Fanny Elssler

Archiu:Fanny Elssler.jpg

Fanny Elssler

Fanny Elssler va nàixer el 23 de juny de 1810 en Viena i va fallir el 27 de novembre de 1884 també en Viena (actual Àustria). Va ser una ballarina i coreógrafa austríaca.

Despuix d'estudiar en la seua ciutat natal va debutar en 1834 i va passejar pels principals escenaris europeus. Va guanyar fama per la delicadea de la seua dansa i li la considera una de les més grans ballarines de totes les époques.

Va posar en pràctica per primera volta en el ballet l'adaptació dramàtica de balls folklòrics, coneguda despuix com character danse. Entre 1840 i 1842 va recórrer els Estats Units rebent molta aclamació i va retornar al Vell Continent per a retirar-se en Viena l'any de 1851.

Vida personal i trayectòria artística

Família

El seu pare, José Luis Fernando, va anar l'assistent i copista de José Haydn, també va cuidar de Haydn com ajuda de cambra durant uns vint anys fins a la seua mort (1809). La mare de Fanny, Teresa, de fadrina Prinster, era cortadora de farina. La germana de Fanny, Teresa (1808-1878), que es va casar en el príncip Adalberto de Prusia en 1840 en matrimoni morganàtic, també va ser ballarina i a sovint la va acompanyar en les seues gires. La germana major, Ana (1804-1863), va ser actriu en el Kärntnertor-Theater. També va tindre dos germans, Juan, el qual va anar director de cor en la Òpera de Berlín, i José, que va ser monge en un monasteri franciscano.

Formació

Haydn va enviar a les dos filles més menudes de la seua ajuda de cambra, Fanny i Teresa, a estudiar ballet en Federico Horschelt, i més vesprada en Juan Aumer, el mestre de ballet del Kärntnertortheater en Viena. De chiquetes, Fanny, Ana i Teresa Elßler varen formar part del famós ballet infantil de l'época de Federico Horschelt, que, no obstant, es va dissoldre en 1821 perque es va vore envolta en un escàndal relacionat en alguns pedòfils libertinos que havien intentat acostar-se als chiquets - no se sap si les germanes Elssler també varen ser víctimes d'estos abusos. Posteriorment (¿o ya des de 1817?), les dos chiquetes es varen formar en l'elegant estil francés en l'escola de ballet del Wiener Hoftheater, entre uns atres en Jean-Pierre Aumer, i a on Felipe Taglioni era el mestre de ballet. En 1824, el famós empresari Domenico Barbaja es va dur a Fanny, que només tenia 14 anys, i a Teresa, dos anys major a Nàpols, a on es varen perfeccionar en Gaetano Gioia, i a on Fanny, en particular, va desenrollar les seues més vesprada elogiades qualitats mímicas.

Famosa també per la seua bellea i encant, Fanny Elssler va mantindre vàries relacions extramatrimoniales, sobretot en la seua joventut, en hòmens, alguns d'ells d'alta posició, com era prou comuna entre les ballarines i actrius de la seua época. No obstant, no s'han aclarit tots els detalls de la seua vida privada. Ya en Nàpols, la jove ballarina va conéixer a Leopoldo de Borbón-Dos Sicilias, príncip de Salerno i fill menor del rei Fernando I de les Dos Sicilias, el qual estava casat en una filla de l'emperador Francisco I d'Àustria, pero el matrimoni del qual era infeliç. Fanny i Leopoldo es varen convertir en amants i ella va quedar embarassada, retornant a Viena i donant a llum al seu fill Francisco Roberto Javier Elssler en juny de 1827 (és dir, en a penes 17 anys), al que va posar en acolliment infantil, ya que un fill illegítim s'hauria interpost en la seua carrera. Francisco va créixer en Eisenstadt i es va suïcidar en 1873. En 1830 varen ser contractades en Berlín les germanes Elssler, a on varen tindre la seua primera actuació pública.

Trayectòria

Professionalment, Elssler no va tindre especial èxit en Viena al principi, pero el seu ascens fins a convertir-se en una de les ballarines més célebres de tots els temps va començar en 1830 durant la seua estància en Berlín, a on va ser promocionada, entre uns atres, per Rahel Varnhagen.

