Eugenia uniflora

Archiu:Pitanga (do tupi 'ybapytanga) no pampa gaúcho 02.jpg

Eugenia uniflora L. (Eugenia uniflora)

Eugenia uniflora L., també conegut en idioma guarani com ñangapiry, pitanga, pitangueira, pitanguero, és un arbre menut o arbust de la família de les Mirtáceas. És nativa de Paraguay introduïda en països limitrofes com en la zona de Missions Argentina i Matto Grosso en Brasil. És una espècie molt adaptable a diferents condicions de clima i sol. Per l'excelència dels seus fruts, aixina com al seu us ornamental, la pitanga ha segut introduïda en diferents regions des d'Amèrica del Sur i América Central, el Carib, Florida i Califòrnia en Estats Units, Hawái, Surest asiàtic, China, Índia, Sri Lanka, Mèxic, Madagascar, Àfrica del Sur, Israel i varis països del Mediterràneu.

Ha segut registrada com invasora en 56 països i illes (Austràlia, Estats Units d'Amèrica)

Descripció

És un arbust o arbre de menut porte de fins a 7,5 m d'altura, en brancada prima i sinuós. La corfa és obscura, de relleu pla, persistent. El fullage és perenne en el seu hàbitat natural encara que es comporta com caducifolio en zones més templades. Els fulls són pecioladas entre 4 i 6,5 cm de llarc, simples, opostes, ovoides a elíptiques, en el marge sancer, glabras, glándulas oleosas molt aromàtiques. Els fulls presenten color vert intens lluent, mostrant reflexos cobrizos i/o rojosos en brotar.

Les florés són típiques de les Mirtáceas; de color blanc, apareixen solitàries o en grups de fins a quatre en les aixelles foliares. Actinomorfas, tetrámeras, en sàpia'ls erectos abans de la antesis. Coroles blanques; androceo en numerosos estams blanquecinos; disc nectarífero present; gineceo d'ovari ínfero; estil simple en estigma glabro, diminut.

El frut madura ràpidament, fins a tres semanes despuix de la floració. Baya globosa en 6-8 costelles, groc, taronja, roig, violeta en la madurea, d'1-2 centímetros de diàmetro en cáliz persistent. El clafoll és prim i llaugerament àcida, protegint una polpa roja, molt sucosa, dolça quan madura, en una a tres llavors aplanadas.

Florix en primavera i, en regions tropicals, florix novament a mitan d'estiu.

Ecologia

La pitanga és una planta que creix en clima humit tropical i subtropical; molt abundant i freqüent en sols humits, com selves tropicals, boscs ribereños, màrgens de boscs o sabanes. Creix tant a sol ple com en llocs ombrosos. És molt tolerant al tipo de sol i és capaç de créixer tant en àrees costeres com en zones urbanes, es desenrolla millor en sols ben drenados i rics en matèria orgànica, pero també tolera sols més pobres i arenencs.No soporta gelades forts (< -3°C), pero resistix sequies i inundacions breus. Se li troba fins als 1750 m. s. n. m.

Cultive

La pitanga requerix molt sol, i resistix mal les gelades; temperatures per baix dels -2 °C causen danys que poden ser fatals per a plantes jóvens. Creix entre el nivell de la mar i els 1750 m d'altitut, en sols de qualsevol tipo llevat salinos; resistix be les sequies i les inundacions de curta duració. Es planta generalment de llavor, que germina en el determini d'un més, encara que la viabilitat de les mateixes disminuïx espectacularment a partir de les 4 semanes de recolecció. Els esquejes i els esgalls són també viables, encara que tendix a presentar chupones en la zona de l'esgall.

Encara que el requeriment en aigua i nutrients és baix, la fruta aumenta en tamany, calitat i cantitat en bona humitat i fertilisació en fòsfor. La cantitat de fruta és major en els eixemplars sense podar. La recolecció deu fer-se només quan el frut cau en la mà en el simple tacte, per a evitar l'intens sabor resinoso del frut a mig madurar.

