Extensió HNN
En matemàtiques es diu extensió HNN a una construcció en l'àrea de teoria de grups. La teoria d'extensions HNN és fonamental en l'estudi combinatori i geomètric de grups. Les extensions HNN junt als productes amalgamados formen la base de la teoria de Bass-Serre.
Varen ser introduïts per Graham Higman, Bernhard Neumann i Hanna Neumann en 1949 en l'artícul Embedding Theorems for Groups.[1] En este artícul també es proven atres resultats interessants relatius a grups.
Definició
[editar | editar còdic]Una extensió HNN d'un grup G és l'immersió de dit grup en un atre grup H de manera que dos subgrups isomorfos K i J de G són conjugats (per un isomorfisme donat prèviament) en H.
Si té la presentació i és un isomorfisme entre dos subgrups de llavors l'extensió HNN de respecte de (que es nota ) té la següent presentació:
Ya que el grup conté els generadors i les relacions de , resulta clara l'existència d'un morfismo de en , lo que proven Higman, Neumann i Neumann en el seu artícul és que dit morfismo és inyectivo.
Una conseqüència directa d'este resultat és que qualsevol isomorfisme entre dos subgrups d'un grup G pot vore's en una extensió H del mateix com un isomorfisme intern (o siga que abdós subgrups resulten conjugats en H).
El lema de Britton, provat en 1963 en "The word problem"[2] dona una forma d'identificar els elements d'una extensió HNN que no són l'identitat.
Qualsevol element pot escriure's com:
Lema de Britton Siga w tal que
- n = 0 i g0 ≠ 1 ∈ G, o
- n > 0 i en w no apareixen subpalabras de la forma tjt−1, en j ∈ J i de la forma t−1kt en k ∈ K,
llavors w ≠ 1 ∈ G∗α.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1949).Journal of the London Mathematical Society.s1-24(4)
- 247–254.doi:10.1112/jlms/s1-24.4.247.Consultat el 18 de juny de 2013.
- ↑ http://www.jstor.org/discover/10.2307/1970200?uid=3739264&uid=2&uid=4&sid=21102338715291
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extensión HNN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.