Espostoa lanata
Espostoa lanata és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Equador fins al nort de Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa lanata és una espècie de cactus de porte arbòreu que alcança entre 1,5 i 7 m d'altura.[1] Presenta ramificació en les parts superiors i desenrolla un tronc ben definit, de fins a 1 m d'altura i aproximadament 20 cm de diàmetro. Els brots són estesos o ascendents, alcancen varis metros de llongitut i mostren un diàmetro d'entre 6 i 10 cm.
Els tallos posseïxen entre 18 i 25 costelles redonejades, en una altura de 5 a 8 mm, separades entre sí per regates rectes. Les areolas són elíptiques i es disponen a una distància de 0,7 a 1 cm entre sí, permaneixent visibles a pesar de l'abundant cobertura de pèls i espines.
Cada aréola presenta generalment una espina central, encara que en ocasions pot estar absent. Esta espina central alcança entre 2 i 5 cm de llongitut. Ademés, es desenrollen entre 30 i 40 espines radials, de color rojós o marró groguenc, que en l'edat es tornen grises. Estes espines són esteses i medixen de 0,3 a 0,8 cm de llongitut.
El cefalio pot alcançar fins a 1 m de llongitut i comprén de 4 a 5 costelles. Està format per abundant llana de color marró clar a gris, en pèls que alcancen fins a 3 cm de llongitut. Les flors són infundibuliformes, de color púrpura a púrpura clar, i medixen de 4,5 a 5,5 cm de llongitut, en un diàmetro aproximat de 3 a 3,5 cm.
Els fruts presenten forma de trompa i una coloració roig púrpura. Alcancen fins a 2,5 cm tant de llongitut com de diàmetro. Són molt sucosos, dolços i comestibles, i descollen de forma cridanera de la massa lanosa del cefalio lateral. Les llavors són molt menudes, de color negre i en superfície lluenta.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur d'Equador fins al nort del Perú. En Equador, es troba principalment en les províncies d'Azuay i Loja, mentres que en Perú està present en els departaments d'Amazones, Áncash, Cajamarca, Huánuco, Lambayeque i Piura.[3][4]
L'espècie habita preferentment en biomas desérticos i de xara seca,[5] a altituts compreses entre els 500 i els 2000 m s. n. m.[3] Es desenrolla principalment en les ales occidentals de la cordillera dels Vages.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus lanatus, publicada en 1823 pel botànic alemà Carl Sigismund Kunth en el seu llibre Nova Genera et Species Plantarum 6: 68.[7]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Espostoa, per lo que va passar a cridar-se Espostoa lanata. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 61, publicat en 1920.[5][8]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[9][10]
- lanata: epítet específic que deriva del llatí lānāles teues, que significa 'lanudo', en referència als pèls lanudos dels tallos de la planta.[11][12]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen quatre subespecies:[6]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Espostoa lanata subsp. huanucoensis
(Johnson ex F.Ritter) G.J.Charles, 2002 |
Presenta tallos tubulars de 2 a 3 m d'altura, en areolas en pèls i espines blanques o groguenques. Posseïx un cefalio lateral que comprén de 5 a 8 costelles i medix d'1 a 2 m de llarc. | Nort de Perú (Huánuco) | |
| Espostoa lanata subsp. lanata | Presenta tallos columnars que es ramifican en l'edat i alcança d'1,5 a 7 m d'altura. Posseïx un cefalio que comprén de 4 a 5 costelles i medix fins a 1 m de llarc. | Des del sur d'Equador fins al nort de Perú | |
| Espostoa lanata subsp. lanianuligera
(F.Ritter) G.J.Charles, 2002 |
Presenta tallos tubulars robusts de 3 a 5 m d'altura, que es ramifican des de prop del sol fins a la mitat de l'altura de la planta. Posseïx un cefalio lateral de color rojós a taronja. | Nort de Perú (Cajamarca) | |
| Espostoa lanata subsp. ruficeps
(F.Ritter) G.J.Charles, 2002 |
Presenta tallos columnars que es ramifican des de la base i alcança d'1,5 a 2,5 m d'altura. Posseïx un cefalio que comprén de 5 a 8 costelles i medix d'1 a 2 m de llarc. | Nort de Perú (Áncash) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en el moment de la seua evaluació, l'espècie presenta una distribució relativament àmplia dins de la seua àrea de distribució nativa i que les seues poblacions no mostren evidències d'un descens significatiu.
