Esperanza I
Esperanza I és una pintura a l'oli creada per Gustav Klimt en 1903. Les seues dimensions són 189 cm x 67 cm i actualment es troba en la Galeria Nacional de Canadà, Ottawa. El tema principal de l'obra és una dòna embarassada de perfil, nueta. Manté les mans juntes entre l'estòmec i el pit. Mira directament a l'espectador i té una abultada massa de cabell ros semirrecogido i adornat en una corona de nomeolvides.[1] L'escena sembla bella a primera vista pero una volta els ulls de l'espectador observen el fondo, repara en unes tétricas figures i l'esquelet personificació de la Mort darrere.
Història
[editar | editar còdic]Fins a aquell moment, en l'art occidental les figures embarassades havien segut escasses. Klimt va ser dels primers en presentar una figura en eixe estat, i el primer en mostrar un nuet en alvançat estat d'embaràs clar i ras ni el menor ocultamiento, obligant a l'espectador a enfrontar un fort tabú.[2] Klimt no va mostrar este treball al públic en Viena fins a la Segona Kunstschau en 1909. Els temes en l'obra són contradictoris, com a naiximent i mort. Les figures obscures del fondo s'arremolinar entorn a la dòna nueta mesclant vida, mort i renaixença.
Ademés de les figures tétricas del fondo, també hi ha un mònstruo marí a l'esquerra.[3] En la seua massa obscura l'espectador pot notar els ulls redons, les dents del mònstruo i una garra prop de la pancha grávido de la dòna. El mònstruo té una llarga coa que passa al voltant dels peus de la dòna com intentant capturar-la i continua fòra del marc. Ademés, entre les tres figures tétricas del fondo es troba un esquelet, el cràneu del qual està directament darrere del cap de la dòna i es cobrix en un llarc corfoll decorregut blau adornada de punts i triànguls. L'esquelet just despuix de la jove és la personificació de la Mort mentres les atres tres figures simbolisen la Malaltia de rostre consumit, la Vellea de rostre arrugat i greu, i la Locada de cara pàlida i mirada fixa.[3]
l'esquelet darrere de la dòna podria ser una referència a la tradició històrica del memento mori, el qual servix com a recordatori de que la mort és inevitable, de que es pot florir i prosperar en la vida (com la dòna nueta) pero la possibilitat de la mort contínua.
Model
[editar | editar còdic]La modele per a l'obra va ser Herma, una de les models favorites del pintor. Klimt va dir sobre Herma que "tenia l'atrasser més bonico i més inteligent que les cares de moltes unes atres models."[4] Esperanza I va ser creat inesperadament; un dia que se suponia que Herma posaria per a Klimt i no va aparéixer. L'artiste es va preocupar i finalment va enviar a algú per a vore si estava malalta. La resposta que Klimt va rebre va ser que Herma no estava malalta, si no embarassada. Klimt va exigir que retornara a treballar, independentment del seu estat i al vore-la se li va ocórrer l'idea per a Esperanza I. Es creu que Klimt va mantindre relacions sexuals en casi totes els seus models.[4] No obstant, es desconeix si el frut concebut per Herma era seu.
Vida personal
[editar | editar còdic]En 1902, un any abans de crear l'obra, Klimt va tindre un fill, Otto Zimmermann, que va morir encara bebé. L'esbós original de Esperanza I mostrava una dòna embarassada en un home al costat consolant-la. Es creu que potser la mort de la criatura va dur a Klimt a canviar la composició per un memento mori. El home de l'esbós original va ser substituït per l'esquelet de corfoll blau en la pintura final. A penes hi ha documentació sobre la vida personal de Klimt, pero se sap molt més sobre la seua carrera artística. Gustav Klimt va nàixer en Àustria en 1862 i als catorze anys va rebre una subvenció per a estudiar en el Kunstgewerbeschule (L'Escola d'Art de Viena). En 1897 Klimt i els seus amics varen deixar la Societat Cooperativa d'Artistes austríacs i varen desenrollar un nou moviment artístic denominat Secessió. Es va convertir en el líder d'este moviment en Àustria.
Klimt és reconegut com un artiste que va trencar en la tradició sobre la descripció de les figures nuetes. Les figures femenines nuetes eren un recurs comú en l'art occidental, pero estes dònes normalment apareixien com a alegoria o en escenes àmplies mitològiques, i si no estaven d'esquenes s'ampraven panys i teles més o menys fins per a semicubrir els seus cossos o a lo manco els genitals.[5] Klimt no va dubtar en mostrar dònes completament nuetes sense el menor pany o objecte interpost per a cobrir la zona més compromesa. Ademés, va trencar un atre gran tabú al no obviar tampoc el pelussa púbica. La pelussa corporal, i especialment el púbic, no eren ben considerats, per lo que Klimt va mostrar una nova manera més realista de percebre a la dòna nueta en l'art en Esperanza I.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Asenbaum, Paul, Christoph Grunenberg, Tobias G. Natter, i Galeria Liverpool Tate. Gustav Klimt: Pintura, Disseny i Vida Moderna. Londres: Tate, 2008.
- Kallir, Jane i Alfred Weidinger. Gustav Klimt: En Busca de la "Obra d'art Total". Nova York: Prestel, 2009.
- Nebehay, Michael Christian. Gustav Klimt: From Drawing to Painting. Nova York: H.N. Abrams, 1994.
- Partsch, Susanna. Gustav Klimt: Painter of Women. Nova York: Prestel, 1994.
- Rogoyska, Jane i Patrick Bade. Gustav Klimt. Rochester: Grange Llibres, 2005.
- Sabarsky, Serge. Gustav Klimt: Dibuixos. Londres: G. Fraser, 1984.
- Weidinger, Alfred i Marian Bisanz Prakken. Gustav Klimt. Nova York: Prestel, 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esperanza I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.