L'estupa Kesariya és una estupa budiste en situada en Kesaria, Índia, a uns 110 quilómetros (km) de Patna, en el districte de Purba Champarán de Bihar. La construcció de l'estupa va escomençar en el III i té una circumferència de casi 121 metros (m) i una altura d'uns 104 m.[1]

Estupa de Kesaria

Història

L'exploració del lloc va escomençar en el XIX, des del seu descobriment per Colin Mackenzie en 1814 fins a l'excavació pròpiament dita d'Alexander Cunningham en 1861-1862. L'arqueòlec K. K. Muhammed del Servici Arqueològic de l'Índia (ASI) va realisar una excavació en 1998. L'estupa original de Kesariya provablement data de l'época d'Aśoka (al voltant de l'any 250 a. C.), ya que allí es varen descobrir els restants d'un capitel d'un pilar de Ashoka.[2]

És possible que l'estupa haja segut inaugurada abans, ya que correspon en molts aspectes a la descripció de l'estupa erigida pels Licchavis de Vaishali, poc despuix de la mort del Buda, per a albergar el bol d'almoines que els va donar. L'estructura actual data del periodo Pala. [3] El ASI ha declarat l'estupa monument protegit d'importància nacional. A pesar de ser una atracció turística popular, Kesariya encara no s'ha desenrollat i una gran part de l'estupa permaneix baix la vegetació. [4]

Relació en Borobodur

S'ha observat que l'estupa de Kesariya compartix moltes similituts arquitectòniques en el temple budiste ubicat en Indonèsia, Borobodur, lo que sugerix el viage de texts i idees rituals entre els dominis de Pala i Srivijaya.[5] Abdós monuments compartixen una forma de mandala circular, en terrats que contenen figures de Buda en les casetes. De la mateixa manera que Borobodur, Kesariya també està construïda en el cim d'un tossal. Les cambres excavades en Kesariya mostren una combinació d'estàtues en bhumisparsha (d'Akshobhya) i dhyanimudra (d'Amitabha) en el mateix costat, mentres que Borobudur alberga quatre Budas Jina, que mostren els seus respectius mudras en els quatre costats del monument.[6]

 
Similituts entre el disseny del lloc de Borobudur i el de Kesaria

Ademés, en Kesaria també es va descobrir una gran llosa de pedra de color negre. Este contenia una escritura dels sigles X al XII coneguda com Siddhamātṛkā que s'usava en Java.[5]


Abdós llocs utilisen una combinació de terrats quadrats i circulares, encara que en Kesaria predominen les formes més circulares. Abdós llocs no tenen els seus cims visibles des del nivell del sol, seguixen patrons numerológicos i tenen també, de manera aproximada, les mateixes dimensions.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Li Huu Phuoc, Buddhist Architecture, Grafikol 2009, pp.169-171
  2. ↑ Buddhist Architecture, Lee Huu Phuoc, Grafikol 2009, p.140-174
  3. ↑ Chakrabarti, Dilip.K. (2001). Archaeological Geography of the Ganga Plain, Permanent Black. ISBN 9788178240169.
  4. ↑ «Kesaria Stupa – World's Tallest Buddhist Stupa». www.earthismysterious.com. Consultat el 2020-05-18.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Acri, Andrea (2016). Esoteric Buddhism in Mediaeval Maritime Àsia; Networks of Masters, Texts, Icons, ISEAS–Yusof Ishak Institute. ISBN 9789814695091.
  6. ↑ Chemburkar, Swati(2018).«Visualising the Buddhist Mandala: Kesariya, Borobudur, and Tabo».ndia and Southeast Àsia: Cultural Discourses.: 197–222.


Referències