Extrusió càrstica
Es denomina extrusió càrstica[1] o extrusió freàtica[2] al fenomen hidrogeológico de naturalea fonamentalment càrstica (vore karst), que ocorre en zones de calcàrees i/o dolomías fisuradas, de topografia generalment plana (com per eixemple, els parages de La Taca). A modo de surgencias espontànees i violentes de fluix ascendents d'aigua subterrànea, de gran cabal a manera d'un volcà; aplegant inclús a expulsar trossos de roca a l'aire, i produint solsides de més d'1 metro de profunditat. Tenen lloc en les époques d'una important recarrega freàtica (vore nivell freàtic), despuix d'haver-se produït unes precipitacions anormalment elevades, principalment de neu.
Devem diferenciar clarament estos events, dels denominats "géiser". Estos localisats en zones volcàniques com a resultat de pressions ocasionades per la calor magmático sobre les bosses d'aigua subterrànea, que les impulsa de modo intermitent cap a l'exterior; casos singulars també citats en alguns sectors de La Taca (Camp de Calatrava).
Aixina mateix, de modo ortodox, també hem de diferenciar els fenomens d'extrusió, d'aquells atres de tipo periòdic més comuns, en la forma de rebosamientos o "trop plein"; dels quals es diferencien, principalment, en la peridiocidad de l'event: estos últims anuals, front a aquells de periodo hiper- o plurianuals; ademés de les distintes morfologia específiques: conductes regulars per a les surgencias d'aigua trop plein, front als espontàneus i violentes solsides i emissions d'aigua sobre el terreny en les extrusions. No obstant, abdós fenomens poden tindre contexts geomorfològics i génesis relacionades, que és per lo que fins a fa uns anys, abdós casos no s'hagen reconegut diferenciats.
Característiques generals
[editar | editar còdic]- Els fenomens d'extrusió càrstica en La Taca a conseqüència de l'aument de precipitaclones, són excepcionals, pero no singulars. Poden haver segut a lo llarc dels temps arcanos tan típics com històricament ho han segut el formage o el vi.
- Es deuen a sobrecàrregues piezométricas de l'aigua subterrànea (d'aqüífers lliures convertits de modo natural en captius), que en un moment tornen a trencar o a obrir les antigues fissures càrstiques taponadas per sediment compactes d'descalcificación.
- La característica principal d'estos events, és l'irrupció violenta de l'aigua subterrànea en caràcter artesiano i temporal, d'una forma ascendent i molt estrepitosa.
- No es poden considerar fenomens periòdics, sino ocasionals, encara que molt relacionats en l'estadística dels màxims pluviométricos (se sugerix màximes possibilitats cada 80 a 100 anys, com “Periodo de tornada”).
- Per a que es produïxquen estes extrusions freàtiques càrstiques, és necessari que existixquen precipitacions excepcionals, com les de final de l'any 1970 i primera mitat de 1971, ademés, de neu, sempre baix unes condiciones precedents de bona cementación de les fissures superficials, fins a la fase de “destaponamiento” de les cambres de pressió traspassat el moment crític d'sobrepresión.
- En l'actualitat, mentres es mantinguen els forts règims d'explotació general de les aigües subterrànees, es pronostica una provabilitat de repetició pràcticament nula. No obstant, si es tornaren a recuperar els nivells d'antany, és molt possible que l'actual estat de sobreexplotació haja contribuït molt positivament a accelerar els processos d'cementación en moltes zones, que hagen permés la creació de nous “tapons” que esperen la seua ocasió de "descorche".
Explicació del fenomen
[editar | editar còdic]
Un model aproximat a l'explicació d'este singular fenomen, és el següent:
a) Fase de sagellat
[editar | editar còdic]Al principi, els clavills estan sagellats, possiblement per argila d'descalcificación típica dels processos de dissolució/acumulació que solen donar-se en la banda superior de la fluctuació estacional del nivell freàtic en la zona vadosa del subsol. Dita argila pot endurir-se i cementarse quan els nivells estacionarios passen a estabilisar-se a una major profunditat per baix dels precedents històrics; d'esta manera es clausuren certs orificis o clavills que anteriorment s'obrien a l'exterior en atres époques. En este moment existixen cambres subterrànees a on l'aigua està a la pressió atmosfèrica (f), pero en atres zones hi ha cementación dels clavills del sostre, a on s'instalen sifones de pressió (s) a on l'aigua espenta el sostre de la cambra.
b) Fase d'sobrepresión
[editar | editar còdic]Es produïx una important recarrega del mant subterràneu (copioses precipitacions, especialment de neu), que van creant tensions acumulades, de tal manera, que quan vencen la resistència que oferien aquells pegats suprayacentes tubulars, a modo de "tapons" d'argila compacta, el "descorche" és tan violent i precipitat, que l'aigua a pressió (com nivell piezométrico), inunda ràpidament el restant dels atres possibles buits i clavills superiors conectats en la superfície, transformant tota la seua energia potencial en un treball cinètic de fluix ascendent, en esgarre i arrastre dels sediment interns, i expulsió vertical d'aigua, i esmonyida lateral del fanc en cobertera; tot acompanyat per un estrépitoso soroll sort tal volta silbante en els seus inicis.
c) Fase de relaixació
[editar | editar còdic]El sistema es comporta segons un aqüífer lliure, en les seues normals fluctuacions estacionarias a l'espera d'un atre possible sifonamiento de pressió i sobrepresión.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Extrusión kárstica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.