Anar al contingut

Trop plein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
"Reventón" d'aigua en el naiximent del ric Món. Riópar - Albacete (Serra d'Alcaraz).

Un trop plein (en francés, que significa «massa ple; rebosamiento»), és una surgencia càrstica natural de pressió d'aigua subterrànea poc habitual en la naturalea, encara que molts d'ells passen inadvertits en trobar-se coberts per vegetació, pedrizas, estanys o atres làmines d'aigua superiors.

Es tracta de manantialés que solament funcionen quan l'aqüífer està massa ple i rebosar en forma d'abocada pels nivells superiors a través d'un conducte rocós ya format; a diferència dels casos d'extrusió càrstica, a on es creen o es reòbrin estos nous conductes, per un excés d'sobrepresión.

Per lo general, els fenomens de trop plein estan associades a manantiales comuns i a un aqüífer en la base, la descàrrega de la qual s'activa quan es donen unes circumstàncies meteorològiques determinades. Per lo que els manantiales en trop plein funcionen, normalment, en dates de primavera molt plujosa, o despuix d'unes tormentes d'estiu molt intenses; o pel desgel d'una nevada hivernal molt copiosa.

No obstant, alguns casos concrets, poden explicar-se per mecanismes més complexos, en els que intervindrien una conjugació de sifones hidrogeológicos normals i inversos, com podria ser el cas del famós i llegendari fenomen de el "reventón", explosió d'aigua extraordinària del front manantial de les Chorrada del ric Món, naiximent del riu homònim en el Calar del Món (Serra d'Alcaraz). L'originalitat d'estos "reventones", és que, s'ha comprovat, que cada u d'estos es produïx despuix d'una important racha de pluja estacional de 6 a 10 dies, pero en la peculiaritat també, que es descarrega un volum d'aigua alguna cosa superior al que es calcula que s'infiltra, per lo que es deduïx que han d'actuar grans cavernes d'aigua internes complementàries, en el dispositiu de conjugació d'estos sifones.

Independentment del mecanisme, en general, la causa sempre es deu a una sobrecàrrega estacional de nivells d'aigua en un acuífero kástico, al que li precedixen surgencias "normals" preexistentes. En atres casos, es tracta d'espontàneus rezumes estacionals, més o menys caudalosos, baix pedrizas, charcas o peus d'ala.

Els fenomens de trop plein solen descarregar cantitats d'aigua molt superiors a les dels manantiales comuns en els que es relacionen; i en un malbarat de potència natural sorprenent. En el cas de les Chorrada del ric Món, els cabals poden aumentar en una relació 1/1000 en tan sol uns minuts. És dir, si el cabal mig de la surgencia de les Chorrada és d'uns 50 litros, aplegaria a multiplicar-se per mil, en cabals màxims registrats de fins a 86.130 L/s (13 nov 1997).


Referències

[editar | editar còdic]