Evipe

Evipe (Ευίππη / Euíppē) és una de les danaides, filla de Dánao i esposa de Argio.

De la mateixa manera que les seues germanes va prendre per espós a un dels fills del seu tio Egipte cridat Agénor.

Dánao i el seu germà Egipte, eren els dos fills varons de Belo, habidos en la seua esposa Anquínoe. Els dos fills de Belo semblaven ser antitéticos en tot. Aixina, mentres que Dánao va aplegar a tindre cinquanta belles filles i cap fill varó; i el segon, Egipte, va tindre cinquanta fills varons i cap filla. Estos varen ser guerrers ben preparats per al combat que es varen escampar per diversos territoris grecs i varen ser fundadors de diverses ciutats.

Egipte, era un home dur i egoiste que va perseguir constantment al seu germà Dánao, a pesar de tots els acorts alcançats en ell per a repartir-se la seua herència i propietats. Va aplegar un moment en que, per a protegir a les seues filles, Dánao va fugir en elles buscant nous territoris en que heretar-se. Dánao es va instalar en Argos, a on regnava Gelánor, que els va rebre aceptablement, pero que va acabar cedint-li el seu tro  (no es donen raons convincents en la mitologia clàssica per a explicar tal cessió).

Argos va ser prosperant i va adquirir un auge econòmic que va despertar l'enveja, una volta més, del propi Egipte, que va acabar presentant-se en la ciutat en tots els seus fills, i exigint al seu germà el matrimoni de les cinquanta parelles que podien formar-se en la descendència d'abdós. Dánao no estava en condicions d'enfrontar-se al mig centenar de guerrers fills del seu germà, es va vore forçat a acceptar. No obstant, el dia de la boda va reunir a totes les Danaides i va entregar una daga a cada una de les seues filles, odenándoles que les ocultaren en les seues habitacions i que, durant la nit nupcial, mentres ells dormien, donaren mort a cada u dels seus marits. Quarantanou d'elles varen complir el seu comés, pero Hipermnestra va desobedir al seu pare puix el seu marit  Linceo havia respectat el seu desig de permanéixer verge.

Varen enterrar solemnement els caps dels seus marits en la ciutat de Lerna i, encara que varen ser purificades del crim per Hermes i Atenea (que obedien les órdens de Zeus), varen ser castigades per això en el Tàrtar, a on se'ls va condenar a intentar per l'eternitat omplir d'aigua una cántara foradada.