Ian Hacking

Ian MacDougall Hacking (18 de febrer de 1936 – 10 de maig de 2023) fon un filòsof canadenc especialisat en filosofia de la ciència. A lo llarc de la seua carrera, va rebre numerosos premis, com el Premi Killam d'Humanitats i el Premi Balzan, i va ser membre de numeroses institucions de prestigi, entre elles l'Orde de Canadà, la Real Societat de Canadà i l'Acadèmia Britànica.

Vida i carrera

Naixcut en Vancouver, Columbia Britànica, es llicencià en l'Universitat de Columbia Britànica (1956) i en l'Universitat de Cambridge (1958), a on estudià en el Trinity College. Hacking també es doctorà en Cambridge (1962) baix la direcció de Casimir Lewy, antic alumne de G. E. Moore.

Hacking començà la seua carrera docent com a professor en l'Universitat de Princeton en 1960, pero, despuix de solament un any, es traslladà a l'Universitat de Virginia com a professor adjunt. Despuix de treballar com a investigador en Peterhouse, Cambridge, de 1962 a 1964, impartí classes en la seua ànima máter, la UBC, primer com a professor adjunt i més tart com a professor associat, de 1964 a 1969. En 1969 passà a ser professor en Cambridge, de nou com a membre de Peterhouse, abans de traslladar-se a l'Universitat de Stanford en 1974. Despuix d'impartir classes durant varis anys en Stanford, passà un any en el Centre d'Investigació Interdisciplinària de Bielefeld (Alemània), de 1982 a 1983. Hacking fon ascendit a catedràtic de Filosofia en l'Universitat de Toronto en 1983 i nomenat «University Professor» —el màxim honor que l'Universitat de Toronto otorga al seu professorat— en 1991. De 2000 a 2006, va ocupar la càtedra de Filosofia i Història dels Conceptes Científics en el Collège de France. Hacking és el primer anglofon en ser elegit per a una càtedra permanent en l'història del Collège. Despuix de jubilar-se del Collège de France, Hacking fon professor de filosofia en l'Universitat de Califòrnia en Santa Creu, de 2008 a 2010. Conclogué la seua carrera docent en 2011 com a professor visitant en l'Universitat de Ciutat del Cap.

Hacking es casà tres voltes: els seus dos primers matrimonis, en Laura Anne Leach i en la seua colega filòsofa Nancy Cartwright, terminaren en divorç. El seu tercer matrimoni, en Judith Baker, també filòsofa, durà fins a la mort d'ella en 2014. Tingué dos filles i un fill, ademés d'un fillastre.

Hacking va fallir d'insuficiència cardíaca en una residència de vells de Toronto el 10 de maig de 2023, a l'edat de 87 anys.

Treball filosòfic

Influenciat pels debats en els que participaren Thomas Kuhn, Imre Lakatos, Paul Feyerabend i uns atres, Hacking és conegut per aportar un enfocament històric a la filosofia de la ciència. La quarta edició (2010) del llibre de Feyerabend de 1975 Contra el método, i l'edició del 50.º aniversari (2012) de L'estructura de les revolucions científiques de Kuhn inclouen una introducció de Hacking. A voltes se li descriu com a membre de la «Escola de Stanford» en filosofia de la ciència, un grup al que també pertanyen John Dupré, Nancy Cartwright i Peter Galison. El propi Hacking s'identificava com a filòsof analític de Cambridge. Hacking fon un dels principals defensors d'un realisme científic denominat «realisme d'entitats». Esta forma de realisme fomenta una postura realista respecte a les respostes a les incògnites científiques plantejades per les ciències madures (del futur), pero un escepticisme cap a les teories científiques actuals. Hacking també ha segut influent a l'hora de centrar l'atenció en les pràctiques experimentals i inclús d'ingenieria de la ciència, aixina com en la seua relativa autonomia respecte a la teoria. Per això, Hacking dugué el pensament filosòfic un pas més allà del gir inicial, històric pero molt centrat en la teoria, de Kuhn i uns atres.

A partir de 1990, Hacking desplaçà en certa mida la seua atenció de les ciències naturals cap a les ciències humanes, en part baix l'influència de l'obra de Michel Foucault. Foucault ya havia eixercit la seua influència en 1975, quan Hacking escrigué ¿Per qué és important el llenguage per a la filosofia? i El sorgiment de la provabilitat. En este últim llibre, Hacking va propondre que la divisió moderna entre la provabilitat subjectiva o personalista i l'interpretació de la freqüència a llarc determini sorgí a principis de l'era moderna com una «ruptura» epistemològica que implicava dos models incompatibles d'incertitut i encert. Des d'una perspectiva històrica, l'idea d'una ruptura brusca ha segut objecte de crítiques, pero les interpretacions contrapostes «freqüentistes» i «subjectives» de la provabilitat seguixen coexistint en l'actualitat. L'enfocament de Foucault sobre els sistemes de coneiximent i el poder també es reflectix en l'obra de Hacking sobre la mutabilitat històrica dels trastorns psiquiàtrics i el paper institucional del raonament estadístic en el sigle XIX, tema central de The Taming of Chance (1990) i atres escrits. Denomina el seu enfocament de les ciències humanes «nominalisme transcendental» (també «nominalisme dinàmic» o «realisme dialèctic»), una forma historicisada de nominalisme que rastreja les interaccions mútues a lo llarc del temps entre els fenomens del món humà i les nostres concepcions i classificacions dels mateixos.

