Fabiola (novela)

Fabiola (novela)

Fabiola, o l'iglésia de les catacumbes (títul original en anglés, Fabiola or, the Church of the Catacombs) és una novela de l'anglés Nicholas Wiseman, moradura de l'Iglésia catòlica. Es va publicar per volta primera en 1854. Ha tingut dos adaptacions al cine: una película muda en 1918 i una atra versió sonora en 1949.

Resum de la trama

El història s'ambienta en Roma a principis de el IV, durant la persecució dels cristians pel emperador romà Diocleciano.

El heroïna del llibre és Fabiola, una jove bellea de noble família romana. El seu pare Fabio la mima, i no li pot negar res. Sembla que Fabiola ho té tot, inclosa una educació superior en filosofia, pero baix la superfície, no està satisfeta en la seua vida. Un dia, encolerizada, ataca i lastima a una chicona esclava anomenada Syra, que és una cristiana en secret. L'orgullosa i mimada jove romana es veu humiliada per l'humiltat de Syra, la seua madurea i la seua devoció a ella en esta situació, i comença una llenta transformació, que finalment culmina en la seua conversió al cristianisme, conseguida per Syra i la seua pròpia prima Inés, a la que adora.

Un atre fil de la trama tracta del jove Pancracio, un pío cristià i fill d'un màrtir, que està aixina mateix preparant-se per al martiri. La némesis de Pancracio és Corvino, un companyer d'estudis que ho acossa i al que irrita la santitat del jove cristià. Fa tot lo possible per acabar en ell i la comunitat cristiana de les catacumbes. Açò inclou orquestar el linchament del seu anterior mestre, Casiano, que és cristià en secret. Pero Pancracio li ensenya el significat del perdó cristià quan salva la seua vida poc en acabant de que Corvino fera que mataren al seu mestre Casiano.

Un atre gran malvat en el història és l'enigmàtic Fulvio, un jove aparentment ric que procedix d'Orient i que pronte es posa de manifest que és caçador de cristians que els entrega a les autoritats a canvi de diners. Pretén en això guanyar-se la mà de Fabiola o d'Inés, i per un atre costat, erradicar a la comunitat cristiana en Roma. Despuix d'alguns acontenyiments dramàtics que revelen una sorprenent relació entre ell i l'esclava Syra, que és la seua lárgament perduda germana menor Miriam, Fulvio rebuja la seua forma de vida perverso, es convertix al cristianisme i es convertix en eremita.

Personages

El història també inclou una série de relats de martiri i llegendes de sants cristians de la vida real en l'entramat de l'història fictícia. Entre ells estan santa Inés, sant Sebastián, sant Pancracio, sant Casiano, santa Emerenciana i sant Tarsicio. Dos excepcions són els personages de Fabiola i la menic cega Cecilia, amiga de Syra i companyera cristiana; encara que les dos duen noms de santes, no són idèntiques a santa Fabiola (que va viure més vesprada) i santa Cecilia (la llegenda de la qual és molt diferent de l'història de Cecilia en la novela).