Faraco és un llinage d'orige italià, en una no confirmada etimologia de raïl grega,[lower-alpha 1] àrap o magiar,[lower-alpha 2] assentat en l'Espanya meridional (Andalusia) i Catalunya des del XVIII, i en Amèrica des del XIX, en especial desenroll en Brasil, Veneçuela, Colòmbia i Estats Units.[1]

Expansió

Fins a a on permet el seu seguiment documental en archius parroquials i atres fonts administratives o repertoris genealogistas,[2] el llinage Faraco, en esta grafia (existixen paralelismes etimològics en farace, faraci, faraldo, faroaldo, faraldi, faralli, farallo, etc.[3]) es documenta ya en el Regne de Nàpols, durant el XVIII.[4] Encara en el XXI es concentren famílies en este llinage en llocs específics com el foc de Maratea, ciutat dels lucanos de l'época grega oberta sobre el golf de Policastro,[lower-alpha 3] en Basilicata, que apareixen referenciados en les llínees troncals espanyoles en archius com el de la Colegiata de Santa María d'Huéscar,[5] en la diòcesis de Guadix (Granada, Espanya).[6]

L'expansió en Iberoamèrica, conservant la llínea d'orige italiana, queda molt diversamente representada en Brasil. Encara que ha segut documentada aixina mateix en estudis soci-històrics com el realisat sobre el comerç colonial del café en la regió veneçolana de Cor,[7] i, ya en el XXI, en les rets socials. També en Veneçuela resultarà notable la popularitat del matador César Faraco, de reconeguda trayectòria internacional.[8]

Rellevància

Entre els 'faracos' en una possible rellevància enciclopèdica, podrien mencionar-se:

En Brasil: l'escritor Sergio Faraco (1940);[9] el cantant Márcio Faraco (1963);[10] el professor Carlos Alberto Faraco (1950);[11]

En Espanya: les actrius Pepa Faraco[12] i Dolores Faraco;[13] la pintora figurativa Faraco;[14] el titareter i escenógraf David Faraco;[15][16] el matemàtic Daniel Faraco;[17] el locutor i escritor Carlos Faraco (1952);[18] En Itàlia, país d'orige, a on no obstant pot considerar-se un ‘llinage rar’: l'actor Carmine Faraco;[19]

En Veneçuela: el torero César Faraco (1930- 2011).[20]

Notes

  1. ↑ La presència documentada des del sigle XVIII en diverses poblacions del sur de la península itálica i el llegat cultural que en la zona va deixar la Magna Grècia, ha dut a alguns genealogistas a especular sobre la possible etimologia de 'Faraco' a partir del grec «ἀσπάραγος» o «ἀσφάραγος» (aspharagos o asparagos)
  2. ↑ La tesis de l'etimologia a partir de terme فرح ('farah', 'faraj' o 'farağ', alegria) ha segut plantejada entre uns atres pel etnógrafo i dialectólogo G. B. Pellegrini). Sobre el seu possible orige magiar, molt discutible, quedaria associat a l'ètnia romaní i el llinage «farak».
  3. ↑ En una raiz propenca a Marathos (Μάραθος) o Marathi (Maraθi), en el Dodecaneso, la Marathia mencionada per Lawrence Durrell en la seua monografia de les Illes gregues.

Referències

  1. ↑ Polisciano, Cup (2004). Maratea: quando il pane aveva il sapore del mare (en italià), Roma: Newton Compton.
  2. ↑ (22 oct. 2014). google. es/books? id=CxdOBgAAQBAJ&pg=PP1&lpg=PP1&dq=origen+del+apellido+faraco&source=bl&ots=uMSoDwm9WM&sig=B9-MURVC_ou4sdE2JRHSJEBn5D0&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi53YrQ4NfMAhVDuhoKHSR-AWAQ6AEIOzAG#v=onepage&q=origen%20del%20apellido%20faraco&f=false Apellidar Faraco: Orige, Història i heràldica dels Llinages Espanyols i Hispanoamericans, Institut d'Història i Heràldica Familiar. Consultat el 13 de maig de 2016.
  3. ↑ . «lletra F» (en italià). ancestrositalianos.com. Archivat des de l'original, el 5 de juny de 2016. Consultat el 13 de maig de 2016.
  4. ↑ . «facebook. com/OrigineCognomiItaliani/posts/1190202020995694:0 Cognome:Faraco» (en italià). Origine dei cognomi italiani. Consultat el 13 de maig de 2016.
  5. ↑ . «Antonio Faraco». myheritage. és. Consultat el 13 de maig de 2016.
  6. ↑ Fernández Comte, Francisco Javier; Bango Torviso, Isidro; Faci Lacasta, Javier; Gonzálvez, Ramón; Linage Comte, Antonio; Mansilla Reoyo, Demetrio; Oliver, Antonio; (1982). Història de l'Iglésia en Espanya (Tom II-2º), 1ª edició, Madrit: Biblioteca d'Autors Cristians. ISBN 978-84-220-1033-3.
  7. ↑ de Lima, Blanca (1 de giner de 2002). google. es/books? id=HY_9lN8RplkC&pg=RA3-PT2&lpg=RA3-PT2&dq=apellidos+italianos+faraco&source=bl&ots=-reuTnLX1U&sig=IO1p2Sfy6Vqwd2jqmOboi_J8vog&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ0pOCy9fMAhVHOBQKHSAcAFQQ6AEIMzAE#v=onepage&q=apellidos%20italianos%20faraco&f=false Cor: fi de diàspora : Isaac A. Senior i fill : rets comercials i circuit exportador, 1884-1930, Fondo Editorial Humanitats, pp. 97. ISBN 9789800020142. Consultat el 13 de maig de 2016. «... italians (Faraco, Gonnella, Cardosi, Magrini)...»
  8. ↑ (decembre de 2011). «Vida de César Faraco». venezuelataurina.com. Consultat el 13 de maig de 2016.
  9. ↑ . «Sergio Faraco». VIAF. Consultat el 13 de maig de 2016.
  10. ↑ . «Marcio Faraco». VIAF. Consultat el 13 de maig de 2016.
  11. ↑ . «q=au%3AFaraco%2C+Carlos+Alberto%2C&qt=results_page Carlos Alberto Faraco». WorldCat. Consultat el 28 de juliol de 2022.
  12. ↑ . «Pepa Faraco». IMDb. Consultat el 15 de maig de 2016.
  13. ↑ Balseyro, S. (23 de març de 2007). «Dolores Faraco». laverdad. és. Consultat el 14 de maig de 2016.
  14. ↑ «web, bio i pintura en llínea». Consultat el 03.03.2021.
  15. ↑ (15 de maig de 2010). «David Faraco torna a casa». eladelantado.com. Consultat el 15 de maig de 2016.
  16. ↑ . «David Faraco». IMDb. Consultat el 15 de maig de 2016.
  17. ↑ . «Daniel Faraco». ICMAT. Archivat des de l'original, el 30 de maig de 2016. Consultat el 14 de maig de 2016.
  18. ↑ . «Carlos Faraco». VIAF. Consultat el 13 de maig de 2016.
  19. ↑ . «Carmine Faraco». IMDb. Consultat el 14 de maig de 2016.
  20. ↑ (07 de març de 1957). «cmd? path=10063364&posicion=1&registrardownload=1 El mà a mà Antonio Ordóñez- César Faraco en Maracay». El Rode (facsimil). Consultat el 05 de març de 2022.