Anar al contingut

Evangelio de Bartolomé

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Evangelio de Bartolomé és un evangelio apócrifo[1] que narra la passió i resurrecció de Crist. Este evangelio relata el descens als inferns de Jesucristo i té un estil d'influència copta. És mencionat per Jerónimo en el pròlec al seu Comentari sobre Mateo i en el Decretum Gelasianum, i es considera que va ser escrit entre els sigles III-VII.[2] [3] Si ben no ha sobrevixcut cap manuscrit de l'antiguetat en eixe nom, li'l sol identificar en un text anomenat Les preguntes de Bartolomé o La Resurrecció de Crist del com es conserven dos manuscrits grecs, un localisat en Viena i un atre en Jerusalem, i fragments en eslau, copto i llatí.

El evangelio de Bartolomé toca una série de punts molt dispars: l'encarnació, el descens de Jesús als inferns, la creació dels àngels, la caiguda de Lucifer i uns atres. En forma d'un diàlec entre Jesús i el seu discípul Bartolomé, conté respostes a les preguntes d'este últim que constituïxen revelacions del Senyor despuix del seu resurrecció, aixina com un relat de l'anunciaació fet per María. Inclús Satanás entra en escena per a respondre a les preguntes de Bartolomé sobre el pecat i la caiguda dels àngels. Es descriu en tot detalle el Descensus ad inferos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cite
  2. Antonio Piñero. Tots els evangelios, EDAF, 2010, ISBN 844142196X p. 387.
  3. «Tertullian : F.C.Burkitt, Review of The decretum Gelasianum, Journal of Theological Studies 14 (1913) pp. 469-471» (en inglés). www.tertullian.org. Consultat el 2020-12-12.


Referències

[editar | editar còdic]