Farthest North
Farthest North és una expressió anglosaxona que significa «el punt més al nort» (o «lo més al nort» o el «nort més lluntà») i que descriu la latitut més al nort alcançada pels exploradors abans d'aplegar al Pol Nort, la conquista del qual va fer que l'expressió quedara obsoleta. Les regions polars septentrionals (Àrtic) són molt més accessibles que les del sur, ya que les masses de terra continentals s'estenen fins a latitut més altes i els viages per mar a eixes regions són relativament curts.
Evolució de la marca
Una expedició dirigida pel neerlandés Willem Barents va alcançar els 79°49'N el 16 de juny de 1596, el primer registre més al nort conegut.[1] En 1607, Henry Hudson provablement va aplegar a Hakluyt's Headland (una miqueta al sur de la latitut alcançada per Barents), pero no va poder seguir avant per la banquisa que rodejava la costa nort de l'illa de Spitsbergen.[2] En 1612 un explorador d'Hull, Thomas Marmaduke, va afirmar que havia alcançat els 82°N, mentres que els exploradors neerlandesos en 1614 i 1624 varen afirmar haver navegat inclús més al nort dels 83°N.[3] Cap d'estes reclamacions té base en realitat, i la segona afirmació, feta per Joris Carolus, és impossible saber les condicions del gèl en eixa temporada; encara que Marmaduke a lo manco va conseguir aplegar fins a Gråhuken (79°48'N). Alguns balleneros anglesos varen alcançar la veta Nort de les illes Svalbard (a 80°32'N) en, o abans, de 1622, com a mostra el mapa de la Companyia de Moscovia de 1625. Les sèt illes (a 80°49'N), al nort de Nordaustlandet varen ser arreplegades en un mapa neerlandesa de 1663, pero segons pareix varen ser alcançades per un buc d'Enkhuizen molt abans, en 1618. En 1707 els balleneros neerlandesos Cornelis Cornelisz Giles (o Gieles) varen vorejar el punt més septentrional de Nordaustlandet en Svalbard, passant a 81°N.[4] En 1806, la Resolution de Whibty, comandada per William Scoresby (senior), dia que va navegar al nort de les Sèt Illes i que va aplegar a 81°50'N.[5]
Una de les primeres expedicions en el propòsit explícit d'alcançar el Pol Nort va ser la de William Edward Parry en 1827, que va aplegar fins als 82°45'N, una marca que es va mantindre durant vàries décades.
Albert Hastings Markham, un membre de l'expedició britànica a l'Àrtic de 1875-76 va ser el següent en conseguir estar més prop del Pol, 48 anys despuix, quan va aplegar a una latitut de 83°20'26"N en un trineu tirat per gossos.
En 1895, el noruec Fridtjof Nansen i Fredrik Hjalmar Johansen varen aplegar a la latitut 86°14'N. En 1900, Umberto Cagni de l'Armada Real Italiana va deixar el campament base establit per Luis Amadeo de Savoya, duc dels Abruços, i va aplegar el 25 d'abril a la latitut 86°34', superant la marca de 1895 de Nansen por entre 35 a 40 quilómetros.
Dos exploradors nortamericans varen declarar haver alcançat el Pol Nort en 1908 (Frederick Cook) i 1909 (Robert Peary). La reclamació de Cook va ser àmpliament considerada com a fraudulent, pero Peary va ser acreditat com el descobridor del Pol Nort durant gran part del XX. En les últimes décades, no obstant, l'afirmació de Peary s'ha posat en dubte,[6] encara que lo que va fer sense dubte va establir un nou récort més al nort (va ser despedit pels membres de la seua partida de respal als 87°45 'N). Independentment de la veritat de la reclamació de Peary d'haver alcançat el Pol, les expedicions per terra al Pol Nort varen terminar: el noruec Roald Amundsen va redirigir la seua prevista expedició a l'Àrtic i en el seu lloc va mamprendre el destí del Pol Sur, que va conseguir en 1911.
El 9 de maig de 1926, Richard Evelyn Byrd va intentar volar sobre el Pol Nort en un avió. Va ser àmpliament acceptada que ho havia conseguit, pero en les últimes décades s'ha posat àmpliament en dubte.