No es coneixen amenaces importants que afecten actualment a l'espècie. No obstant, s'ha senyalat que l'extracció del pèl lanoso dels cefalios per part de la població local, utilisada tradicionalment com a material de farcidura per a coixins, podria interferir en el procés de floració. Este possible impacte encara no ha segut evaluat en detalle, per lo que es requerixen estudis adicionals per a determinar el seu efecte real sobre la reproducció i conservació de l'espècie.[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental.[13] Es tracta d'una planta fàcil de cultivar i resistent a la fredor, en tolerància a temperatures propenques als –12 °C. Quan rep una nutrició adequada i recs regulars durant els mesos més càlits, mostra un creiximent notable, sobretot si es troba ben aclimatada al ple sol. Una volta establida, pot alcançar increments de fins a 20 cm d'altura per any. Ademés, tendix a ramificarse en facilitat, lo que permet la formació de mates denses en pocs anys. En el temps, ocupa per complet tests grans, per lo que necessita espai suficient per a desenrollar-se correctament.
Preferix un substrat estàndar per a cactus, molt poroso i en baix contingut en matèria orgànica, com turba o humus. Convé realisar el transplant cada dos o tres anys, utilisant recipients amplis en bon drenage i un compost llauger que favorixca la aireación de les raïls. El rec deu ser abundant pero espayat, de modo que el substrat se seque entre recs; esta espècie tolera i inclús agraïx un aporte d'aigua alguna cosa major que la majoria dels cactus.
Durant la temporada de creiximent, respon be a una fertilisació mensual en un abonament equilibrat. En exterior, requerix una exposició a ple sol, mentres que en interior necessita molta llum i algunes hores de sol directe. En hivern convé situar-la en un lloc fresc i lluminós i reduir al mínim el rec i l'abonat per a favorir el repòs vegetatiu, ya que l'escassea de llum pot provocar un creiximent allargat i dèbil.
Pot presentar problemes fúngicos si rep un excés d'aigua, sobretot en periodos frets, encara que mostra major resistència que atres cactus, especialment en climes càlits. La propagació es realisa per llavors o esquejes; les llavors germinen en relativa facilitat si es mantenen nivells adequats d'humitat, un substrat ben drenado i una correcta combinació de llum, aigua i nutrients.[6]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els antics habitants del Perú varen aprofitar la fibra vegetal, comunament denominada “llana”, produïda per este cactus i la de Espostoa melanostele per a l'elaboració de diversos materials de farcidura. En particular, utilisaven els abundants pèls lanosos que es desenrollen en el cefalio d'esta espècie, els quals eren recolectats i empleats tradicionalment per a reblir coixins.[2][14]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: pichcol negre,[6] cacto del vell peruà, cactus lanudo, cactus cap de vell, chuna del Perú, o piscol colorat de Quito.[15][13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte arborescente
-
Tallos en cefalio
-
Planta en el Parc Estatal del Arboreto de Boyce Thompson, Arizona
-
Planta en forma cristata en el Real Jardí Botànic de Kew, Londres
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostolaza Nano (2014). [1], Llima: Franco EIRL, pp. 280-281. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 281. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Espostoa lanata: Ostalaza, C. & Loaiza, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151707A121504419».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151707A121504419.en.Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Hunt, D.; Taylor, {{{nom2}}}; Charres, G. (2006). , Milborne Port, Regne Unit: dh Books.
- ↑ 5,0 5,1 «Espostoa lanata (Kunth) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Espostoa lanata». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Cactus lanatus Kunth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Espostoa lanata | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa lanata» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ 13,0 13,1 «Ficha de la Espostoa lanata» (en és). Ciber Cactus. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Etnobotanica del Peru-Prehispano». és.scribd.com. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa lanata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.