Anar al contingut

Extracció de diòxit de carbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tree planting closeup.jpg
Plantar arbres és un mig per a extraure diòxit de carbono de l'atmòsfera.

La extracció de diòxit de carbono (CDR per les sigles en anglés de carbon dioxide removal), també coneguda com a emissions negatives de CO2, és un procés en el que es trau diòxit de carbono (CO2) de l'atmòsfera i es seqüestra durant llarcs periodos de temps.[1][2][3] De manera similar, l'extracció de gasos d'efecte hivernàcul (GGR per les seues sigles en anglés) o emissions negatives de gasos d'efecte hivernàcul és la pren delliberada de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) de l'atmòsfera, és dir, ademés de l'extracció que ocorreria a través del cicle natural del carbono o processos químics atmosfèrics.

A voltes es traduïx removal per eliminació, pero eliminar el CO2 de l'atmòsfera (s'entén que tot, com pràcticament s'elimina tot el sofre en el petròleu) no és possible, i si lo fora no es deuria fer, perque es moririen totes les plantes de la Terra. Lo que deu fer-se és reduir el seu actual nivell (418 parts per milló, ppm, el 15 d'agost de 2022)[4] al nivell considerat segur, 350 ppm.[5]

En la Wikipedia anglesa existixen les pàgines Carbon dioxide removal, dedicada a l'extracció de CO2 de l'atmòsfera, de la que esta pàgina Extracció de diòxit de carbono és traducció, i Carbon sequestration, dedicada a l'almagasenament de el CO2 extret, que està traduïda en Seqüestre de carbono. Pero en la pràctica abdós pàgines tenen numerosos continguts comuns, perque cada método d'extracció comporta un método d'almagasenament.


En el context dels objectius d'emissions GEI nules[6] (neutralitat de carbono), la CDR s'integra en la política climàtica com un nou element de les estratègies de mitigació del canvi climàtic.[7] La CDR i la GGR també es coneixen com a tecnologies d'emissions negatives (NET per les seues sigles en anglés)[8] i, per a conseguir emissions netes zero, poden ser més econòmiques (depén del cas) que previndre algunes emissions agrícoles de gasos d'efecte hivernàcul.[9]

Els métodos CDR inclouen forestación, pràctiques agrícoles que seqüestren carbono en els sols, aprofitament de la biomassa en captura i almagasenament del diòxit de carbono, fertilisació oceànica, meteorización millorada i captura directa de l'aire combinada en almagasenament.[2][10][11] Per a evaluar si un procés en particular conseguix emissions negatives netes, es deu realisar un anàlisis complet del seu cicle de vida.

Un informe de consens de 2019 de les Acadèmies Nacionals de Ciències, Ingenieria i Medicina de EE. UU. (NASEM per les seues sigles en anglés) va concloure que en els métodos de CDR existents a escales que poden implementar-se de manera segura i econòmica, es poden extraure anualment de l'atmòsfera fins a 10 gigatoneladas (mils de millons de tonellades) de diòxit de carbono.[9] En 2021 es varen emetre a l'atmòsfera 39,3 gigatoneladas de CO2. L'utilisació descrita de CDR extrauria al voltant de la quarta part d'eixes emissions, encara que no resoldria l'emergència climàtica, per ad açò és necessari que les emissions netes siguen 0 i que s'extraga suficient CO2 de l'atmòsfera com per a tornar al nivell segur de 350 ppm.

En 2021, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seues sigles en anglés) va dir que els calendaris que llimiten l'aument de la temperatura mija mundial a 1,5 °C o 2 °C per a l'any 2100 suponen l'us d'enfocaments CDR en combinació en reduccions d'emissions.[12]

Definicions

[editar | editar còdic]

El IPCC definix la CDR com:

Activitats antropogénicas que extrauen CO2 de l'atmòsfera i ho almagasenen durablemente en reservorios geològics, terrestres o oceànics, o en productes. Inclou l'actual potenciació antropogénica de sumideros de carbono biològics i geoquímicos, i la captura directa de l'aire en almagasenament, pero exclou la pren natural de CO2 no causada directament per activitats humanes.[1]

