Examen de l'ull
Un examen de l'ull és una série de proves que es realisen per a evaluar la visió i la capacitat per a enfocar i discernir objectes. També inclou atres proves i exàmens relacionats en els ulls. Els exàmens oculars els realisa principalment un optometrista, oftalmólogo, o òptic. Els professionals de la salut a sovint recomanen que totes les persones se someten a exàmens oculars periòdics i complets com a part de l'atenció primària de rutina, especialment perque moltes malalties oculars són asintomáticas.[1]
Els exàmens oculars poden detectar malalties oculars cegadoras potencialment tractables, manifestacions oculars de malalties sistémicas o signes de tumors o atres anomalies del cervell.[2]
Un examen ocular complet consistix en un examen extern, seguit de proves específiques d'agudea visual, funció de la pupila, motilitat dels músculs extraoculares, camps visuals, pressió intraocular i oftalmoscopia per mig de la pupila dilatada.[1]
Un examen ocular mínim consta de proves d'agudea visual, funció de la pupila i motilitat dels músculs extraoculares, aixina com oftalmoscopia directa a través d'una pupila no dilatada.[2]
Examen bàsic
Agudea visual
l'agudea visual és la capacitat dels ulls per a detectar detalls fins i és la mida quantitativa de la capacitat de l'ull per a vore una image enfocada certa distància.[1] La definició estàndar d'agudea visual normal (visió 6/6 o visió 20/20) és la capacitat de resoldre un patró espacial separat per un àngul visual d'un minut d'arc. Els térmens 6/6 i 20/20 es deriven d'objectes de tamany estandardisat que poden ser vists per una "persona de visió normal" a la distància especificada. La terminologia 6/6 s'utilisa en països que utilisen el sistema mètric, i això representa la distància en metros. Per eixemple, el terme 6/6 vol dir que un pot vore una distància de 6 m un objecte que norlmament es pot vore una distància de 6 m. En els països que no utilisen el sistema mètric internacional sino el peu com a unitat de llongitut, si un pot vore una distància de 20 peus un objecte que normalment es pot vore a 20 peus, llavors un té una visió de 20/20. Si un pot vore a 20 peus lo que una persona normal pot vore a 40 peus, llavors té una visió de 20/40. Dit d'una atra manera, suponga que té problemes per a vore objectes distància i solament pot vore a 20 peus lo que una persona en visió normal pot vore a 200 peus, llavors eixa persona té una visió de 20/200.[2]
Açò a sovint es medix en un Test de Snellen o un gràfic LogMAR.[3]
Refracció
En física, la "refracció" és el mecanisme que dobla el camí de la llum quan passa d'un mig a un atre, com quan passa de l'aire per mig de les parts de l'ull. En un examen de la vista, el terme refracció és la determinació de la correcció ideal de l'error de refracció. L'error de refracció és una anomalia òptica en la que la forma de l'ull no conseguix que la llum s'enfoque nítidament en la retina, lo que produïx una visió borrosa o distorsionada.[1] Eixemples d'error de refracció són miopia, hipermetropía, presbicia i astigmatisme. Un procediment de refracció consta de dos parts: objectiva i subjectiva.[2]
Refracció objectiva
Una refracció objectiva és una refracció obtinguda sense rebre retroalimentaació del pacient, utilisant un retinoscopi o autorrefractor.
Per a realisar una retinoscopia, el mege proyecta un raig de llum en una pupila. Es proyecta una série de lents davant de l'ull. En mirar a través del retinoscopi, el mege pot estudiar el reflex lumínico de la pupila. Segons el moviment i l'orientació d'este reflex retiniano, es medix l'estat refractivo de l'ull.[2]
Un autorrefractor és un instrument computarizado que allumena un ull. La llum viaja a través del front de l'ull, cap a arrere i despuix cap a avant a través del front novament. L'informació tornada a l'instrument proporciona una medició objectiva de l'error de refracció sense fer preguntes als pacients.
Refracció subjectiva
Una refracció subjectiva requerix respostes del pacient. Per lo general, el pacient s'assentarà darrere d'un foróptero o usarà un ensellament de prova i mirarà una taula optométrica. El oculista canviarà els lents i atres ajusts mentres solicita al pacient la seua reacció en la finalitat d'averiguar qué joc de lents proporciona la millor visió.
Refracció ciclopléjica
A voltes, els professionals de la salut visual preferixen obtindre una refracció ciclopléjica, especialment quan intenten obtindre una refracció precisa en chiquets chicotets que poden biaixar les medicions de refracció ajustant els seus ulls en acomodació. Les gotes oculars ciclopléjicas s'apliquen a l'ull per a paralisar temporalment el múscul ciliar de l'ull.
