Abolicionisme (drets dels animals)

El abolicionismo o veganismo abolicioniste és l'oposició basada en els drets dels animals a tot use animal per part dels humans. l'abolicionisme sosté que tots els sers sintientes, humans o no humans, compartixen un dret bàsic: el dret a no ser tractats com a propietat d'uns atres. Els veganos abolicionistes emfatisen que els productes animals requerixen tractar als animals com a propietats o recursos i que els productes animals no són necessaris per a la salut humana en les societats modernes. Els abolicionistes creuen per lo tant que tot el que puga dur un modo de vida vegano està moralment obligat a això.

Els abolicionistes no estan d'acort en l'estratègia que s'utilisarà per a conseguir l'abolició. Mentres que alguns abolicionistes, com el professor de dret Gary Francione, argumenten que els abolicionistes deurien crear consciència sobre els beneficis del veganisme (destacant també els beneficis per a la salut i el mig ambient) i educar a la gent sobre el fet de que el veganisme és un imperatiu moral, uns atres creuen que els abolicionistes deuen expressar en la societat la demanda de que es prohibixca l'explotació animal i crear un debat social sobre este tema i, en fer-ho, no deuen usar arguments ambientals o de salut.

Els abolicionistes generalment s'oponen a moviments que busquen fer l'us d'animals més humà (més compassiu) o abolir formes específiques d'us d'animals, ya que creuen que açò socava el moviment per a abolir totes les formes d'us animal. L'objectiu és assegurar un canvi de paradigma moral i llegal, pel qual els animals ya no es consideren com a coses que es deuen posseir i usar. El filòsof nortamericà Tom Regan escriu que els abolicionistes volen gàbies buides, no més grans. Açò contrasta en el cridat bienestarismo, que sol compartir l'ideal abolicioniste pero preferix lluitar per reformes graduals, lo que alguns abolicionistes consideren contraproduent.

Conceptes

Erro al crear miniatura:

Carrera de cavalls en "Churchill downs"

La paraula es relaciona en el terme històric abolicionisme que va ser un moviment social per a terminar en l'esclavitut o la propietat humana d'atres humans.

Gary Francione, professor de dret i filosofia en la Facultat de Dret de l'Universitat Rutgers, argumenta des de la perspectiva abolicionista que els grups auto descrits de drets dels animals que perseguixen preocupacions de benestar animal, com PETA, corren el risc de fer que el públic se senta cómodo en l'us dels animals. Per eixemple el fomentar el consum de carn ecològica o ous ecològics faria que el consumidor sentira que ya «està fent suficient» pels animals i deixara de ser consicente de l'explotació inherent al consum d'animals, més allà de les condicions en les que són tractats. Flama a tals grups els «nous bienestaristas», argumentant que, encara que el seu objectiu és el fi de l'use animal, les reformes que perseguixen són indistinguibles de les reformes acceptables per als bienestaristas tradicionals, que no tenen interés en abolir l'us animal. Sosté que les campanyes de reforma afiancen l'estat de propietat dels animals i validen l'opinió de que els animals simplement necessiten un millor tracte. En canvi, escriu, l'opinió del públic de que els animals poden ser utilisats i consumits deuria ser qüestionada. La seua posició és que açò deu fer-se promovent el veganisme ètic. Uns atres pensen que açò deuria fer-se creant un debat públic en la societat. Alguns activistes pertanyents a grups com el Front de Lliberació Animal creuen que la millor forma de generar eixe debat en la societat és per mig de l'acció directa de lliberar animals.

Els nous bienestaristas argumenten que no existix una contradicció llògica o pràctica entre el abolicionisme i el «bienestarismo». Els bienestaristas pensen que poden estar treballant per a conseguir l'abolició, pero de forma pragmàtica i seguint passos graduals, tenint en conte lo que la majoria de les persones són capaces de concedir a curt i a llarc determini i buscant qué sofriment és el més urgent d'aliviar. PETA, per eixemple, ademés de promoure millores locals en el tractament d'animals, promou el vegetarianisme. I encara que algunes persones poden creure que canviar l'estat llegal dels sers no humans sintientes és un primer pas per a abolir la propietat o el maltracte, pot haver àmplia evidència de que este no és el cas si el públic consumidor no ha començat a reduir o eliminar la seua explotació dels animals per al seu propi aliment.^{cita requerida}

Vore també

• Moviment de lliberació animal
• Especismo

Bibliografia

• Francione, Gary. Rain Without Thunder: The Ideology of the Animal Rights Movement. Temple University Press, 1996.
• Francione, Gary and Garner, Robert. The Animal Rights Debat: Abolition Or Regulation? Columbia University Press, 2010.

• Francione, Gary. Ingrid Newkirk on Principled Veganism: “Screw the principle”, Animal Rights: The Abolitionist Approach, setembre de 2010.
• Francione, Gary. Animal Rights: The Abolitionist Approach, consultat el 26 de febrer de 2011.
• Francione, Gary. Animals, Property, and the Law. Temple University Press, 1995.
• Hall, Lee. «An Interview with Professor Gary L. Francione on the State of the U.S. Animal Rights Movement», Friends of Animals, accessed February 25, 2008.
• Regan, Tom. Empty Cages. Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 2004.
• Regan, Tom. «The Torch of Reason, The Sword of Justice», animalsvoice.com, consultat el 29 de maig de 2012.
• Regan, Tom. «On Achieving Abolitionist Goals», Animal Rights Zone, 18 de maig de 2011, consultat el 24 de maig de 2011.
• Regan, Tom. The Case for Animal Rights. University of Califòrnia Press, 1980.