Les Acadèmies Nacionals de Ciències, Ingenieria i Medicina en sèu en EE. UU. utilisen el terme "tecnologia d'emissions negatives" en una definició similar.[9]

El concepte de reduir deliberadament la cantitat de CO2 en l'atmòsfera a sovint es classifica erròneament en la gestió de la radiació solar com una forma d'ingenieria climàtica, que es considera intrínsecament arriscada.[9] Pero en realitat la CDR aborda la causa raïl del canvi climàtic i és part de les estratègies per a reduir les emissions netes i gestionar els riscs relacionats en els nivells elevats de CO2 atmosfèric.[2][13]

Conceptes que usen terminologia similar

[editar | editar còdic]

La CDR es pot confondre en la captura i almagasenament de carbono (CCS per les seues sigles en anglés), un procés en el que el diòxit de carbono es pren de fonts puntuals, com les centrals elèctriques de cicle combinat de gas natural, els fumerals del qual emeten gasos d'escape en una alta concentració de CO2. A continuació, el CO2 es comprimix, i se seqüestra (generalment almagasenant-ho baix terra) o utilisa (per a combustibles sintètics, carbonatar begudes, etc.).[1] La diferència consistix que la CCS reduïx les emissions GEI d'una font puntual, pero no reduïx la cantitat de diòxit de carbono que ya està en l'atmòsfera, mentres que la CDR sí.

Potencial per a la mitigació del canvi climàtic

[editar | editar còdic]

La provable necessitat d'amprar la CDR a gran escala per a lluitar contra el calfament mundial ha segut expressada públicament per numeroses persones i organisacions involucrades en qüestions de canvi climàtic, com el cap del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, el Dr. Hoesung Llig;[14] la secretària eixecutiva de la CMNUCC, Christiana Figueres;[15] o l'Institut de Vigilància Mundial.[16] Les institucions en programes importants que se centren en la CDR inclouen el Centre Lenfest per a l'Energia Sostenible en l'Institut de la Terra, Universitat de Columbia,[17] i el Centre de Presa de decisions Climàtiques,[18] una colaboració internacional operada des del Departament d'Ingenieria i Polítiques Públiques de l'Universitat Carnegie-Mellon.

És provable que afegir la CDR a atres esforços per a reduir les emissions GEI, com el desplegament d'energia renovable, resulte menys costós i disruptivo que eixos esforços aïllats.[9] En l'anàlisis de el IPCC de 2018 sobre formes de llimitar el canvi climàtic, tots els calendaris de mitigació que evitarien més d'1,5 °C de calfament incloïen mides CDR.[19]


Alguns calendaris de mitigació proponen conseguir taxes més altes de CDR per mig del desplegament massiu d'una tecnologia; no obstant, estes rutes assumixen que centenars de millons d'hectàrees de terres de cultiu es convertixen en cultius per a biocarburants.[9] L'investigació adicional en les àrees de captura directa de l'aire, seqüestre geològic de diòxit de carbono i mineralisació de diòxit de carbono podria generar alvanços tecnològics que facen que majors cantitats de CDR siguen més barates.[9] Encara que la decisió de lluitar contra el canvi climàtic no és tècnica, sino política. Tècnicament, com els danys que causaria s'estimen en 2,5 voltes el cost de lluitar eficaçment contra ell,[20] es deu fer per tots els mijos; políticament, com les mides necessàries generen descontent social (eixempleː moviment dels jupetins grocs en França), s'arrastren els peus.[21]

L'informe de el IPCC de 2018 va dir que dependre solament (sense reduir les emissions) del desplegament a gran escala de CDR seria un «risc important» per a conseguir l'objectiu de menys d'1,5 °C de calfament, donades les incertituts sobre la rapidea en la que es pot implementar la CDR a gran escala.[19] Les estratègies per a mitigar el canvi climàtic que es basen menys en CDR i més en l'us sostenible de l'energia suponen un menor risc d'este tipo.[19][22] La possibilitat d'un futur desplegament de CDR a gran escala s'ha descrit com un risc moral, ya que podria conduir a una reducció dels esforços a curt determini per a mitigar el canvi climàtic.[23][9] L'informe NASEM de 2019 conclou:

Qualsevol argument per a retardar els esforços de reducció d'emissions basat que les tecnologies d'emissions negatives proporcionaran un top de seguritat no té per a res en conte les seues actuals capacitats ni el provable progrés de l'investigació.[9]

Simplificant molt, el problema es pot visualisar com una piscina. Per un costat entra el decorregut de les emissions anuals (39,3 gigatoneladas de CO2 en 2021), lo que fa aumentar el nivell de CO2 en l'atmòsfera (418 ppm, el 15 d'agost de 2022). Cal baixar-ho a 350 ppm, i això exigix, no solament baixar les emissions a zero en 2050 (lo que no està en absolut garantisat que es conseguixca), sino ademés retirar per mig de CDR totes les gigatoneladas en excés que s'haurien acumulat fins a llavors (unes 3 000, estimant una mija de 30 gigatoneladas anuals de 1950 a 2050).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Intergovernmental Panel on Climate Change. «Glossary — Global Warming of 1.5 ºC». Archivat des d'el original, el 2019-12-22. Consultat el 2020-02-23.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Geoengineering the climate: science, governance and uncertainty». The Royal Society. Archivat des d'el original, el 2019-10-23. Consultat el 2011-09-10.
  3. ↑ (2018).Environmental Research Letters.13(6)
    063001.doi:10.1088/1748-9326/aabf9b.Consultat el 2019-09-13.
  4. ↑ «Latest Daily CO2».
  5. ↑ «[1]». Consultat el 10 d'agost de 2022.
  6. ↑ Nature Geoscience.9(5)
    340–342.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/ngeo2699.Consultat el 2021-03-07.
  7. ↑ Frontiers in Climate.3
    638805.ISSN 2624-9553.doi:10.3389/fclim.2021.638805.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 31 de giner de 2024.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 National Academies of Sciences, Engineering (2018-10-24). Negative Emissions Technologies and Reliable Sequestration: A Research Agenda (en en). ISBN 978-0-309-48452-7.
  10. ↑ (2011).Global Environmental Change.21(2)
    282–92.doi:10.1016/j.gloenvcha.2011.01.020.
  11. ↑ (2006).Climatic Change.74(1–3)
    47–79.doi:10.1007/s10584-005-3484-7.
  12. ↑ IPCC15,, Ch 2.
  13. ↑ Science.294(5543)
    786–787.doi:10.1126/science.294.5543.786b.
  14. ↑ «[3]», Carbon Brief. Consultat el 19 May 2022.
  15. ↑ Harvey. «Global warming crisis may pixen world has to suck greenhouse gasos from air». Guardian Online. Archivat des d'el original, el 2018-11-06. Consultat el 2011-09-10.
  16. ↑ Hollo. «Negative emissions needed for a safe climate». Archivat des d'el original, el 2019-12-15. Consultat el 2011-09-10.
  17. ↑ «National Geographic Magazine - NGM.com». Ngm.nationalgeographic.com. Archivat des d'el original, el 2018-03-22. Consultat el 2013-09-22.
  18. ↑ «Snatching Carbon Dioxide from the Atmosphere». Cdmc.epp.cmu.edu. Archivat des d'el original, el 2013-03-28. Consultat el 2013-09-22.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «SR15 Technical Summary». Archivat des d'el original, el 2019-12-20. Consultat el 2019-07-25.
  20. ↑ «[4]». Consultat el 12 d'agost de 2022.
  21. ↑ «[5]». Consultat el 12 d'agost de 2022.
  22. ↑ Science.354(6309)
    182–183.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aah4567.Consultat el 2020-04-28.
  23. ↑ IPCC15,, Ch. 2 p. 124.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Extracció_de_diòxit_de_carbono&oldid=898966»