En Mad Travelers (1998), Hacking oferí un relat històric sobre els efectes d'un trastorn mèdic conegut com a «fuga» a finals de la década de 1890. La fuga, també coneguda com a «viage loco», és un tipo de demència diagnosticable en la que hòmens europeus caminaven en estat de trance durant centenars de quilómetros sense saber quí eren.

Hacking es va basar en l'obra de l'historiador de la ciència A. C. Crombie per a desenrollar el seu propi proyecte sobre els «estils». En 2012 escrigué: «Duc reflexionant de forma intermitent sobre els “estils de pensament científic en la tradició europea” des de que vaig conéixer a A. C. Crombie en un congrés celebrat en Pisa en 1978». Parts d'este proyecte es publicaren en el seu llibre Historical Ontology (2002).

Guardons i conferències

En 2002, Hacking va rebre el primer Premi Killam d'Humanitats, el guardó més prestigiós de Canadà pels guanys destacats a lo llarc de tota una carrera. En 2004 fon nomenat Companyer de l'Orde de Canadà (CC). Hacking va ser nomenat professor visitant en l'Universitat de Califòrnia, Santa Creu, durant els hiverns de 2008 i 2009. El 25 d'agost de 2009, Hacking fon nomenat guanyador del Premi Internacional Holberg, un guardó noruec que reconeix la llabor acadèmica en les arts i les humanitats, les ciències socials, el dret i la teologia.

En 2003, impartí la Conferència Commemorativa Sigmund H. Danziger Jr. sobre Humanitats, i en 2010 impartí les Conferències René Descartes en el Centre de Llògica i Filosofia de la Ciència de Tilburg (TiLPS). Hacking també impartí les conferències Howison en l'Universitat de Califòrnia, Berkeley, sobre el tema de les matemàtiques i els seus orígens en el comportament humà («Demostració, veritat, mans i ment») en 2010. En 2012, Hacking fon guardonat en la Condecoració Austríaca per a la Ciència i l'Art, i en 2014 va rebre el Premi Balzan.

Obres seleccionades

Llibres

Les obres de Hacking s'han traduït a varis idiomes. Entre les seues obres trobem:

• Logic of Statistical Inference (1965)
• A Concise Introduction to Logic (1972) ISBN
• The Emergence of Probability (1975)
• Why Does Language Matter to Philosophy? (1975)
• Scientific Revolutions (1981) ISBN
• Representing and Intervening, Introductory Topics in the Philosophy of Natural Science, Cambridge University Press, Cambridge, UK, 1983.
• The Taming of Chance (1990)
• Rewriting the Soul: Multiple Personality and the Sciences of Memory (1995)
• Mad Travelers: Reflections on the Reality of Transient Mental Illnesses (1998)
• The Social Construction of What? (1999)
• An Introduction to Probability and Inductive Logic (2001)
• Historical Ontology (2002) ISBN
• Why Is There Philosophy of Mathematics at All? (2014) ISBN

Capítuls de llibres

• Hacking, Ian (1992), "The self-vindication of the laboratory sciences", in Pickering, Andrew (ed.), Science as practice and culture, Chicago: University of Chicago Press, pp. 29–64, ISBN 978-0-226-66801-7.
• Hacking, Ian (1996), "The Looping Effects of Human Kinds", in Sperber, Dan; Premack, David; Premack, Ann James (eds.), Causal Cognition: A Multidisciplinary Debate, Oxford University Press, pp. 351–394, ISBN 978-0-19-168909-3

Artículs

• Hacking, Ian (1967). "Slightly More Realistic Personal Probability". Philosophy of Science. 34 (4): 311–325. doi:10.1086/288169. S2CID 14344339.
• 1979: "What is Logic?", Journal of Philosophy 76(6), reprinted in A Philosophical Companion to First Order Logic (1993), edited by R.I.G. Hughes
• Hacking, Ian (1988). "Telepathy: Origins of Randomization in Experimental Design". Isis. 79 (3): 427–451. doi:10.1086/354775. S2CID 52201011.
• Hacking, I. (2005). "Truthfulness". Common Knowledge. 11: 160–172. doi:10.1215/0961754X-11-1-160. S2CID 258005264.
• Hacking, Ian (2006). "Genetics, biosocial groups & the future of identity". Daedalus. 135 (4): 81–95. doi:10.1162/daed.2006.135.4.81. S2CID 57563796.
• 2007: "Root and Branch: A Canadian philosopher surveys some of the livelier flashpoints in America's battle over evolution". Archived March 4, 2016, at the Wayback Machine, The Nation
• Hacking, Ian (January 1, 2007). "Putnam's Theory of Natural Kinds and Their Names is Not the Same as Kripke's". Principia: An International Journal of Epistemology (in Portuguese). 11 (1): 1–24. ISSN 1808-1711.