miniatura:
Feísmo en Puenteareas.

Certs elements arquitectònics presents en les manifestacions del feísmo permeten establir unes constants més o menys regulars, entre les que destaquen les següents:

  • Coexistència no armoniosa d'órdens i estils arquitectònics, i mescla de materials constructius de mala calitat o en mal estat: És freqüent que junt a cases tradicionals de pedra de varis sigles d'antiguetat s'alcen edificis sense finestres en els seus laterals, o que es deixen fronteres del XIX en rajola buit sense lluir o en fibrociment (que és una popular teulada de placa ondulada de ciment) sense tractar ni pintar. Una atra característica és la mescla de materials: per eixemple, un primer pis de pedra, una segona altura en blocs de formigó i una tercera en rajola buit en coberta de fibrociment. També pot ser la construcció d'un hórreo de rajola buit i bloc en restants de ferralla a la vista com a part del catàlec de materials, per eixemple.
  • Inexistència d'arremates i acabaments exteriors: Les edificacions carixen de revestiment, lluït o enfoscado, quedant la rajola buit o el bloc de formigó sense pigment o tractat a la vista. El periodiste i financer Marcelino Fernández Mallo va identificar en abril de 2006, en el tram de la carretera Ribadeo a Baamonde, fins a 206 construccions de bloc de formigó i 152 de rajola en les condicions descrites anteriorment.[6] En un anàlisis de l'any 2005 realisat en el tram Meira-Villalba va calcular que el 50% de les construccions eren de rajola buit sense recobrir.[7]
  • Absència d'allineament en les edificacions: Els edificis, construïts en periodos distints i somesos a llegislacions canviants basant-se en interessos d'especulació urbanística, no mantenen una proyecció llineal, descrivint el conjunt de les fronteres un pla sinuós o una llínea quebrada, a diferència de com es definix en un pla hipodámico.
  • Convivència de distintes altures en les edificacions: Ya que no hi ha homogeneïtat en els estils arquitectònics, tampoc hi ha una altura mija ni una separació entre construccions, sino que és possible trobar edificis d'huit plantes en mig del camp junt a infraviviendas, o una casa de planta baixa pegada a una edificació en finestres en sol a dos costats.
  • Construccions sense terminar, o la construcció de les quals es prolonga durant décades: Donades les característiques socials, polítiques i llegals dels municipis en Galícia, una construcció pot permanéixer en fase estructural durant anys (en restants d'obra en els seus voltants), o inclús no ser terminada mai.
  • Simultaneidad d'usos: La construcció d'un almagasén adossat a una iglésia romànica, o un gallinero junt a un hipermercat, inmundicia en una finca, o la yuxtaposició de sol industrial en un terreny habitat, són característiques del paisage que definixen el feísmo. És habitual la indiscernibilidad de sol urbà i sol rural, o us empresarial o habitacional.
  • Ornamentacions desproporcionades o incongruents: Arremates aberrants, que es coloquen en les fronteres i jardins en busca de distinció, en recort dels anys d'emigració, o com a simple ostentació. Per a satisfer el desig de distinció “res millor que dotar-ho [a l'edifici] d'un volum important en altura, d'una coberta en una série de buhardillones de lo hortera, rebuscado i rocambolesco, i tractar-ho exteriormente en gran profusió d'elements acompanyats en fusteries d'alumini o plàstic en colors i despieces en la finalitat de que ho vegen els demés habitants i fer vanaglòria del estatus social”.

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ http://www.crtvg.es/rg/hora-a-hora/fecha:21-10-2014/hora:10:00 Entrevista, a partir del minut 16 (en gallec)
  3. ↑ Feísmo en F de Fòrum, www. culturagalega. com
  4. ↑ «Fòrum sobre feisme». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2006.
  5. ↑ «La Veu de Galícia». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2006. Consultat el 1 de juliol de 2006.
  6. ↑ «www. vieiros. com». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2006. Consultat el 1 de juliol de 2006.
  7. ↑ «www. vieiros. com». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2006. Consultat el 1 de juliol de 2006.