Anar al contingut

Estatus dels animals com a mercaderies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mercat de ganado de Liniers, Buenos Aires, Argentina, 2009

El estat de mercaderia dels animals es referix a l'estat llegal de propietat de la majoria dels animals no humans, particularment el ganado, els animals per a treball i deports, i el seu us com a objectes de comerç, siga per a aliments, vestimenta, medicaments, cosmètics, transport, experimentació, ajuda en el treball o entreteniment.[1][2][3] En els Estats Units, els animals que vaguen lliures, ferae naturae, són en general llegalment custodiats per l'estat; solament si són capturats poden ser reclamats com propietat personal.[4]

Els animals considerats com mercaderia poden ser comprats, venuts, regalats, llegats, matats i utilisats com a productors d'atres mercaderies: carn, ous, llet, pells, llana, cuiro i descendència, entre atres coses. El valor de canvi de l'animal no depén de la seua calitat de vida.[5][6][7]

L'estat de mercaderia del ganado és evident en les subastes, a on són marcats en un còdic de barres i comercialisats d'acort a distintes qualitats, com a edat, pes, sexe i història de criança.[n 1][8][9]

En mercats centrals, els animals i els productes animals estan classificats com a «mercaderies blanes», junt en productes com el café i el sucre, perque són criats, en oposició a les mercaderies dures, com l'or i el coure, que són extretes.[n 2][11]

Hi ha investigadors que identifiquen vore els animals com a mercaderia pels humans com una manifestació de l'especisme. Els veganos i els moviments pels drets dels animals, principalment l'enfocament abolicioniste, del XX que exigix eliminar l'estat de mercaderia i/o propietat dels animals.

Història i llegislació

Els animals, quan són apropiats són classificats com a propietat personal, o siga bens mobles no subjectes a immobles.[n 3] La paraula guanyat, d'orige germànic, és una de les veus llatines més antigament documentades i significa riquea o bens.

L'historiadora Joyce Salisbury va escriure que la relació entre humans i animals va ser sempre expressada en térmens de control i que l'idea que els animals devenen propietat per ser domesticats. Ella va notar que Sant Ambrosio (340–397) va sostindre la mirada de que Deu controla als animals salvages mentres que l'humanitat controla al restant. Isidoro De Sevilla (560–636) va distinguir entre «ganado», paraula per a animals que havien segut domesticats, i «bésties» o animals salvages, com també ho va fer Sant Tomás d'Aquino (1225–1274).[13]

El juriste anglés William Blackstone (1723–1780) va escriure sobre animals domesticats en «Commentaries on the Laws of England», en castellà «Comentaris sobre les Lleis d'Anglaterra» (1765–1769):

Sobre els que són de naturalea domesticada i domèstica (com a cavalls, kine [vaques], ovelles, aus de corral i similars), un home pot tindre propietat tan absoluta com sobre qualsevol ser inanimado ... perque estos continuen perpètuament en la seua ocupació, i no s'apartaran de la seua casa o persona, a menos que siga per accident o apropiació fraudulenta, en qualsevol d'estos casos l'amo no pert la seua propietat ... "[14]

Que els animals salvages pertanyen a tot lo món en comú o a l'estat, i que poden devindre propietats personals solament si són capturats, es coneix com la doctrina «ferae naturae». Blackstone va escriure que els animals salvages que «no són objectes de propietat en absolut, o be entren en nostra una atra divisió, concretament, allò de propietat qualificada, llimitada, o especial, que és que no és en la seua naturalea permanent, pero a voltes pot subsistir i unes atres no».[4][15]

Sintiencia

Escrivint sobre els animals salvages que eren importats a França en el XVIII, l'historiador Louise Robbins va escriure que una «biografia cultural de les coses» podria mostrar als animals «anant i venint del status de propietat i prenent distints valors diferents per a distintes persones» mentres que van des de les seues llars cap als carrers de París. El sociòlec Rhoda Wilkie va utilisar el determini «mercaderia sintiente» per a descriure esta visió de cóm la concepció dels animals com a mercaderia pot canviar segons si un ser humà forma una relació en ells. Les geógrafas Rosemary-Claire Collard i Jessica Dempsey varen utilisar el terme «mercaderies vives».[16][17][2]

El politòlec Sami Torssonen argumenta que el benestar animal ha segut mercantilizado des dels anys 1990s per la preocupació pública pels animals. Els productes «no testeados en animals», als que Torssonen flama «sellfare» són «producibles i vendibles en varis punts de la cadena de productes,» subjectes a la competència com qualsevol atra mercaderia.[18]

Referències

  1. ↑ Rhoda Wilkie, "Animals as Sentient Commodities", in Lindo Kalof (ed.), The Oxford Handbook of Animal Studies, Oxford University Press (forthcoming; Wilkie's artícul, August 2015). doi:10.1093/oxfordhb/9780199927142.013.16
  2. ↑ 2,0 2,1 Rosemary-Claire Collard, Jessica Dempsey, "Life for Ix? The Politics of Lively Commodities", Environment and Planning, 45(11), November 2013. doi:10.1068/a45692
  3. ↑ "United Nations Commodity Trade Statistics Database", UN ComTrade.
  4. ↑ 4,0 4,1 Joan E. Shaffner, An Introduction to Animals and the Law, Palgrace Macmillan, 2001, pp. 19–20.
  5. ↑ 5,0 5,1 Rosemary-Claire Collard, Kathryn Gillespie, "Introduction," in Kathryn Gillespie, Rosemary-Claire Collard (eds.), Critical Animal Geographies, London: Routledge, 2015, p. 2.
  6. ↑ Francione 2004, p. 116.
  7. ↑ Cassuto 2009, p. 314.
  8. ↑ Wilkie 2010, pp. 73ff, 79–81.
  9. ↑ Kathryn Gillespie, "Nonhuman animal resistance and the improprieties of live property," in Irus Braverman (ed.), Animals, Biopolitics, Law, Abingdon, Oxon: Routledge, 2015, pp. 117–118; also see the section "The Animal-as-Commodity," p. 121ff.
  10. ↑ Commodities Exchange Act, U.S. Code § 1a - Definitions, Cornell University Law School.
  11. ↑ Patrick Maul, Investing in Commodities, Hamburg: Diplomica Verlag GmbH, 2011, p. 8, table c.
  12. ↑ Shaffner 2001, p. 20.
  13. ↑ Joyce Salisbury, The Beast Within: Animals in the Middle Ages, Routledge, 2012 [1994], p. 10, 13–15.
  14. ↑ William Blackstone, Commentaries on the Laws of England, Volume 1, Callaghan, 1884 [1765–1769], p. 389, cited in Wilkie 2010, p. 116.
  15. ↑ Blackstone 1884, p. 390.
  16. ↑ Louise E. Robbins, Elephant slaves and pampered parrots: Exotic animals and their meanings in eighteenth-century France, University of Wisconsin--Madison, 1998, p. 10.
  17. ↑ Wilkie 2010, p. 115ff.
  18. ↑ Sami Torssonen, "Sellfare: A History of Livestock Welfare Commodification as Governance", 71(1), Fall 2015.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>