Espostoa melanostele subsp. nana
Espostoa melanostele subsp. nana és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Espostoa melanostele i és endèmica del nort de Perú, específicament del departament de Ancash. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries, Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa melanostele subsp. nana és una subespecie de cactus de porte arbustiu que presenta ramificació basal i alcança fins a 1,5 m d'altura.[1] Els brots són cilíndrics, en una epidermis de color vert i un diàmetro que oscila entre 5 i 8 cm.
Els brots desenrollen entre 16 i 22 costelles baixes i romas. Les areolas són de forma ovalada i mostren una coloració que varia del blanc al groc. La espinación central es troba generalment absent o, en casos excepcionals, es reduïx a una sola espina, molt més llarga que les marginals i de color groc pàlit. Cada aréola produïx al voltant de 30 espines radials, aciculares, rectes i de color groc pàlit lluent, en una llongitut màxima de fins a 0,8 cm. Les espines marginals més externes es modifiquen en pèls blancs, que alcancen entre 2 i 4 cm de llongitut.
El cefalio és de color blanc o groc pàlit. Les flors són blanques i medixen entre 5 i 6 cm de llongitut. Els fruts presenten una coloració verda pàlida i alcancen de 2,5 a 4 cm de llongitut, en un diàmetro d'entre 2,2 i 3,5 cm.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie se situa en el nort de Perú, específicament en la Vall del Riu Santa, en el departament de Ancash.[2] Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries, Espanya.[3]
La subespecie habita preferentment en biomas desérticos i de xara seca,[3] a altituts compreses entre els 1300 i els 2200 m s. n. m.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta subespecie va ser com Espostoa nana, publicada en 1964 pel botànic alemà Friedrich Ritter en la revista científica Taxon 13: 143.[4]
Més vesprada, el botànic Graham J. Charles va catalogar l'espècie com una subespecie de Espostoa melanostele, per lo que va passar a cridar-se Espostoa melanostele subsp. nana. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactaceae Systematics Initiatives 14: 15, publicada en 2002.[5][6]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[7][8]
- melanostele: epítet específic format a partir de les paraules gregues melas (que significa 'obscur') i stēlē (que es traduïx com a 'columna'), en alusió a les numeroses espines negres que presenta la planta.[9][10]
- nana: epítet específic que deriva de la paraula llatina nānus, que significa 'nano', en alusió a que té un porte més menut en comparació a l'atra subespecie.[1][11]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]La subespecie es cultiva principalment com planta ornamental. Es tracta d'una planta fàcil de cultivar i resistent a la fredor, en tolerància a temperatures propenques als –12 °C. Quan rep una nutrició adequada i recs regulars durant els mesos més càlits, mostra un creiximent notable, sobretot si es troba ben aclimatada al ple sol. Una volta establida, pot alcançar increments de fins a 20 cm d'altura per any. Ademés, tendix a ramificarse en facilitat, lo que permet la formació de mates denses en pocs anys. En el temps, ocupa per complet tests grans, per lo que necessita espai suficient per a desenrollar-se correctament.
Preferix un substrat estàndar per a cactus, molt poroso i en baix contingut en matèria orgànica, com turba o humus. Convé realisar el transplant cada dos o tres anys, utilisant recipients amplis en bon drenage i un compost llauger que favorixca la aireación de les raïls. El rec deu ser abundant pero espayat, de modo que el substrat se seque entre recs; esta subespecie tolera i inclús agraïx un aporte d'aigua alguna cosa major que la majoria dels cactus.
Durant la temporada de creiximent, respon be a una fertilisació mensual en un abonament equilibrat. En exterior, requerix una exposició a ple sol, mentres que en interior necessita molta llum i algunes hores de sol directe. En hivern convé situar-la en un lloc fresc i lluminós i reduir al mínim el rec i l'abonat per a favorir el repòs vegetatiu, ya que l'escassea de llum pot provocar un creiximent allargat i dèbil.
Pot presentar problemes fúngicos si rep un excés d'aigua, sobretot en periodos frets, encara que mostra major resistència que atres cactus, especialment en climes càlits. La propagació es realisa per llavors o esquejes; les llavors germinen en relativa facilitat si es mantenen nivells adequats d'humitat, un substrat ben drenado i una correcta combinació de llum, aigua i nutrients.[12]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els antics habitants del Perú varen aprofitar la fibra vegetal, comunament denominada “llana”, produïda per este cactus i la de Espostoa lanata per a l'elaboració de diversos materials de farcidura. En particular, utilisaven els abundants pèls lanosos que es desenrollen en el cefalio d'esta subespecie, els quals eren recolectats i empleats tradicionalment per a reblir coixins i matalafs.[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ostolaza Nano (2014). [1], Llima: Franco EIRL, p. 284. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 282-283. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Espostoa melanostele subsp. nana (F.Ritter) G.J.Charles | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Espostoa nana F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Espostoa melanostele subsp. nana (F.Ritter) G.J.Charles | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Espostoa melanostele subsp. nana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Espostoa melanostele» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Espostoa melanostele subsp. nana» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ 12,0 12,1 «Espostoa melanostele subs. nana». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Informe Vegetació Xerofítica: #Vegetació xerofíticas».Universitat Nacional “Pedro Ruíz Gall”, Facultat de Ciències Biològiques.Consultat el 17-1-2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa melanostele subsp. nana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.