Esqueno (unitat de llongitut)

En metrologia, el esqueno (Llatí: schœnus; Grec antic: σχοῖνος, schoinos, lit. ‘junc, corda de juncs’; egipcíac antic: i͗trw, lit. "mida de riu") era una mida de llongitut i àrea en l'antic Egipte, l'antiga Grècia i Roma, basada en una corda nugada, primerament utilisada en topografia egipcíaca. Valia igual a dos parasangas, uns 10.8 km.

Llongitut

Els grecs, els qui la varen adoptar dels egipcíacs, consideraven, generalment, la schoinos igual a 40 estadis, pero ni la schoinos ni l'estadi tenien un valor absolut, i hi havia vàries variants regionals per a cada una. Estrabón va notar que també variava en el terreny, i que quan ell "ascendia els tossals, les mides d'estes schoeni no eren uniformes en tot lloc, aixina que el mateix número, algunes voltes, designava una gran, algunes voltes, una menor extensió de camí actual, una variació que datava del més primerenc temps i existix en els nostres dies.

• Heródoto (Històries, II 6) diu que un esqueno és igual a 60 estadis o prop de 10.5 quilómetros (6.5 el meu). Açò està d'acort en la distància implicada per la Dodekaschoinos estenent-se al sur de la primera catarata en la Nubia de l'era romana.
• Plinio el vell (5.11) diu que un esqueno és igual a 30 estadis.
• Estrabón diu que un esqueno esta entre 30 i 120 estadis, d'acort en el lloc. Diu este autor que, segons Artemidoro, entre Menfis i Tebas un esqueno equivalia a 120 estadis, entre Tebas i Siena a 60 estadis, i navegant de Pelusio al vèrtiç del Delta de l'Nilo la distància era de 25 esquenos, o siga de 750 estadis (Geografia, 2, 24).
• Isidoro de Cárax (utilisada en les seues Etapes particas) a la seua escqueno li ha segut donat valors entre 4,7 i 5,5 quilómetros, pero el valor precís permaneix controversial donant els coneguts errors en algunes de les seues distàncies.
• El esqueno bizantí o "menut esqueno" (σχοινιον, skhoinion) era igual a 20 000 peus grecs o 33 ⅓ estadis.

Àrea

Els romans també varen utilisar el esqueno com una unitat d'àrea, equivalent al esqueno quadrat o mig jugerum (2523 m²) format per un quadrat en costats de 120 peus romans. Les taules heracleas amonestaven que cada esqueno deuria ser plantat en 4 arbres d'olivera i algunes vinyes de raïm, sobre penes de multes.