Expansió afroasiática

Archiu:Proto-erythraic, south Erythraic and North Erythraic.png

Expansió afroasiática

Archiu:Afro-asiatic map.png

Mapa de llengües afroasiáticas que mostra les rutes provables d'expansió de pobles afroasiáticos, d'acort en Ehret (1995).

La expansió afroasiática designa el procés històric-cultural i demogràfic de difusió i migració de pobles i cultures els membres de les quals eren parlants de llengües afroasiáticas, ocorregut en Àfrica i part d'Àsia.

Este artícul resumix la prehistòria reconstruïda dels pobles afroasiáticos: semitas, egipcíacs, bereberes, etíope, cushitas, chadianos i omóticos durant el periodo en que encara s'estaven diferenciant uns d'uns atres. Ya en el periodo estrictament històric, els pobles afroasiáticos varen estar associats als primers imperis. Els egipcíacs, els acadios, els hebreus i atres pobles importants d'Orient Mig són pobles afroasiáticos.

Llengües afroasiáticas

Artícul principal → Llengües afroasiáticas.

Les llengües afroasiáticas són un conjunt d'unes 250 llengües esteses pel nort i est d'Àfrica, aixina com Orient Mig. El terme es deu a Joseph H. Greenberg (1963) que va comparar el treball llingüístic previ sobre llengües africanes i va reestructurar la classificació prèviament anomenada "família" camítico-semítica. Deu evitar-se usar el terme camítico-semítico com a sinònim de afrosiático, ya que encara coincidint en gran part no són idèntics. En la classificació de Greenberg algunes llengües prèviament com camíticas no semblaven emparentades en el restant, mentres que atres llengües que havien segut excloses d'entre les camitas tenien importants semblats en la família afroasiática. És per açò que es va redefinir per completa la família i els seus subgrups i se li va donar un nom nou.

Les principals agrupacions dels pobles de la família tal com varen ser agrupades per Ehret (1995) d'acort en el parentesc o rodalia entre les seues llengües és la següent:

Archiu:Afro-asiatic tree.png

Les llengües afroasiáticas són una de les famílies llingüístiques millor estudiades del món, ya que existixen registres escrits en vàries llengües de la família com l'egipcíac o l'acadio que es remonten molt arrere en el temps.

Paleontologia llingüística de les llengües afroasiáticas

La paleontologia llingüística estudia la prehistòria de grups llingüístics a través del anàlisis del vocabulari comparat de les llengües emparentades. En particular l'existència de certs noms de plantes, animals i innovacions tecnològiques permet conjeturar sobre la cultura material d'eixos pobles. La paleontologia pot resultar útil en absència fonts escrites, combinada en l'evidència arqueològica.

Inicialment per l'associació dels semitas en numeroses religions importants a escala mundial ubicades en Orient Mig es va buscar l'orige de la mateixa en el propi Orient Mig, no obstant l'evidència comparativa no deixa lloc a dubtes sobre el orige africà de la mateixa. Durant milenis, pobles que parlaven llengües afroasiáticas varen estendre la seua influència des de les terres altes d'Etiopia, cap al nort fins a aplegar a Orient Mig i cap a l'oest aplegant a dominar culturalment tot el nort d'Àfrica. L'història de la seua progressiva expansió pel nort d'Àfrica i Orient Mig.

Les fases successives en que l'expansió va tindre lloc, han segut reconstruïdes per a donar conte de la classificació en forma de arbre genealògic de la secció anterior.

Primera fase: Estadi paleolític

La reconstrucció del vocabulari, per mig del método comparatiu ha permés reconstruir parcialment la protolengua o conjunt dialectes que va donar lloc a la família afroasiática. A esta protolengua originària hipotètica reconstruïda li la coneix com proto-afroasiático (en lo que seguix l'asterisc (*) marca els térmens afrosiáticos hipotèticament reconstruïts per mig del método comparatiu).

El vocabulari més antic reconstruït del proto-afrosiático permet fer les següents asseveracions sobre el tipo d'aliments consumits, el nivell de tecnologia, els animals coneguts i per tant, sobre el tipo d'hàbitat:

1. Coneixien la farina (*dzayj-), des d'abans de la fragmentació llingüística.
2. Recolectaven aliments procedents de les pastures (*'eyl- i sar-).
3. Vivien un hàbitat poblat per mones (*kwer-) i usaven gavinets de pedra (*bayn-)

No obstant, per a este primer periodo no poden reconstruir-se térmens relacionats en la ganaderia, el apacentamiento d'animals o cultiu d'algun tipo. Es conjectura que en eixe estadi els pobles afroasiáticos eren recolectors de gra d'una cultura lítica, que no tenien animals domesticats ni practicaven cap tipo d'agricultura.

