Factor-P

FACTOR-P és el nom en el que se sol conéixer al Winner/Contafac, un computador de finals dels 1960 dissenyat per Joan Majó i Jordi Vidal utilisant com a base el Philips Primera. És considerat com el primer ordenador fabricat en Espanya creat en programació i tecnologia pròpies. El primer prototip va ser llançat al mercat en 1967 per l'empresa catalana Telesincro, de Sardañola del Vallés. Va conseguir el premi L.A. Petit Herrera en 1968 i va anar el tercer ordenador més venut en el mercat espanyol en 1972. A este model, li varen seguir una série de productes que incloïen millores també cridats FACTOR: el FACTOR-Q, el FACTOR-R i el FACTOR-S.

Característiques

Els FACTOR incorporaven una de les tecnologies punta de l'época, mòduls digitals de segona generació, i varen tindre inicialment un gran èxit de vendes lo que va permetre evolucionar al model inicial afegint millores. El FACTOR-Q, de 1968, incorporava una memòria central de núcleus de ferrita en 32 registres de 16 dígits cada u. Finalment, l'últim model de la gama, el FACTOR-S, va ser llançat en 1971. Era l'época dels miniordenadors i este podia considerar-se un d'ells. Es componia de tres mòduls separats: una unitat de procés en memòria de 2 Kbytes, una reserva de memòria d'accés ràpit de 16 o 32 Kbytes i els perifèrics d'entrada i eixida de senyes (cassets, impressora, llector de fiches de banda magnètica i teclat).

Història

Este equip en realitat mai va ser comercialisat com a Factor P com es creïa erròneament, el seu verdader nom era Winner/Contafac, encara que en els anuncis que varen eixir en 1968 se li cridava Factor/Contafac, el nom Factor P va aparéixer per primera volta en publicitat de Telesincro quan feya referència als seus equips antics. Este computador era en realitat una màquina facturadora basada en tecnologia de la Facturadora Philips Prima. Pero per l'èxit que tenien en l'época els sistemes de gestió importats de les companyies estrangeres, no era possible la creació d'una gran indústria de fabricació d'ordenadors espanyols. Telesincro va anar pràcticament l'única excepció en este àmbit. Fundada en 1963 per Joan Majó, va ser l'empresa que comercialisava els computadors FACTOR, aplegant en el seu apogeu, en 1972, a alcançar el 16% de les vendes en el sector i ocupant el tercer lloc en rànquing de vendes. A partir de llavors, va escomençar una greu crisis de vendes que va dur a l'empresa Telesincro solament 4 anys despuix, en 1976, a incorporar-se a Secoinsa (Societat Espanyola de Comunicacions i Informàtica, S.A.) i passant a mans del grup Telefónica en 1986 en desaparéixer esta última. Telesincro aniria canviat de mans en múltiples ocasions a finals del XX, passat pel grup Inisel a mediats-finals dels 80, després sent poc a poc venuda a Bull fins que esta es va fer en el 67% de Telesincro 1989 i finalment sent comprada per Ingenico en 1999. A mitan dels 2000 el nom de Telesincro passaria a ser Ingenico Barcelona, que acabaria veent la seua sèu traslladada a Madrit, a on continua en l'actualitat.