Fàbrica de Tabacs (Madrit)

Fàbrica de Tabacs (Madrit)

La Fàbrica de Tabacs és un edifici industrial de la ciutat espanyola de Madrit, la frontera principal de la qual dona a la carrer d'Embaixadors n.º 53. Una atra de les seues fronteres dona a la glorieta d'Embaixadors, en els llímits de l'antic districte de l'Inclusa. La fàbrica va ser durant més d'un sigle l'escenari de vida i treball de «les cigarreras» madrilenyes. Despuix d'anys d'abandó, en l'inici del sigle xxi va ser habilitada com a centre cultural polivalent del barri i institució d'art conegut com Tabacalera.

Història

Va ser una de les obres públiques que es varen portar a terme baix el regnat de Carlos III. Va ser terminat en 1790, dos anys despuix de la seua mort i en ple regnat del seu fill i successor Carlos IV. Es tracta d'un bon eixemple d'arquitectura industrial del sigle XVIII. L'obra, proyectada per l'arquitecte Manuel de la Ballina, respon tipológicament al model d'instalacions manufactureras del sigle XVIII, tractant-se des de la llògica de localisació funcional i l'organisació jeràrquica de l'espai.

Història de l'edifici

El proyecte de l'edificació d'esta fàbrica va ser per la necessitat de colocar en un lloc determinat els productes estancats del monopoli de l'Estat espanyol, tals com el aguardiente, els licors, les baralles de joc, el paper sagellat, i depòsit d'efectes plomizos (l'estanc és la prohibició de la venda lliure d'alguns artículs). Pero la fabricació de dos d'estos productes va durar poc temps perque es varen produir canvis importants: l'elaboració del aguardiente li va ser concedida a la comtesa de Chinchón, que va donar nom al anís i la fabricació de baralles de joc li va ser otorgada a Heraclio Fournier, de procedència belga.

Vista panoràmica de la glorieta d'Embaixadors i Ronda de Toledo cap a 1929. Fotografia realisada per l'Aeronàutica Militar. A l'esquerra la finca de l'antic Cassino de la Reina. A la dreta la Fàbrica de Tabacs.

El 25 de setembre de 1781 la Real Facenda de la seua Majestad va comprar les hortes de la Comunitat de Clercs Regulars de Sant Cayetano, per a començar les obres en el seu terreny. L'edifici es va cridar en un principi Real Fàbrica de Aguardientes.

En 1808, l'eixèrcit de Napoleón es trobava en Espanya. En Madrit, es acuartelaron en varis edificis, un dels quals va anar esta fàbrica, que ya estava tancada. En Espanya hi havia tres fàbriques d'este producte: la de Sevilla, la de Càdis i la d'Alacant; pero no eren suficients per a l'abastiment de tot el país i a Madrit aplegava molt poca producció.

José Bonaparte va recuperar la funcionalitat industrial del recint que va ser posat en marcha l'1 d'abril de 1809, festivitat de Sant Venancio, donant treball a 800 cigarreras.^{cita requerida} Sifra que en 1853 ascendiria a 3000 i en 1890 a 6300 (quan la població de Madrit era de 300 000 habitants).

El taller va funcionar en caràcter provisional fins a començos de l'any 1816 en que es va paralisar per a estudiar si era convenient o no que continuara. Despuix de varis anys d'informes favorables i tímits intents de restitució, finalment, en juny de 1825, la Direcció general de Rendes Estancades va autorisar el restabliment definitiu del treball en la fàbrica. En això, es va donar pas a una nova singladura productiva que, superant les dificultats dels seus començos i la progressiva adaptació de l'us de l'espai original a les noves necessitats manufactureras, va aplegar a convertir-se en un dels principals centres tabaquers de la península ibèrica i una de les majors concentracions obreres de la ciutat, amprant, a finals del sigle XIX, a més de quatre mil operàries.

En l'evolució històrica de l'edifici, destaca l'adequació i us real d'alguns espais concrets no estrictament productius vinculats a la condició femenina del personal obrer ocupat. Aixina, el primerenc funcionament d'una escola-asil per als fills de les cigarreras —aprovat en 1840 per iniciativa personal de Ramón de la Sagra— o els diferents llocs destinats a l'alletament que ha conegut el història de la fàbrica. Eixemples d'esta significativa ocupació espacial varen ser la cridada «sala de llet», establida en la década de 1920 en la porteria de dònes, i el habitació en breçols i llits per als fills de les operàries, improvisada junt als tallers de purs en l'última planta de l'edifici durant la guerra civil espanyola.

A partir de 1887, en la cessió de l'explotació del monopoli a la Companyia Arrendatària de Tabacs —moment clau en el història de la renda del tabac—, es varen acometre reformes i obres de sanejament per a solucionar els greus problemes derivats de l'arrimerament i la falta de higiene que varen modificar, en part, la vella estructura fabril de l'edifici, al mateix temps que els canvis introduïts en l'organisació del treball en l'alvanç de la mecanisació començaven a transformar el panorama sociolaboral de la fàbrica.

«Incendie de la Fàbrica Nacional de Tabacs de Madrit» (L'Ilustració Espanyola i Americana, 15 de novembre de 1890)

En novembre de 1890 l'edifici va sofrir un incendi, que hauria deixat a unes 6000 madrilenyes en desocupació.

Bibliografia

• (1976).«Madrit 1890. Aproximació a una crisis sanitària».Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història.Real Acadèmia de l'Història.Madrit:CLXXIII(II)

247-295.ISSN 0034-0626.

• Madrit, tom II. Editorial Espasa Calpe, S.A. 1979. Patrocini de l'Ajuntament i de l'Institut d'Estudis Madrilenys. ISBN 84-239-5370-X
• Olivares Prieto, Ángel. Racons del vell Madrit. Editorial La Llibreria. Madrit 2002. ISBN 84-89411-17-4