Alguna cosa més tarde quan en el estadi proto-eritraico, sí apareix en proto-eritraico una paraula per a 'vaca' (lo´-). Encara que encara en este estadi no trobem térmens específics per a activitats ganaderes, pasturat d'animals o activades de cultiu. Els pobles proto-eritraicos possiblement varen continuar en un modo de vida basat en la recolecció de gra i atres plantes, si ben varen deure desplaçar-se cap a terres a on existien ganados salvages de vaques i això va deure alterar algun aspecte del seu modo de vida.

Estes conjectura sobre la base d'evidències llingüístiques encaixen prou be en les evidencies arqueològiques trobades per a Àfrica nort-oriental: Les mones salvages es trobaven entre les montanyes del mar Rojo fins a la vora nort del començ de les terres altes d'Etiopia, justament les regions a on els arguments de la geografia llingüística situen les primeres poblacions afroasiáticas. En parts d'eixa mateixa regió, la recolecció de plantes selvades en persones equipades en ferramentes de pedra en tall va tindre lloc alguna cosa abans del 13000 a. C. i no va haver canvis substancials durant milenis més vesprada d'eixa data. Pel que fa a les raberes salvages de bóvidos estos es varen expandir des de la zona circun-mediterrànea fins a la zona nort d'Etiopia alguna cosa despuix del 11500 a. C. quan el clima es va tornar alguna cosa més humit en el Sàhara Oriental. Tot açò fa molt provable que els parlants de proto-afroasiático estigueren entre estes cultures de recolectors d'Àfrica Nort-oriental, tal com l'anàlisis de vocabulari anterior sugerix.

Segona fase: Estadi neolític

La primera evidència llingüística incontrovertible de la crío d'animals domèstics i l'aparició de cultius apareix en la diferenciació del proto-eritraico en diversos grups (proto-cushítico, proto-chádico, proto-bereber, proto-semita, …). Aixina per al proto-cushítico s'han reconstruït les següents paraules:

1. Paraules relacionades en la ganaderia i l'agricultura: *pa´r- 'camp cultivat', *mawr- 'corral per a ganado', *´ilm- 'ordeñar', *´abr- 'cultivar'.
2. Paraules relacionades en el cultiu de dacseta: *dangawc-/*tl’eff-.

De la mateixa manera en proto-chádico podem reconstruir:

1. Paraules relacionades en cultius: mar 'camp de cultiu' i dəwr 'sorgo'.
2. Paraules relacionades en la domesticació: *tamk- 'ovella', *nzəl 'moltó' i bəkr 'cabra'.

Arqueológicamente els primers moviments dels pobles noreritraicos, com els parlants de proto-chádico, possiblement coincidixen en l'expansió de la cultura capsiense del nort del Sahara datades cap al 6000 a. C. En canvi, l'expansió contemporànea dels parlants de proto-cushítico a través de la partix nort de les terres altes d'Etiopia, no es coneixen senyes arqueològiques que la confirme o la contradiguen.

Tercera fase: Estadi protohistòric

Les expansions ulteriors dels pobles associats al proto-boreoafroasiático són més recents i millor atestades per l'arqueologia:

(a) Els parlants de proto-chádico se supon que varen entrar en la conca del llac Chad cap al sext mileni a. C. i durant el quint mileni els grups descendents del proto-chádico es varen expandir sobre l'enorme extensió que ara ocupen que van des del centre del Chad fins al nort de Nigèria, un territori ocupat per unes 100 llengües chádicas.

(b) Les llengües bereberes, es varen expandir a lo llarc de tres periodos. El primer durant el tercer mileni, a on varen aplegar a ocupar les àrees que van des del centre del Magreb fins a les fronteres de l'Imperi Mig d'Egipte. En un segon periodo les llengües bereberes varen cobrir àmplies zones d'Àfrica i varen donar lloc als pobles bereberes coneguts en temps romans. Per últim durant el primer mileni d. C. va haver una última expansió portada a terme pels tuaregs, posseïdors de camellos, que varen aplegar fins al centre del Sàhara.

(c) Les llengües semíticas es varen expandir per Orient Mig en una data indeterminada a partir del 5000 a. C. Des d'a on es varen expandir cap al nort, l'est i el sur de la península aràbiga. Des de la península aràbiga (Yemen) varen emigrar alguns parlants de llengües semitas, que varen donar lloc a les llengües semíticas d'Etiopia (unes 15 llengües en total, de les quals el amhárico, la llengua oficial d'Etiopia és segurament la més coneguda), això va succeir entorn a el VI L'atre periodo d'important expansió de les llengües semíticas va ser en efecte l'exportació de l'àrap a tot el nort d'Àfrica i Mesopotamia com a conseqüència de l'expansió d'Islam a partir del s. VII d. C.

(d) L'història del Antic Egipte és ben coneguda a partir dels documents històrics i el seu estudi llingüístic comparat té la dificultat de que dita branca consta d'una sola llengua testimoniada, per lo que no és possible reconstruir res comparant diverses llengües de la branca. La divisió dialectal posterior de la llengua egipcíaca en diversos dialectes és posterior a l'época de formació de la cultura egipcíaca per lo que no tira llum adicional.