S'ha reportat sabor resinoso en frutes roges o anaranjadas, mentres que les que maduren en color obscur (marró, púrpura o negre) no presenten eixe sabor.

Galeria

• 
  Pitangueira en fulls jóvens, per lo tant més rojoses.
• 
  Pitangueira jove, en plántula
• Erro al crear miniatura:
  Frut de la pitangueira
• Erro al crear miniatura:
  Planta de pitangueira brotant
• La flor
  La flor

Us

Alimentici

El frut és comestible. Ric en vitamines (A, B, C), minerals (calcio, fòsfor, ferro), fibra i composts fenòlics en propietats antioxidants, antiinflamatorias i digestives. Es consumix fresca, directament sancera o en conserves, #gelea, melades o sucs, del suc també es pot produir vi o vinagre.

En Paraguay, es produïx canya de ñangapiry, infusionando els fruts en canya o rom.

Els fulls s'utilisen per a preparar un infusió de propietats diuréticas, digestives i antidiarreicas; la decocció de la corfa en gárgaras s'ampra per a les angines i atres afeccions de la gola.

Flor blanca

Flor d'Eugenia uniflora.

Ornamental

També li la cultiva com planta ornamental en parcs i jardins, podant-se com arbust baix per a seges vistosos. En les zones de la que és nativa és usada per a atraure palometes tals com Emessis russula.

Insecticida

Els fulls poden usar-se escampades en el sol de zones a on abunden les mosques, ya que en martafallar-se lliberen una resina que les aüixa.

Taxonomia

Eugenia uniflora va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 470–471. 1753.

Etimologia

Eugenia: nom genèric otorgat en honor al príncip Eugenio de Saboya.

uniflora: epítet llatío que significa "en una flor".

Sinonímia

• Plinia petiolata L. (1785), nom. illeg.
• Stenocalyx uniflorus (L.) Kausel (1967)
• Myrtus brasiliana L. (1753)
• Plinia rubra L. (1771)
• Plinia tetrapetala L. (1771)
• Plinia pedunculata L.f. (1782)
• Eugenia michelii Lam. (1789)
• Eugenia myrtifolia Salisb. (1796)
• Eugenia zeylanica Willd. (1799)
• Myrtus willdenowii Spreng. (1825)
• Eugenia willdenowii (Spreng.) DC. (1828)
• Eugenia costata Cambess. in A.F.C.de Saint-Hilaire (1833)
• Stenocalyx affinis O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx brunneus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx costatus (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx dasyblastus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx glaber O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx impunctatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx lucidus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx michelii (Lam.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx michelii var. membranacea O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx michelii var. rigida O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx oblongifolius O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Stenocalyx strigosus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
• Syzygium michelii (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
• Eugenia dasyblasta (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl (1893)
• Eugenia oblongifolia (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl (1893), nom. illeg.
• Myrtus brasiliana var. diversifolia Kuntze (1898)
• Myrtus brasiliana var. lanceolata Kuntze (1898)
• Myrtus brasiliana var. lluïda (O.Berg) Kuntze (1898)
• Myrtus brasiliana var. normalis Kuntze (1898) nom. inval.
• Stenocalyx rhampiri Barb.Rodr. (1903)
• Eugenia oblongifolia (O.Berg) Arechav. (1905)
• Eugenia strigosa (O.Berg) Arechav. (1905)
• Eugenia decidua Merr. (1914)
• Eugenia arechavaletae Herter (1931)
• Luma arechavaletae (Herter) Herter (1943)
• Luma costata (Cambess.) Herter (1943)
• Luma dasyblasta (O.Berg) Herter (1943)
• Luma strigosa (O.Berg) Herter (1943)
• Stenocalyx ruber (L.) Kausel (1956)

Enllaces externs

• Ficha argentina de pitanga.