Funció de la pupila
Un examen de la funció pupilar inclou inspeccionar les pupiles per a vore si tenen el mateix tamany (1 mm o menys de diferència pot ser normal), forma regular, reactivitat a la llum i acomodació directa i consensuada.[4]
També pot ser desijable una prova en llanterna oscilante si se sospita dany neurològic. La prova de la llanterna oscilante és la prova clínica més útil disponible per a un mege general per a l'evaluació d'anomalies del nervi òptic. Esta prova detecta el defecte pupilar aferente, també conegut com pupila de Marcus Gunn. Es porta a terme en una habitació semioscuritat. En una reacció normal a la prova de la llanterna oscilante, abdós pupiles es contrauen quan una s'expon a la llum. A mida que la llum es mou d'un ull a un atre, abdós ulls comencen a dilatar-se, pero es contrauen de nou quan la llum aplega a l'atre ull.[1]
Si hi ha un defecte aferente en l'ull esquerre, la pupila esquerra permaneixerà dilatada independentment d'on lluïxca la llum, mentres que la pupila dreta respondrà normalment. Si hi ha un defecte aferente en l'ull esquerre, abdós pupiles es dilataran quan la llum lluïxca en l'ull esquerre, pero abdós es contrauran quan lluïxca en l'ull dret. Açò es deu a que l'ull esquerre no respondrà a l'estímul extern (via aferente), pero encara pot rebre senyals neurales del cervell (via eferente) per a contraure's.
Si hi ha una pupila chicoteta unilateral en reactivitat normal a la llum, és poc provable que hi haja una neuropatía. No obstant, si s'acompanya de ptosis de la parpalla superior, açò pot indicar el síndrome de Horner.[4]
Si hi ha una pupila chicoteta i irregular que es contrau poc a la llum, pero normalment a l'acomodació, esta és una Pupila de Argyll Roberston.
Motilidad ocular
Sempre deu evaluar-se la motilitat ocular, especialment quan els pacients es queixen de visió doble o els meges sospiten d'una malaltia neurològica. Primer, el mege deu evaluar visualment els ulls per a detectar desviacions que podrien resultar d'estrabisme, disfunció dels músculs extraoculares o paràlisis dels nervis craneals que inervan els músculs extraoculares. Els moviments sacádicos s'evaluen fent que el pacient moga l'ull ràpidament cap a un objectiu en l'extrem dret, esquerre, superior i inferior. Açò evalua la disfunció sacádica, per lo que la mala capacitat dels ulls per a "botar" d'un lloc a un atre pot afectar la capacitat de llectura i atres habilitats, per lo que es requerix que els ulls fixen i seguixquen un objecte desijat.[4][5]
Se li demana al pacient que seguixca un objectiu en abdós ulls mentres es mou en cada una de les nou direccions cardinals de la mirada. L'examinador observa la velocitat, suavitat, ranc i simetria dels moviments i observa l'inestabilitat de la fixació. Estos nou camps de prova de la mirada dels músculs extraoculares: inferiors, superiors, laterals i medials recte músculs, aixina com els superiors i inferiors músculs oblicuos.[5]
Prova de camp visual (confrontació)
AP
La prova dels camps visuals consistix en una prova de camp de confrontació en la que cada ull es prova per separat per a evaluar l'extensió del camp perifèric.[5]
Per a realisar la prova, l'individu ocluye un ull mentres es fixa en l'ull de l'examinador en l'ull no ocluido. Després se li demana al pacient que conte el número de dits que es mostren breument en cada u dels quatre quadrants. Este método es preferix a la prova del dit menege que es va utilisar històricament perque representa una forma ràpida i eficient de respondre a la mateixa pregunta: ¿es veu afectat el camp visual perifèric?
Els problemes comuns del camp visual inclouen escotoma (àrea de visió reduïda), hemianopsia (pèrdua de la mitat del camp visual), hemianopsia homònima i hemianopsia bitemporal.
Examen extern
L'examen extern dels ulls consistix en l'inspecció de les parpalles, els teixits circumdants i la fissura palpebral. També pot ser desijable la palpació de la vora orbitario, segons els signes i síntomes que es presenten. La conjuntiva i l'esclerótica poden inspeccionar-se fent que la persona mire cap a dalt i encenga una llum mentres retrau la parpalla superior o inferior.[4] Es comprova la posició de les parpalles per a detectar anomalies com la Ptosis palpebral, que és una asimetria entre les posicions de les parpalles.
Llàntia de clavill
L'inspecció minuciosa de les estructures interiors de l'ull i els anexos oculars a sovint es realisa en una llàntia de clavill que és un microscopi montat en una taula en una font d'allumenament ajustable especial adjunta. Es passa sobre l'ull un chicotet fes de llum que pot variar en ample, altura, àngul d'incidència, orientació i color.[6] A sovint, est fes de llum s'estretix en una "clavill" vertical, durant l'examen en llàntia de clavill. L'examinador observa les estructures oculars allumenades, a través d'un sistema òptic que magnifica l'image de l'ull i el pacient està assentat mentres s'examina, i el cap estabilisat per un mentonera ajustable.
Açò permet l'inspecció de tots els mijos oculars, des de la còrnea fins al humor vítreo, ademés d'una vista ampliada dels parpalles i atres estructures oculars externes relacionades. La tinción en fluoresceïna abans de l'examen en llàntia de clavill pot revelar abrasió corneales o infecció per herpes simple.