L'any anterior, Fanny, de 19 anys, havia conegut a Friedrich von Gentz, secretari de Metternich, 46 anys major que ella, i en qui va mantindre una estreta relació des de 1830 fins a la mort de Gentz en 1832. Ell va tornar a desenrollar tot el seu art per a Fanny en la finalitat de guanyar diners, la va animar en lo que va poder i la va caramullar de regals. També va assumir el paper de mentor i es va esforçar per educar-la, ensenyant-li francés i alemà correcte, fent-la llegir llibres i presentant-li a persones influents. Fanny li va correspondre en un afecte sincer i profunt, que es desprén clarament de les cartes que han sobrevixcut. Despuix del fi de la seua carrera política, Gentz es va retirar en Elßler al seu menut castell de Weinhaus. Va viure allí en ell fins a la seua mort, el 9 de juny de 1832.

Una relació que a voltes se sospita, sobretot en la lliteratura més antiga, en el duc de Reichstadt —fill de Napoleón Bonaparte i María Luisa d'Àustria— no pot provar-se i, segons Doublier, és fictícia.

En 1833, un dels seus exitosos viages artístics la va dur a Londres. En 1833, les germanes Teresa i Fanny es varen estrenar en el Her Majesty's Theatre de Londres, a on Teresa va iniciar la seua carrera coreogràfica. En privat, Fanny va donar a llum allí a un atre refillol illegítim: una filla anomenada Teresa (naixcuda el 26 d'octubre de 1833; fallida el 18 de juliol de 1870), el pare del qual a voltes es creu que va ser el ballarí Antonio Stuhlmüller. La chiqueta va créixer en la família del diputat britànic Grote.

Despuix de tres mesos intensius de preparació junt al mestre Augusto Vestris, Elssler va aparéixer en el Ballet del Teatre de l'Acadèmia Real de Música en 1834 (hui conegut com Ballet de l'Òpera de París) a on es contava en la presència de María Taglioni.

Elssler i Taglioni eren ballarines diferents. L'estil de Elssler, més ràpit i terrenal que el de la etérea Taglioni, va ser guanyant el seu triumfo en París.

Va destacar en la seua actuació de la cachucha a pesar de no ser espanyola, ya que les seues actuacions estaven plenes de fòc i vitalitat sensual. Eixe triumfo va dur a l'interés de més balls coreogràfics de sabor nacionalista, #lo que donaria orige a la secció de danses de caràcter en els #ballet. Es varen fer molt populars i la pròpia Elssler va agregar una cracovienne polaca (Krakowiak) i una tarantela italiana a la seua repertori.

L'habilitat tècnica no era lo únic que destacava en Elssler, el seu talent dramàtic era excepcional. Açò li va valdre a Elssler un lloc entre les ballarines més notables del periodo del ballet romàntic.

Entre 1834 i 1840, Fanny Elßler va estar compromesa, i casada durant un temps en el director de la Òpera de París, Luis Désiré Véron. Allí rivalizó directament en María Taglioni, encara que les dos encarnaven dos ideals totalment distints del ballet romàntic: Taglioni era la seua antítesis. En conseqüència, els números del tren de Elssler incloïen especialment danses nacionals com la polka, la cracoviana i la seua famosa cachucha, que va ballar per primera volta en el ballet Li diable boiteux (‘El diable cojuelo’) i en la que «va fer girar els caps» dels públics de tot lo món a partir de 1836. Sobre açò va escriure M. G. Saphir:

Fanni Elßler balla la cachucha en els peus, en els ulls, en la boca, en mil somriures, en millons de comentaris graciosos, en millons de dolces glosses marginals; això és la cachucha i es podria dir que la cachucha balla a través de la Elßler.

En 1837, va debutar com Lisa en la versió de Aumer i Hérold de La fille mal gardée; es va escriure especialment per a ella un nou pas de deux en melodies de la seua òpera favorita L'elisir d'amore de Donizetti. Atres papers estelars en el seu repertori varen incloure els papers principals en els #ballet La Somnambule, Nathalie ou la laitière suisse i Cendrillon; va poder demostrar el seu gran talent interpretatiu com la muda Fenella en l'òpera d'Auber La Muette de Portici'.

De 1840 a 1842, Fanny Elssler va ser la primera artista europea en embarcar-se en lo que llavors era una gira prou atrevida i àrdua per Norteamérica i Cuba, junt a la seua partenaire i mestre James Sylvain, la seua prima Kathi Prinsten i el seu patrocinador americà Henry Wikoff; a on va realisar un total de casi 200 actuacions, entre elles 21 gales benèfiques. Va rebre una aclamació sense precedents en l'estranger, va guanyar una fortuna de 742 000 francs i es va convertir en un model a seguir per a vàries atres artistes femenines, a saber, cantants com Laure Cinti- Damoreau i Jenny Lind, que varen realisar gires similars. En Estats Units, Elssler va estar acompanyada per la seua prima Catalina Prinster (1811–1885), qui va informar sobre els èxits triumfals de Fanny en numeroses cartes i va seguir sent el seu confident fins al final de la seua vida.

