Anar al contingut

Extensió HNN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques es diu extensió HNN a una construcció en l'àrea de teoria de grups. La teoria d'extensions HNN és fonamental en l'estudi combinatori i geomètric de grups. Les extensions HNN junt als productes amalgamados formen la base de la teoria de Bass-Serre.

Varen ser introduïts per Graham Higman, Bernhard Neumann i Hanna Neumann en 1949 en l'artícul Embedding Theorems for Groups.[1] En este artícul també es proven atres resultats interessants relatius a grups.

Definició

[editar | editar còdic]

Una extensió HNN d'un grup G és l'immersió de dit grup en un atre grup H de manera que dos subgrups isomorfos K i J de G són conjugats (per un isomorfisme donat prèviament) en H.

Si G té la presentació S|R i α:JK és un isomorfisme entre dos subgrups de G llavors l'extensió HNN de G respecte de α (que es nota G*α) té la següent presentació:

S,t | R, tjt1=α(j) jJ

Ya que el grup G*α conté els generadors i les relacions de G, resulta clara l'existència d'un morfismo de G en G*α, lo que proven Higman, Neumann i Neumann en el seu artícul és que dit morfismo és inyectivo.

Una conseqüència directa d'este resultat és que qualsevol isomorfisme entre dos subgrups d'un grup G pot vore's en una extensió H del mateix com un isomorfisme intern (o siga que abdós subgrups resulten conjugats en H).

El lema de Britton, provat en 1963 en "The word problem"[2] dona una forma d'identificar els elements d'una extensió HNN que no són l'identitat.

Qualsevol element wG*α pot escriure's com:

w=g0tε1g1tε2gn1tεngn,giG,εi=±1

Lema de Britton Siga w tal que

  • n = 0 i g0 ≠ 1 ∈ G, o
  • n > 0 i en w no apareixen subpalabras de la forma tjt−1, en jJ i de la forma t−1kt en kK,

llavors w ≠ 1 ∈ Gα.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1949).Journal of the London Mathematical Society.s1-24(4)
    247–254.doi:10.1112/jlms/s1-24.4.247.Consultat el 18 de juny de 2013.
  2. http://www.jstor.org/discover/10.2307/1970200?uid=3739264&uid=2&uid=4&sid=21102338715291


Referències

[editar | editar còdic]