Espostoa melanostele
Espostoa melanostele és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort i centre-oest de Perú. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries, Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa melanostele és una espècie de cactus columnar de porte arbustiu que alcança habitualment fins a 2 m d'altura,[1] encara que en alguns eixemplars pot aplegar als 3 m. La ramificació comença des de la base quan la planta alcança a lo manco entre 70 i 90 cm d'altura. La epidermis presenta una coloració verda grisácea i mostra una espinación apical molt abundant, acompanyada d'una marcada pubescencia.
Els brots alcancen fins a 10 cm de diàmetro i presenten entre 18 i 25 costelles. Les areolas són molt numeroses i es disponen extremadament pròximes entre sí. Estan cobertes per densos pèls de color blanc a parduzco, de fins a 1 cm de llongitut, que apleguen a recobrir per complet la superfície del talle.
La espinación és abundant i canvia de color en l'edat. Les espines són inicialment grogues i es tornen negres en el temps. Cada aréola desenrolla d'1 a 3 espines centrals, rectes i robustes, que alcancen entre 4 i 10 cm de llongitut. Ademés, presenta entre 40 i 50 espines radials, aciculares, esteses, de 0,5 a 1 cm de llongitut.
El cefalio és lateral i presenta una coloració blanquecina, groguenca o parda. Alcança entre 50 i 70 cm de llongitut i comprén fins a 8 costelles. Les flors són acampanadas, de color blanc, en una llongitut d'entre 5 i 6 cm i un diàmetro que pot alcançar els 5 cm. El pericarpelo presenta escamas diminutes, mentres que les escamas del tubo floral són de major tamany i mostren pilosidad en les aixelles. Els fruts varien de color entre blanquecino verdoso i rojós, i alcancen fins a 5 cm tant de llongitut com de diàmetro. Presenten un sabor picante, encara que resulten saborosos i comestibles.
Les llavors són circulares, de tamany mig, en un diàmetro aproximat d'1,1 mm. Tenen una superfície lluenta, de color negre marró, en la perifèria quillada i una vora expandida al voltant del fil.[2][3]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta una morfologia similar a Espostoa lanata; no obstant, es distinguix clarament per la disposició de les seues espines, que s'organisen en files i són de color groc, en forma d'agulla.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el nort i centre-oest del Perú, comprenent el sur del departament de Lambayeque, aixina com els departaments de La Llibertat, Lima, Áncash i el nort d'Ica.[4] Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries, Espanya.[5]
L'espècie habita preferentment en biomas desérticos i de xara seca,[5] a altituts compreses entre els 600 i els 2500 m s. n. m., encara que la seua presència és més freqüent entre els 800 i 1500 m s. n. m. Es desenrolla en les terres baixes de les ales occidentals de la Cordillera dels Vages, formant part d'una franja estreta paralela a la costa del Pacífic.
En estos ambients àrits i semiáridos, creix en xares seques i espinosos, associada a atres espècies de cactus com Browningia candelaris, Armatocereus matucanensis i diverses espècies del gènero Haageocereus.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cephalocereus melanostele, publicada en 1913 pel botànic alemà Friedrich Karl Johann Vaupel en la revista científica Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 111: 12.[6]
Més vesprada, el botànic maltés John Borg va traslladar l'espècie al gènero Espostoa, per lo que va passar a cridar-se Espostoa melanostele. Va registrar estos canvis en la revista científica Cacti:112 en 1937.[5][7]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[8][9]
- melanostele: epítet específic format a partir de les paraules gregues melas (que significa 'obscur') i stēlē (que es traduïx com a 'columna'), en alusió a les numeroses espines negres que presenta la planta.[10][11]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Espostoa melanostele subsp. melanostele | Porte arbustiu que alcança habitualment fins a 2 m d'altura. | Nort i centre-oest de Perú (sur de Lambayeque, La Llibertat, Lima, Áncash i nort de Ica) | |
| Espostoa melanostele subsp. nana
(F.Ritter) G.J.Charles, 2002 |
Porte arbustiu que alcança habitualment menys d'1,5 m d'altura. | Nort de Perú (Ancash) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en el moment de la seua evaluació, l'espècie presenta una distribució relativament àmplia dins de la seua àrea de distribució nativa i que les seues poblacions no mostren evidències d'un descens significatiu. Ademés, actualment no està exposta a cap amenaça.[4]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental. Es tracta d'una planta fàcil de cultivar i resistent a la fredor, en tolerància a temperatures propenques als –12 °C. Quan rep una nutrició adequada i recs regulars durant els mesos més càlits, mostra un creiximent notable, sobretot si es troba ben aclimatada al ple sol. Una volta establida, pot alcançar increments de fins a 20 cm d'altura per any. Ademés, tendix a ramificarse en facilitat, lo que permet la formació de mates denses en pocs anys. En el temps, ocupa per complet tests grans, per lo que necessita espai suficient per a desenrollar-se correctament.
Preferix un substrat estàndar per a cactus, molt poroso i en baix contingut en matèria orgànica, com turba o humus. Convé realisar el transplant cada dos o tres anys, utilisant recipients amplis en bon drenage i un compost llauger que favorixca la aireación de les raïls. El rec deu ser abundant pero espayat, de modo que el substrat se seque entre recs; esta espècie tolera i inclús agraïx un aporte d'aigua alguna cosa major que la majoria dels cactus.
Durant la temporada de creiximent, respon be a una fertilisació mensual en un abonament equilibrat. En exterior, requerix una exposició a ple sol, mentres que en interior necessita molta llum i algunes hores de sol directe. En hivern convé situar-la en un lloc fresc i lluminós i reduir al mínim el rec i l'abonat per a favorir el repòs vegetatiu, ya que l'escassea de llum pot provocar un creiximent allargat i dèbil.
Pot presentar problemes fúngicos si rep un excés d'aigua, sobretot en periodos frets, encara que mostra major resistència que atres cactus, especialment en climes càlits. La propagació es realisa per llavors o esquejes; les llavors germinen en relativa facilitat si es mantenen nivells adequats d'humitat, un substrat ben drenado i una correcta combinació de llum, aigua i nutrients.[3]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els antics habitants del Perú varen aprofitar la fibra vegetal, comunament denominada “llana”, produïda per este cactus i la de Espostoa lanata per a l'elaboració de diversos materials de farcidura. En particular, utilisaven els abundants pèls lanosos que es desenrollen en el cefalio d'esta espècie, els quals eren recolectats i empleats tradicionalment per a reblir coixins i matalafs.[4][12]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Planta en cefalios en formació
-
Porte de la planta
-
Detall del capoll floral
-
Detall del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostolaza Nano (2014). [1], Llima: Franco EIRL, pp. 282-284. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 281-282. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Espostoa melanostele». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Espostoa melanostele: Càceres, F., Ostalaza, C. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151710A121504602».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151710A121504602.en.Consultat el 2026-01-17.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Espostoa melanostele (Vaupel) Borg | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Cephalocereus melanostele Vaupel | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Espostoa melanostele | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa melanostele» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Informe Vegetació Xerofítica: #Vegetació xerofíticas».Universitat Nacional “Pedro Ruíz Gall”, Facultat de Ciències Biològiques.Consultat el 17-1-2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa melanostele» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.