Elssler va tindre un gran èxit actuant en les principals ciutats americanes, pel qual va ampliar el permís concedit per la Opéra de París durant un any més, #lo que li va dur a la ruptura final del contracte i el desembós d'una gran suma de diners. De regrés en Europa, en 1842, no se li va permetre tornar a actuar en París per incompliment de contracte, per lo que va realisar més gires artístiques per Alemània, Anglaterra, Itàlia i fins a Rússia, a on va ser particularment célebre .
Aixina, va presentar nous #ballet de Juliol José Perrot en Viena, Berlín, Londres, Budapest, Milà, Brusseles, Dublín i Hamburc, entre ells: Pas de Deux (1843), estrenat en Londres per Elssler i Cerrito, Odeta, o La Demenza vaig donar Carlo VI (1847) i Fausto (1848), un i un atre per al Teatre de la Scala.

El 30 de març de 1843, va fer la seua primera aparició en Londres en el paper principal de Giselle - un paper recentment creat originalment per Carlotta Grisi, que el seu gran fort estava en els contes de fades, ple de figures etéreas (similar a la Taglioni). No obstant, no va ser un dels papers realment grans de Elßler, l'interpretació del qual en el ORD acte (en la teatralmente exigent escena de la locada) va ser unànimement elogiada, pero en el segon acte era més dèbil perque no li agradaven particularment els sers fantasmales ni sobrenaturals (i provablement perque no podia surar sobre l'escenari tan impecablemente en pointe com Taglioni o Grisi). No obstant, va seguir ballant Giselle en la següent temporada londinenca, alternant en Grisi i en 1848 també en Rússia. Un dels papers favorits més admirats de Elssler en la seua última fase de la seua carrera va ser el de la gitana Esmeralda en el ballet del mateix nom, basat en El jorobado de Notre-Dona'm de Victor Hugo de Jules Perrot i Pugni. Elßler, també cridada "La Gitana", va ballar este paper ya en 1844 en Londres en el King's Theatre i més vesprada també en Milà i en Rússia, entre uns atres en Marius Petipa com a soci, qui va descriure a Elssler com "inimitable en este paper", "totes les demés Esmeraldes que vaig vore més vesprada semblaven solament còpies dèbils".
Elssler també va ballar una i una atra volta en Viena, a on va tindre la seua última aparició en el ballet Fausto en 1851.

En 1848 i 1850, va estar en San Petersburgo i Moscou i va popularisar la versió de La Fille mal Gardée, realisada per Charles-Louis Didelot. Elssler es va despedir de Rússia en el ballet L'Esmeralda, despuix de 103 representacions en dos anys, i del públic europeu en Fausto, el 21 de juny de 1851 en Viena.

Despuix, encara en la plenitut de les seues facultats, es va retirar a la vida privada, primer a Hamburc durant uns anys i a partir de 1856 en Viena, a on va viure cómodament gràcies als diners que havia guanyat com a ballarina, sent membre venerat de l'alta societat des de 1864 fins a la seua mort en una casa de Seilerstät que ya no existix.

Fanny Elssler va ballar fins que ella tenia cuarenta y uno anys. Elssler va morir en Viena el 27 de novembre de 1884.

Obres rellevants

• La Cachucha, inclosa en el ballet Li Diable Boiteaux (El diable cojuelo) (1836) i coreografiada per la pròpia Elssler.
• La Chatte métamorphosée en femme (1837), de Coralli.
• La Tarentule (La Taràntula) (1839), de Coralli.
• La Cracoviana, peça pertanyent al ballet de Joseph Mazilier La Gypsy (1839).

Bibliografia

• Au, Susan, Ballet and Modern Danse, Third Edition, Thames and Hudson Ltd, London (2012)
• Ivor Forbes Guest, Fanny Elssler (Wesleyan University Press, Middletown, Connecticut, 1970)
• Plantilla:EB1911
• Allison Delarue, Fanny Elssler in America: Comprising Seven Facsimilies of Rare Americana. New York: Danse Horizons, 1976.

Ann Hutchinson, Fanny Elssler's Cachucha, Danse Books (2008) ISBN 0-903102-59-5

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fanny Elssler.

• Fanny Elssler en Ecured

• Biografia de Fanny Elssler