Evangeli segons Joan

Primer foli del papir 66 ($𝔓$⁶⁶), còdex datat de l'any 200, en el que s'observa la sobreinscripción del nom del Evangelio de Juan. Es tracta d'un papir de Categoria I segons la classificació de Kurt Aland i Barbara Aland.

El Evangelio de Juan, abreviat Jn, és el quarto dels evangelios canònics que conformen el Nou Testament cristià. Es caracterisa per les marcades diferències estilístiques i temàtiques, aixina com per les divergències en el seu esquema cronològic i topogràfic respecte dels atres tres, cridats evangelios sinópticos (Mateo, Marcos i Lucas).

El Evangelio de Juan no solament conté molts passages sense equivalent en els atres evangelios canònics, sino que encara els passages en certa similitut són presentats de forma totalment diversa sobre el contingut, allenguage, a les expressions i girs en que predica Jesús de Nazaret i als llocs del seu ministeri. La tradició apostólica atribuïx l'autoria d'este evangelio a Juan l'Apòstol i Evangeliste, encara que, donada la falta d'unitat en la seua redacció final, l'estil i la data suposta de redacció (entorn a l'any 90 d. C.), entre atres punts, es qüestiona tant l'autoria en sí com els seus alcanç (redactor, comunitat responsable). Existix la possibilitat de que el Evangelio de Juan fora frut de la comunitat fundada al voltant d'un dels discípuls de Jesús, presentat en el evangelio en el títul de «el discípul a qui Jesús amava», potser la de Éfeso.

Entre les característiques del Evangelio de Juan, s'accepta àmpliament la de ser un escrit per a la meditació en el que descollen els discursos com a forma de reflexió entorn a la figura de Jesús de Nazaret, a qui es presenta des del pròlec com el Logos, és dir, la Paraula eterna de Deu. És un evangelio sumament simbòlic i llitúrgic, que emmarca el ministeri públic de Jesús en la successió de festivitats judeues (entre elles, la Pasqua judeua, la Festa de la dedicació o de les luminarias i la Festa dels tabernáculos o de les tendes). Molts estudiosos han vist en el Evangelio de Juan un caràcter marcadament místic.

Les polèmiques que rodegen el Evangelio de Juan són el resultat de la seua singularitat. No es tracta d'una obra corrent: es disputa el seu autor, l'ambient que haja pogut influir en el seu pensament i els seus modos d'expressió, la seua estructura lliterària, les seues fonts i fins a la naturalea dellibre. En tot, sempre va ser rebut sense reticències per part de la Gran Iglésia. La bibliografia sobre el Evangelio de Juan es va acréixer molt en el XX, i hui és sumament abundant. Junt en els numerosos anàlisis que d'ell es varen fer, es va posar encara més de manifest la seua profunditat, que supera el marc estrictament