Falàcia inversa del jugador

Plantilla:FalàciesLa falàcia inversa del jugador, nomenada pel filòsof Ian Hacking, és una falàcia formal d'inferència bayesiana que és inversa a la falàcia del jugador més coneguda. És la falàcia de concloure, sobre la base d'un resultat improvable d'un procés aleatori, que és provable que el procés haja ocorregut moltes voltes abans. Per eixemple, si un observa que es llancen un parell de donats i s'obtenen dobles seises, és erròneu supondre que açò respala l'hipòtesis de que els daus s'han llançat moltes voltes abans. Podem vore açò a partir de la regla d'actualisació bayesiana: deixant que O denote el resultat improvable del procés aleatori i M la proposició de que el procés ha ocorregut moltes voltes abans, tenim:

$P(M|U)=P(M)\frac{P(U|M)}{P(U)}$

i ya que P(O|M) = P (O) (el resultat del procés no es veu afectat per ocurrències anteriors), se seguix que P(M|O) = P(M); és dir, la nostra confiança en M no deuria canviar quan deprenem U.

Eixemples del món real

La falàcia del jugador invers és, sense dubte, una falàcia, pero existix desacort sobre si s'ha comés en la pràctica i on. En el seu artícul original, Hacking pren com a principal eixemple una certa resposta al argument del disseny. L'argument del disseny afirma, primer, que l'univers està afinado per a albergar vida, i segon, que este afinado apunta a l'existència d'un dissenyador inteligent. La refutació atacada per Hacking consistix en acceptar la primera premissa, pero rebujant la segona centrant-se en la teoria del univers oscilante del físic John Wheeler, que el nostre univers (big bang) és solament un en una llarga seqüència de univers, i que l'ajust fi simplement mostra que hi ha hagut molts uns atres (mal afinados) univers anteriors a est. Hacking propon la següent analogia:

[Un jugador] entra en l'habitació quan està a punt de realisar una tirada. El metiche pregunta: "¿Crees que esta és la primera tirada de daus o hem fet moltes més esta nit?" ... Astutamente, diu: "¿Puc esperar fins a vore cóm ix esta tirada abans de fer la meua aposta en tu sobre el número de jugades passades realisades esta nit?" El metiche ... està d'acort. La tirada és un doble sis. El jugador diu tontamente: "Ja, això marca la diferència; crec que hi ha hagut prou tirades".

El jugador d'este eixemple està equivocat i Hacking pensa que la situació és anàloga a la de l'ajust fi. Hacking establix una clara distinció entre este argument i l'argument de que tots els móns possibles coexistixen en algun sentit no temporal. Propon que estos arguments, a sovint tractats com a variacions menors entre sí, deurien considerar-se fonamentalment diferents perque un és formalment inválido mentres que l'atre no ho és.

John Leslie senyala una diferència entre l'observació del doble sis i l'observació de l'ajust fi, a saber, que la primera no és necessària (la tirada podria haver eixit diferent) mentres que la segona és necessària (el nostre univers deu albergar vida, lo que significa ex hypothesi que devem vore un ajust fi). L'eixemple de Hacking oblida tindre en conte el "efecte de selecció" el qual afig informació. Per eixemple:

Es peixca un peix de 12,2539 polzades. ¿És necessari explicar açò especialment? Aparentment no. ¡Cada peix deu tindre certa llongitut! Pero després descobrixes que el teu aparat de peixca només podria capturar peixos d'esta llongitut, en una precisió d'una entre dèu mil. Ara pot resultar atractiu teorizar que hi havia molts peixos en el llac, peixos nadant junt al nostre aparat fins que va aparéixer el correcte.

Leslie sugerix la següent analogia: en lloc de ser convocats a una habitació per a observar una tirada particular de daus, se nos diu que serem convocats a l'habitació immediatament despuix d'una tirada de seises dobles. En esta situació, pot ser prou raonable, en ser convocat, concloure en molta confiança que no estem veent el primer llançament. En particular, si sabem que els daus són justs i que el llançament no s'hauria detingut ans que aparegueren els seises dobles, llavors la provabilitat de que estigam veent el primer llançament és com a molt 1/36. No obstant, la provabilitat serà 1 si la tirada té control sobre el resultat utilisant la omnipotencia i la omnisciència que els creents atribuïxen al creador. Pero si la tirada no té tals poders, la provabilitat pot ser inclús inferior a 1/36 perque no hem supost que la tirada està obligada a que ixquen seises dobles.

En 2009, Daniel M. Oppenheimer i Benoît Monin varen publicar evidència empírica de la falàcia del jugador invers (la varen cridar falàcia del jugador retrospectiu). Varen descobrir que les persones creuen que havia ocorregut una seqüència més llarga d'events aleatoris (p. eix., llançament d'una moneda, llançament d'un dau) abans d'un event percebut com no representatiu de la aleatoriedad del procés de generació (una racha de cara o creu, doble sis) que els events representatius. Esta falàcia s'estén a més events de la vida real, com quedar embarassada, fer-se un clot en un, etc.

Vore també

• Falàcia del jugador
• Principi antrópico