Per últim, el 12 de maig de 1926, el dirigible Norge que duya a Roald Amundsen i atres quinze hòmens (inclosos els dissenyadors de la nau i al pilot Umberto Nobile, al timonel Oscar Wisting, al navegant Hjalmar Riiser-Larsen i al patrocinador de l'expedició Lincoln Ellsworth) va sobrevolar el Pol Nort, en ruta des de Spitsbergen fins a Alaska, el primer guany del Pol sobre el que no hi ha cap controvèrsia.[7]
Cronologia de les marques «Farthest North»
| M Marítima |
T Terrestre |
A Aérea |
Mx Mixta |
O Unes atres |
En la taula següent s'arreplega la evolucíon de les marques.
| Data | Líder de l'expedició | País | Latitut alcançada | Localisació[8] | Tipo | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 16 de juny de 1596 | Willem Barents |  Províncies Unides |
79°49'N | Archipèlec de les Svalbard | M | ||||||
| 1607 | Henry Hudson |  Regne d'Anglaterra |
Alguna cosa menor que Barents | Hakluyt's Headland, illa de Spitsbergen | M | ||||||
| 1612 | Thomas Marmaduke | Regne d'Anglaterra |
79°48'N (va reclamar els 82°N) |
Gråhuken, Spitsbergen | M | ||||||
| c. 1622 | Balleneros anglesos | Regne d'Anglaterra |
80°32'N | Cap Nort, en les illes Svalbard | M | ||||||
| Abans de 1663 | Balleneros neerlandesos | Províncies Unides |
80°49'N | Illa de Sjuøyane, en el grup de les Sèt illes en les Svalbard | M | ||||||
| 1707 | Cornelis Cornelisz Giles | Províncies Unides |
81°N | Nordaustlandet, en les Svalbard | M | ||||||
| 1806 | William Scoresby (en la Resolution ) | Erro al crear miniatura: Regne Unit | 81°50'N | M | |||||||
| 1827 | William Edward Parry (expedició al Pol Nort) | Erro al crear miniatura: Regne Unit | 82°45'N | Des de la costa nort de Spitsbergen (Svalbard) | M | ||||||
| 1875-1876 | Albert Hastings Markham (expedició britànica a l'Àrtic) | Erro al crear miniatura: Regne Unit | 83°20'26"N | Illa d'Ellesmere | T | ||||||
| 13 de maig de 1882 | James B. Lockwood i David L. Brainard (Expedició a Baïa Lady Franklin d'Adolphus Greely) |
[[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 83°24'N || Groenlàndia || bgcolor="i3f6ce" | T | |||||||||
| 1895 | Fridtjof Nansen i Fredrik Hjalmar Johansen | .svg){kind=small} Suècia-Noruega |
86°14'N | Mx | |||||||
| 25 d'abril de 1900 | Umberto Cagni | _crowned.svg){kind=small} Itàlia |
86°34'N | A |-valign=top | 22 d'abril de 1908 | Frederick Cook | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N (discutit) || Des d'Annoatok (Groenlàndia) al Pol Nort || bgcolor=i3f6ce | T | ||||
| 7 d'abril de 1909 | Robert Peary | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N (discutit)|| Des de cap Sheridan (illa d'Ellesmere) al Pol Nort || bgcolor=i3f6ce | T | |||||||||
| 9 de maig de 1926 | Richard Evelyn Byrd | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N |
12 de maig de 1926 | Roald Amundsen i Umberto Nobile (en Oscar Wisting, Hjalmar Riiser-Larsen i Lincoln Ellsworth, fins a 16 hòmens, en el dirigible Norge) |
Itàlia [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]] |
23 d'abril de 1948 | Alexander Kuznetsov en atres 30 hòmens, a bordo d'avions Lisunov Li-2, aterrisen en el pol i fan peu, sent els primers que indiscutiblement ho fan. |  Unió Soviètica |
90°N | Pol Nort | A, T |
| 3 d'agost de 1958 | USS Nautilus (SSN-571). Primer submarí en navegar baix el pol. | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N || Pol Nort || bgcolor=fbeffb | O | |||||||||
| 17 de març de 1959 | USS Skate (SSN-578). Primer submarí en emergir en el pol. | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N || Pol Nort || bgcolor=fbeffb | O | |||||||||
| 19 d'abril de 1968 | Ralph Plaisted i atres tres. Per terra i gèl, en motos de neu. | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || 90°N || Pol Nort || bgcolor=i3f6ce | T | |||||||||
| 6 d'abril de 1969 | Wally Herbert i atres tres. Per terra i gèl, en trineus de gossos. En suministrament aéreu. | Plantilla:Regne Unit | 90°N | Pol Nort | T | ||||||
| 23 de maig de 1995 | Marek Kamiński. Primer en aplegar a peu i sense assistència. | Plantilla:Polònia | 90°N | Pol Nort | T |
Vore també
Notes
- ↑ Holland, pag. 8.
- ↑ Conway (1906), No Man's Land, pp. 27-28.
- ↑ Conway (1906), p. 76, pag. 139.
- ↑ Conway (1906), pag. 228.
- ↑ Laing (1818), A Voyage to Spitzbergen, pag. 103.
- ↑ Holland, pag. 206 i 219.
- ↑ Fleming, pag. xx.
- ↑ Els noms corresponen a la denominació moderna.
- ↑ Goerler, Raimund I. (1998). To the Pole: The Diary and Notebook of Richard I. Byrd, 1925–1927, Ohio State University Press.
Referències
- La Wikipedia en anglés cita com a fonts, abdós en anglés:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Farthest North» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.