L'examen binocular en llàntia de clavill proporciona una vista ampliada estereoscópica de les estructures de l'ull en un detall sorprenent, lo que permet realisar diagnòstic anatòmics exactes per a una varietat d'afeccions oculars.
Ademés, els exàmens de oftalmoscopía i gonioscopía també es poden realisar per mig de la llàntia de clavill quan es combinen en lents especials. Estes lents inclouen la lent Goldmann de 3 espills, la lent de gonioscopia d'un sol espill/Zeiss de 4 espills per a estructures d'àngul de la cambra anterior (ocular) i la lent + 90D, la lent + 78D, la lent + 66D i la lent Hruby (-56D), l'examen de les estructures de la retina.
Pressió intraocular
La pressió intraocular (PIO) es pot medir en dispositius de tonometría. Es pot pensar en l'ull com un compartiment tancat a través del com hi ha una circulació constant de líquit que manté la seua forma i pressió interna. La tonometría és un método per a medir esta pressió utilisant varis instruments. El ranc normal és de 10 a 21 mmHg.[4]
Examen de la retina
L'examen de la retina (examen del fondo d'ull) és una part important de l'examen ocular general. La dilatació de la pupila en gotes especials per als ulls millora enormement la vista i permet un examen extens de la retina perifèrica.[4] Es pot obtindre una visió llimitada a través d'una pupila no dilatada, en el cas de la qual els millors resultats s'obtenen en el habitació a obscures i el pacient mirant cap al racó més alluntat. L'apariència del disc òptic i la vasculatura retiniana també es registren durant l'examen del fondo d'ull.[7]
Es pot vore un reflex roig quan es mira la pupila d'un pacient a través d'un oftalmoscopi directe. Esta part de l'examen es realisa a una distància d'uns 50 cm i sol ser simètrica entre els dos ulls. Una opacitat pot indicar una catarata.
L'anàlisis de gots retinianos és un método no invasivo per a examinar les chicotetes artèries i venes de la retina que permet traure conclusions sobre la morfologia i la funció dels gots chicotets en atres parts del cos humà i és utilisat en particular per cardiòlecs i oftalmólogos.[4]
Exàmens de la vista per a chiquets
A sovint es recomana que els chiquets tinguen el seu primer examen de la vista als sis mesos d'edat, o abans si un pare sospita que alguna cosa va mal en els ulls. En tot lo món, els programes de detecció són importants per a identificar als chiquets que necessiten ulleres pero que no les usen o tenen la prescripció incorrecta.[7]
Els chiquets necessiten les següents habilitats visuals bàsiques per a deprendre:
- Visió de prop
- Visió a distància: gràfic I de tumbling, gràfic Landolt C
- Equip d'ulls ( binocularitat )
- Moviment de l'ull
- Estage (habilitats d'enfocament)
- Visió perifèrica
- Coordinació ull-mane
Vore també
- Visió binocular
- Optotipo
- Optometria
- Emetropía
- Tomografía de coherència òptica
- Instrumentació de mida i observació de la retina
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 The Eye Book: Eyes and Eye Problems Explained. Ian Grierson (2000) 220 pag. ISBN 0853237557, ISBN 978-0853237556 (anglés)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Myron Yanoff MD, Jay S. Duker. Ophthalmology (2023) 1360 pag. ISBN- 0323795153, ISBN 978-0323795159
- ↑ Hussain, Badrul; Saleh, George M; Sivaprasad, Sobha; Hammond, Christopher J(2006).«Changing from Snellen to LogMAR: debat or delay?».Clinical & Experimental Ophthalmology.34, Jan/Feb(1): 6–8.doi:10.1111/j.1442-9071.2006.01135.x.«Each letter on the Snellen chart subtends an angle of 5 min of arc at the appropriate distance and each separate part (i.g. limbs of the letter I) subtends an angle of 1 min of arc.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Eye Pathology: An Atles and Text. Ralph C. Eagle Jr. MD (2016) 384 pag. ISBN 9781496337177, ISBN 978-1496337177 (anglés)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kalla Gervasio, Travis Peck. The Wills Eye Manual: Office and Emergency Room Diagnosis and Treatment of Eye Disease. (2021) 485 pag. ISBN 1975160754, ISBN 978-1975160753
- ↑ Demetrio Chiula Salorio: Diccionari terminològic d'oftalmologia, 2009. Consultat el 23 de febrer de 2010
- ↑ 7,0 7,1 Evans, Jennifer R; Morjaria, Priya; Powell, Christine(2018-02-15).«Vision screening for correctable visual acuity deficits in school-age children and adolescents».Cochrane Database of Systematic Reviews.2: CD005023.ISSN 1465-1858.doi:10.1002/14651858.cd005023.pub3.(en anglés)
Bibliografia
- (2011) Vaughan & Asbury's general ophthalmology. (en anglés), McGraw-Hill Medical. ISBN 978-0071634205.
- Edsel B Ing(= 1 juliol 2019).«Neuro-Ophthalmic Examination».Consultat el 1/5/2022.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Examen del ojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.