Fàbrica de farina Sant Antonio
La fàbrica de farina Sant Antonio situada en Medina de Rioseco (província de Valladolit, Espanya), es troba en el primer bot d'aigua de la dàrsena del Canal de Castella i data de 1852, funcionant per mig de molins de pedra. Posteriorment es varen instalar cilindres estriados que substituïxen eixes pedres. Va ser tramitada la seua incoació com be d'interés cultural en categoria de monument, el 28 de febrer de 2008.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el XIX, gràcies primer a la terminació del canal de castilla (1849), i despuix de l'Arribada del ferrocarril a Valladolit (1864) es va produir un impuls de l'indústria farinera en la província de Valladolit.
En 1912 experimenta una reforma i es modifica l'instalació introduint les operacions de neta i molienda en maquinària moderna. En 1914, gràcies a la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial, es va produir un fort aument de les exportacions farineres als països en guerra.
En 1944 es fa la reforma a la que correspon, en llínees generals, el seu actual sistema productiu. D'este mateix any és el diagrama de funcionament dissenyat per la firma suïssa Daverio, especialisada en instalacions farineres, per encàrrec de D. Antonio de Clots, «per a moldre automàticament 17.000 quilos de blat bla en 24 hores».
A lo llarc de la seua història ha pertanygut a distints propietaris fins que recentment, als pocs anys de tancar la seua producció, ha passat a ser propietat del Ajuntament de Medina de Rioseco.
Arquitectura
[editar | editar còdic]És un edifici de planta quadrada en distints cossos i altures que alcança cinc pisos en el cos principal. Té estructura de fusta, en murs de rajola que arranquen d'un zócalo de sellars de pedra, i buits de llum verticals en llindar curve, arrematats per arcs de morter. La coberta és de teixixca curva.
Interior
[editar | editar còdic]
L'interior de la fàbrica es distribuïx d'acort en les funcions fabriles, establint-se espais per a energia motriu, almagasenament de blat, molienda, erejat, cernido i aspiració general, distribuïts del següent modo:
- Planta baixa: turbina, panera i almagasén.
- Planta 1.ª: molienda.
- Planta 2.ª: neta.
- Planta 3.ª: cernido.
- Planta 4.ª: aspiració.
La majoria de la maquinària conservada en el seu interior és l'instalada en 1944, ya que a penes ha experimentat modificacions a lo llarc del seu funcionament, constituint actualment el principal atractiu de la fàbrica.
Com ya s'ha citat, el proyecte de producció i la seua instalació va ser realisat en 1944 per la firma suïssa Daverio, que la seua marca figura en la majoria de les màquines; el restant de maquinària exhibix marques de les firmes Robinson, Buhler, Morros, Gombar, Henri Simon i Pérez i Montané, complementant-se totes elles en motors i aparats elèctrics de la marca Siemens.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Govern d'Espanya (ed.): «BOE nº de Resolució de 28 de febrer de 2008, de la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i Turisme, per la que s'acorda incoar procediment de declaració com be d'interés cultural en categoria de monument, a la Fàbrica de Farina Sant Antonio en Medina de Rioseco (Valladolit)». Bolletí Oficial de l'Estat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fábrica de harinas San Antonio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.