Estònia
| Estònia Eesti Vabarik | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estònia, oficialment República d'Estònia (en estonià Eesti VAbariik), és una república bàltica situada en el nort-est d'Europa. Des de l'any 2004 forma part de l'Unió Europea i de la OTAN. Llimita al sur en Letònia, al est en Rússia, al nort en el golf de Finlàndia i al oest en el Mar Bàltic.
El poble estonià és ètnica i llingüísticament pròxim al finlandés i té forts llaços històrics i culturals en Escandinàvia, a diferència dels atres dos Països bàltics.
El 20 d'agost de 1991, el parlament proclamà la restauració de la independència d'Estònia, en el marc dels successos d'agost de 1991 en la Unió Soviètica, sent reconeguda per les principals potències europees, els Estats Units i acceptada per la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història d'Estònia.
Govern i política d'Estònia[editar | editar còdic]
Estònia es rig pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixercit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris d'estat.
El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són electes per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.
Estònia s'ha convertit en u dels primers països en Vot electrònic, tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.
Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]
El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).
Economia[editar | editar còdic]
Donat el creiximent econòmic negatiu dels primers anys d'independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de l'economia, estimulà a la inversió estrangera, privatisacions i major cooperació en Finlàndia. Més de la mitat del seu comerç exterior ho realisa en l'Unió Europea, en la que ingressà en maig de l'any 2004. Les principals exportacions d'Estònia són maquinària, gama electrònica, fusta i textils.
La privatisació d'empreses està casi completa, soles el port i les centrals elèctriques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en Alemanya, Finlàndia i Suècia, els seus principals socis comercials.
Des de l'any 1996 el govern apostà decididament per les tecnologies de l'informació, llançant el proyecte Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'Europa en penetració d'Internet i telefonia mòvil,i el sector de les TIC té hui en dia gran rellevància en el PIB del país.
El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a l'economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. Finlàndia i Suècia estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, inversió i turisme. Estònia contínua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comissió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a través de OMHEX, el jagant bàltic que controla les bosses de Tallin i Helsinki, i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica des de maig de 2001. En els últims anys l'economia de Estònia fruïx d'u dels majors creiximents de l'Unió Europea.
Cultura[editar | editar còdic]
L'única llengua oficial en Estònia és l'estonià. No obstant, en torn a un quart o un terç de la població d'Estònia és rusoparlant.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estònia.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||
Països que pertanygueren a la URSS · 
|
|---|
| Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan |